Miralls del nostre m¨®n

Toni Mata (Sabadell, 1982), guanyador del darrer premi Joaquim Ruyra de literatura juvenil, s¡¯ha convertit en una nova veu en la n¨°mina d¡¯autors del g¨¨nere. Especialitzat en la creaci¨® de guions per a televisi¨®, aquesta ¨¦s la seva primera incursi¨® en la narrativa, lluny de la com¨¨dia en qu¨¨ treballa habitualment. Mata representa una alenada d¡¯aire fresc en un ¨¤mbit necessitat de nous talents i de punts de vista diversos, i la seva obra passar¨¤, de ben segur, a formar part de l¡¯elenc de t¨ªtols destacats de l¡¯any.

Nascuts per ser breus ¨¦s una distopia que remet a una societat amb dues classes socials: els eterns i els breus. Els primers s¨®n la classe dominant, els que ocupen la part central i desenvolupada del pa¨ªs, que gaudeixen d¡¯una f¨®rmula que els permet viure eternament joves anys i panys; els segons ocupen els barris de la perif¨¨ria, i han nascut per treballar de sol a sol i abastir els primers, amb la falsa promesa que, si produeixen m¨¦s que els altres barris, seran premiats i esdevindran eterns. Per la sostenibilitat del pa¨ªs, el sostre d¡¯habitants s¡¯ha fixat en 10 milions. Un comptador, projectat al cel, ho va recordant. Quan arriba al l¨ªmit, per sorpresa, un dels barris ¨¦s destru?t, literalment, amb tots els habitants a dins.

L¡¯autor crea un eficient calidoscopi de personatges, com si fos una teles¨¨rie i la c¨¤mera an¨¦s passant d¡¯un habitatge a un altre, tot donant una idea clara, global i precisa de com funciona el pa¨ªs i com ho viu la gent d¡¯una banda i l¡¯altra, des del treballador m¨¦s humil al president m¨¦s despietat, alhora que la trama avan?a cap a un canvi, una possible revolta que es va coent. Amb els diversos escenaris, l¡¯autor descriu uns ¨¦ssers humans egoistes, freds i calculadors, capa?os de mentir i subornar per aconseguir els seus objectius personals. L¡¯autor enlla?a les vicissituds de cadascun dels protagonistes i fa avan?ar, de manera efica?, el conjunt de les hist¨°ries, tot mantenint el lector atent als fets fins al desenlla?, i sorpr¨¨s per la cruesa i la gelor d¡¯una societat que retrata de prop l¡¯actual.

La traject¨°ria de David Nel¡¤lo (Barcelona, 1959) en la narrativa infantil i juvenil ¨¦s tot el contrari de la de Mata. ?s llarga i a bastament consolidada, essent ara un dels autors de refer¨¨ncia. Amb La cr¨°nica de l¡¯Iu Eskar, ha aconseguit per segona vegada el premi Edeb¨¦ de narrativa infantil. La seva proposta no ¨¦s una distopia, per¨° es podria considerar una al¡¤legoria sobre el funcionament del nostre m¨®n i l¡¯actitud de l¡¯¨¦sser hum¨¤. Els protagonistes s¨®n una fam¨ªlia d¡¯escarabats, encara que l¡¯acci¨® es focalitzi en un, l¡¯Iu. La fam¨ªlia viu a casa d¡¯una senyora vella, i quan ella mor han de fugir sota l¡¯amena?a de ser anihilats. Viuen la cruesa i les dificultats d¡¯un ¨¨xode semblant als molts que es viuen al nostre planeta per trobar un lloc on viure. Aterren en un hotel en el qual no estaran sols: a m¨¦s dels humans, hi habita una fam¨ªlia d¡¯escarabats d¡¯una altra esp¨¨cie, que es consideren superiors i marquen les regles de conviv¨¨ncia.

Nel¡¤lo intenta reflectir el nostre m¨®n, la difer¨¨ncia entre rics i pobres, entre nacionalitats, tot creant un m¨®n animal a imatge i semblan?a del nostre. Una reflexi¨® sobre difer¨¨ncia i igualtat, sobre just¨ªcia i injust¨ªcia, sobre acceptaci¨®, resignaci¨® i lluita. ¡°La p¨¤tria es converteix en una monstruositat si penses que ¨¦s un lloc que nom¨¦s et pertany a tu, i als que s¨®n com tu¡±, diu el pare de l¡¯Iu. El protagonista se singularitza perqu¨¨ va a la seva, perqu¨¨ intenta trencar la resignaci¨® de la seva fam¨ªlia i les regles del joc. L¡¯amistat furtiva amb un escarabat dels altres ser¨¤ la seva aportaci¨® a la rebel¡¤li¨®, m¨¦s modesta que la de Nascuts per ser breus, per¨° diuen que els petits gestos serveixen per canviar el m¨®n.