Els malalts que la pand¨¨mia va amagar tornen a les consultes

El trag¨ª de bates blanques eclipsa una sala d'espera gaireb¨¦ buida al centre d'atenci¨® prim¨¤ria (CAP) Casernes de Barcelona. Nom¨¦s Longina Villaverde, de 84 anys, empeny moixa el caminador pel passad¨ªs cap a la consulta de Mar¨ªa Nualart, la seva metgessa de cap?alera. Massa setmanes sense veure's. A la pacient li fa mal el cap, est¨¤ cansada i t¨¦ por que se li hagi descompensat el sucre. Durant la pand¨¨mia, quan s'han limitat molt les visites presencials, la doctora Nualart l'ha anat trucant, com a qualsevol altre malalt cr¨°nic, per fer un seguiment del seu estat. ¡°Per¨° la Longina ¨¦s molt nerviosa i per tel¨¨fon no ho acaba d'entendre. Per aix¨° li vaig trucar, per veure-la i fer-li una anal¨ªtica¡±, puntualitza la doctora. La prova ha sortit b¨¦, per¨° era millor assegurar-se. ¡°Hi ha gent que se'ns ha descompensat. Sobretot, diab¨¨tics, perqu¨¨ no es mouen i mengen m¨¦s. He hagut d'ingressar un pacient, per exemple, amb una situaci¨® familiar complexa i que s'havia deshidratat¡±, adverteix Nualart.

L'atenci¨® prim¨¤ria no ha parat des de l'inici de la pand¨¨mia. El gruix de casos amb covid-19 es va atendre als centres de salut, que van combinar l'atenci¨® a la pand¨¨mia amb el seguiment telef¨°nic de malalts cr¨°nics i les urg¨¨ncies. Pacients com Jorge Capmopulos, que est¨¤ operat de rony¨® i va cada dia al centre de Casernes a canviar-se la bossa de la nefrostomia. ¡°Ara s'hi veu una mica m¨¦s de gent que abans¡±, apunta.

Amb la desescalada, l'atenci¨® prim¨¤ria intenta reprendre certa normalitat recuperant consultes presencials que s'havien ajornat. Pacients que, per por, van retardar la consulta o persones que, arran de la crisi sanit¨¤ria, van deixar c¨®rrer aquell dolor inc¨°mode. S¨®n els malalts que la pand¨¨mia va amagar. ¡°Molta patologia s'ha quedat a casa, de vegades malalties importants. Vam atendre un noi que estava a casa aguantant un dolor abdominal que pensava que era gastroenteritis i era una apendicitis. El vam enviar a l'hospital i en dues hores l'estaven operant¡±, assenyala Mari Luz Talavera, infermera i portaveu del F¨°rum Catal¨¤ d'Atenci¨® Prim¨¤ria (Focap). El Ministeri de Sanitat tamb¨¦ ha alertat que, malgrat mantenir oberts els programes de vacunes perqu¨¨ els menors de 15 mesos continuessin amb el calendari habitual, s'han detectat retards en l'administraci¨® d'immunitzacions als m¨¦s petits.

El trag¨ª de pacients ja comen?a a notar-se discretament als centres de salut, tot i que l'assist¨¨ncia telem¨¤tica continua prevalent ¡ªcal evitar aglomeracions a les sales d'espera. Per¨° la baixada de tensi¨® en el circuit covid, anima a reprendre l'activitat ordin¨¤ria habitual. ¡°Alguna patologia que no hem vist, com lumb¨¤lgies o c¨°lics de rony¨®, ve ara. S¨®n problemes banals que provoquen incomoditat al pacient¡±, assenyala Jordi Acezat, director de l'equip de Casernes.

