L¡¯artista anunci

El gener de 1927, J.V. Foix publica un text estramb¨°tic sobre Salvador Dal¨ª a la revista L¡¯Amic de les Arts. Comen?a amb el poeta vora casa seva trobant un ¡°adolescent¡± amb un cab¨¤s de llibres, n¡¯hi vol vendre uns quants, a sota veu, llibres meravellosos. Foix est¨¤ a punt de dir-li que no i tot d¡¯una el noi s¡¯esfuma, deixant-li a les mans un cat¨¤leg en blanc i una invitaci¨® per a l¡¯exposici¨® de Dal¨ª a les Galeries Dalmau.

L¡¯endem¨¤, Foix davalla tot Barcelona per anar a l¡¯exposici¨®. Camina i troba bruixes engalipadores al passeig de Gr¨¤cia, noies nimfa al carrer de la Diputaci¨® i un guardi¨¤ del Cercle Eq¨¹estre que li barra el pas a can Dalmau. Per fortuna, el guardi¨¤ se¡¯n va i al seu lloc s¡¯hi posa un gnom barballarg que el convida a entrar. Foix hi troba Dal¨ª acaronant un llorot. Enraonen. Dal¨ª li ensenya la feina, li diu que ni superrealisme ni cubisme, que ell nom¨¦s vol parlar de pintura, i Foix pensa que es troba davant del naixement d¡¯un pintor.

De tornada, abans de les fantasmals set de la tarda, Foix s¡¯adona que el noi del dia abans i Dal¨ª s¨®n la mateixa persona, tot i anar camuflat amb unes celles ¡°allargades enginyosament¡±. Sigui veritat o no, ve a dir que Dal¨ª, que l¡¯any 1927 tenia 22 anys i tot just feia la segona exposici¨® individual, repartia ell mateix els fulls volants de la cosa seva, com pertoca sovint a l¡¯artista que comen?a. Foix surt de can Dalmau i es refugia al Service Station del carrer d¡¯Arag¨®, donant a entendre que per a ell tampoc no ha nascut l¡¯etiqueta que el pugui fixar: t¨¦ 34 anys.

Un ¡°cat¨¤leg en blanc¡± vol dir que Dal¨ª encara estava per muntar i s¡¯havia de veure on arribaria. La imatge de l¡¯artista fent-se publicitat, tot i que d¡¯inc¨°gnit, indica que el cam¨ª del reconeixement es comen?a picant pedra o interpel¡¤lant els padrins en pot¨¨ncia. Dal¨ª va fer totes dues coses, fins al punt de treballar com una b¨¨stia i d¡¯acabar d¡¯anunci permanent d¡¯ell mateix, llorejat a vessar. Publicant aquest text, Foix l¡¯ajuda, per¨° a mitges; no li para la taula.

Hi ha una cantarella, entre alguns escriptors que comencen i entre alguns altres que no acaben d¡¯acabar mai, segons la qual ells nom¨¦s volen ser reconeguts pel valor de l¡¯obra. Ells no es fan la promoci¨®, no graven v¨ªdeos, la feina l¡¯han de fer els periodistes i els editors ¡ªdels padrins no en solen dir res. Arriba un dia, per¨°, que alguns d¡¯aquests escriptors es planyen del poc inter¨¨s que susciten, i aix¨° que solen admirar tant Dal¨ª, que no va parar de repartir flyers, com Foix, el poeta que mai no es va fer propaganda, dos artistes gegantins.