Zweig, cr¨ªtic literari

Stefan Zweig, que ja va ser molt llegit al pa¨ªs als anys 1950 i d¨¨cades ulteriors, va fer una gran revifalla arran de la compra dels drets d¡¯impressi¨® de totes les seves obres, sense excepci¨®, ara fa cosa de vint anys, per part del malaguanyat Jaume Vallcorba. Des de llavors, l¡¯editorial Acantilado, i Quaderns Crema en catal¨¤, han donat als lectors d¡¯aqu¨ª (i d¡¯all¨¤, per¨° molt a la vora) el bo i millor de la seva obra.

Zweig va ser un gran bi¨°graf ¡ªmolt superior al seu contrincant filofeixista, Emil Ludwig¡ª, i va ser tamb¨¦ un excel¡¤lent escriptor de novel¡¤les i narracions, per¨° no va destacar tant en el camp de la cr¨ªtica liter¨¤ria. Tenia una gran capacitat per sintetitzar moments de civilitzaci¨® ¡ªestel¡¤lars els uns, decadents els altres, com ¨¦s el cas d¡¯El m¨®n d¡¯ahir, un llibre important¨ªssim¡ª i una habilitat especial per exposar narrativament situacions matrimonials enterbolides (com Strindberg), amoroses i d¡¯altra mena. Per¨° la capacitat d¡¯analitzar i comentar amb arguments cr¨ªtics els llibres del seu temps, o de qualsevol altre, no es pot comparar amb la que va tenir Thomas Mann, ell sobretot, en l¡¯¨¤mbit de les lletres alemanyes del per¨ªode que va de 1900 al final de la Segona Guerra Mundial.

Per aix¨° Knut Beck, sense que hagi estat l¡¯¨²nic a fer-ho, va aplegar una s¨¨rie limitada d¡¯articles de cr¨ªtica liter¨¤ria de Zweig i els va anomenar Begegnungen mit B¨¹chern, que el lector hisp¨¤nic, celtiber, cristi¨¤-got-moro-jueu, o com s¡¯hagi de dir, trobar¨¤ tradu?t ara al castell¨¤: Encuentros con libros, traducci¨® de Roberto Bravo de la Varga (Barcelona, Acantilado, 2020). Reunir tota aquesta llei d¡¯articles del vien¨¨s, que s¨®n nombrosos, hauria estat excessiu, per¨° fer-ne una bona tria, com ha estat el cas del llibre que comentem avui, t¨¦ uns efectes sorprenents, que ens permeten descobrir una faceta de Zweig poc coneguda i editada.

Aix¨ª, per centrar-nos en uns quants dels articles que inclou el llibre, conv¨¦ subratllar la lectura fin¨ªssima que l¡¯autor fa de la poesia de Rilke; de quina manera va entendre abans que molts cr¨ªtics del seu temps el valor de la literatura de Joseph Roth; com va percebre el retorn de l¡¯obra de Stendhal a Alemanya, i fins a quin punt calia lloar l¡¯aventura verbal de James Joyce a Ulysses, l¡¯article dedicat al qual acaba amb aquestes paraules: ¡°Respecte, respecte per a James Joyce!¡±. Tamb¨¦ s¡¯hi parla d¡¯una biografia dedicada a Kleist ¡ªsegons Kafka, el veritable pare de la literatura alemanya contempor¨¤nia, mentre que Goethe hauria significat la solpostada del per¨ªode cl¨¤ssic¡ª, de l¡¯expressionisme i de la poesia d¡¯Ehrenstein, d¡¯una novel¡¤la de Klaus Mann, de l¡¯Emili, de Rousseau, de lord Byron i de Whitman, un altre dels precursors d¡¯una fruct¨ªfera escola vitalista nord-americana.

Per¨° hi ha tres coses m¨¦s que caldria destacar. La primera ¨¦s la gran acu?tat amb qu¨¨ Zweig parla de Flaubert i la manera com aquell descriu la lluita d¡¯aquest contra la in¨¨rcia dels lectors de la seva ¨¨poca, tot oferint Flaubert, a part Madame Bovary (que va ser molt llegida), quatre novel¡¤les m¨¦s que atemptaven, expl¨ªcitament, contra un gust petitburg¨¨s que detestava ¡ªa conseq¨¹¨¨ncia de la qual actitud, Flaubert es va quedar sense lectors. Les p¨¤gines dedicades a L¡¯educaci¨® sentimental, de l¡¯os de Normandia, s¨®n excepcionals: Zweig ve a dir que aquell desig flauberti¨¤ de ¡°fer una novel¡¤la sobre no res¡±, que s¡¯aguantaria solament gr¨¤cies a l¡¯estil, va quedar ja perfectament satisfet en aquesta obra.

La segona ¨¦s la seva gran generositat amb l¡¯obra de Thomas Mann, at¨¨s que Mann no es va interessar gens ni mica per l¡¯obra de Zweig, que li semblava una derivaci¨® trivial del periodisme. ?s cert que els m¨¦s grans de l¡¯Alemanya d¡¯aquells anys, Mann, Musil i Broch, propugnaven sobretot, o solament, la novel¡¤la intel¡¤lectual, impregnats com estaven de la tradici¨® filos¨°fica alemanya, que fins llavors havia estat m¨¦s poderosa que la novel¡¤l¨ªstica. Zweig, tanmateix, lloa especialment Carlota a Weimar, com hauria lloat la gran, mig p¨°stuma novel¡¤la de Mann, Confessions de F¨¨lix Krull, que ara trobareu editada en catal¨¤.

La tercera cosa rellevant d¡¯aquest llibre es troba en el pr¨°leg. Com va ser propi de quasi tot el segle XX, cada cop m¨¦s tecnificat, Zweig defensa els llibres i en lloa unes virtuts que, al seu parer, no es troben enlloc m¨¦s entre les diverses arts. Per b¨¦ que diu, literalment: ¡°El temps del llibre s¡¯ha acabat; aquesta ¨¦s l¡¯¨¨poca de la t¨¨cnica¡±, manifesta tamb¨¦: ¡°Alg¨² pot creure seriosament que un dia la t¨¨cnica aconseguir¨¤ crear un prodigi que avantatgi el llibre, amb milers d¡¯anys d¡¯hist¨°ria?¡±. Doncs s¨ª: malgrat les esperances de Zweig, alg¨² ho pot creure.