Patologies agudes

No obstant aix¨°, el president de la Societat Espanyola de Medicina Familiar i Comunit¨¤ria (Semfyc), Salvador Tranche, va m¨¦s enll¨¤ i apunta que tamb¨¦ els estan arribant patologies m¨¦s agudes. ¡°Als pacients cr¨°nics els hem donat molt de suport aquests mesos, tot i que segur que se'ns hauran quedat serrells sense cobrir. Per¨° el que em sorpr¨¨n ¨¦s que persones amb una patologia aguda, per la seva pr¨°pia decisi¨® de no venir abans, arribin ara amb una situaci¨® cl¨ªnica complicada: alg¨² amb dolor de pit que no ha vingut fins ara i et trobes amb un infart¡±, apunta. La Societat Espanyola de Cardiologia ha registrat una reducci¨® del 40% dels infarts durant l'estat d'alarma.

Els problemes de salut mental per l'impacte del confinament comencen a aflorar. ¡°Veiem un repunt que ja sospit¨¤vem de patologia an¨ªmica, m¨¦s ansietat, perqu¨¨ la gent ho ha passat molt malament: hi ha problemes laborals, p¨¨rdua de familiars¡±, assenyala Acezat. Hi coincideix Carlos Eirea, vicepresident de l'Associaci¨® Gallega de Medicina Familiar i Comunit¨¤ria: ¡°Les rutines s¨®n importants per als equilibris mentals i la pand¨¨mia ho ha desequilibrat tot. Hi ha m¨¦s ansietat, depressi¨® i algun brot psic¨°tic m¨¦s del que v¨¨iem. Acabaran apareixent casos tamb¨¦ per consum abusiu d'alcohol¡±.

L'aturada d'activitat ordin¨¤ria als hospitals per la crisi fa preveure, a m¨¦s, unes llistes d'espera m¨¦s llargues i l'atenci¨® prim¨¤ria ja ho comen?a a notar. ¡°S¨®n constants les preguntes sobre qu¨¨ passa amb algunes proves i molts pacients es posen nerviosos¡±, avisa Eduardo D¨ªaz, portaveu del sindicat m¨¨dic madrileny Amyts. El Ministeri de Sanitat va xifrar en 705.000 les persones en espera per operar-se (121 dies de mitjana) el desembre del 2019, abans de la pand¨¨mia. Ara els retards s'allargaran. ¡°Tinc una pacient pendent d'una punci¨® de tiroide per saber si ¨¦s un tumor o un n¨°dul. Un altre amb pedres al rony¨® que aguanta amb calmants per operar-se. Hi ha gent a casa angoixada esperant una prova¡±, adverteix Talavera.

Les consultes telem¨¤tiques que va imposar la pand¨¨mia han optimitzat les agendes i aspiren a quedar-se. A molts centres, com el de Casernes, el pacient truca i s¨®n els professionals els que decideixen si la consulta es resol per tel¨¨fon o requereix visita presencial. ¡°T'elimina molts ¡°com que¡±. Gent que ve per un problema, per¨° com que ja s¨®n aqu¨ª et consulten tres coses m¨¦s¡±, exemplifica Eiroa. El tel¨¨fon ha estat resolutiu per a q¨¹estions m¨¦s burocr¨¤tiques i banals, com un canvi en el pla de tractament. Per¨° t¨¦ inconvenients. ¡°Hi ha temes que necessiten exploraci¨® i ¨¦s dif¨ªcil manejar la incertesa dels s¨ªmptomes sense veure la cara. Va venir una pacient amb una crisi hipertensiva que estava aguantant. Comences a indagar i vam descobrir un maltractament del marit des de l'inici del confinament. Aix¨° per tel¨¨fon no ho pots captar¡±, explica Talavera.

La pand¨¨mia ha canviat totes les din¨¤miques i l'atenci¨® prim¨¤ria afronta el repte de detectar i seguir els casos de covid-19, recuperar el seguiment habitual dels seus pacients cr¨°nics, estar pendents de les resid¨¨ncies de gent gran i assumir els efectes de les llistes d'espera. ¡°Ens tocar¨¤ revisar el que hem deixat de fer i donar-li sortida de manera prioritzada¡±, conclou Acezat.