Gran hist¨°ria, gran ficci¨®

A la novel¡¤la hist¨°rica, a la biografia novel¡¤lada, les perip¨¨cies i els personatges ja preexisteixen ¡ªo potser nom¨¦s existeixen els fets i l¡¯escriptor els dota d¡¯uns protagonistes¡ª, i a vegades pot semblar que el novel¡¤lista es troba amb la sort de tenir fet la meitat del llibre abans de comen?ar. No sempre ¨¦s cert.

Joan March (1880-1962) i Joan Mascar¨® (1897-1987) van n¨¦ixer al mateix poble de Mallorca, Santa Margalida. March va ser un contrabandista de tabac i traficant d¡¯armes que es va convertir en un financer poder¨®s, un dels homes m¨¦s rics del seu temps, tan influent que va tenir a les seves mans a la vegada els destins de Franco, Hitler i Churchill. Mascar¨® es va exiliar d¡¯Espanya el 1939, i va ser professor a Cambridge i un dels estudiosos m¨¦s respectats dels textos sagrats de l¡¯hinduisme; va traduir a l¡¯angl¨¨s el Bhagavad Gita, i la seva feina de divulgaci¨® del pensament oriental a la cultura d¡¯Occident va ser tan intensa que fins i tot el beatle George Harrison li va dedicar una can?¨®.

M¨¦s enll¨¤ de la coincid¨¨ncia de n¨¦ixer al mateix lloc, a March i Mascar¨® els uneix un altre lligam: el 1909, el testimoni de l¡¯oncle de Mascar¨® permet al contrabandista escapar de la just¨ªcia, i March, que devia saber que l¡¯honor s¡¯ha de defensar tant si n¡¯hi ha com si no, i que, al cap i a la fi, defensar-lo ¨¦s el que fa que n¡¯hi hagi o no, es converteix en una mena de protector o mecenes de l¡¯intel¡¤lectual. Sobre aquests fets, sobre aquesta relaci¨®, Sebasti¨¤ Alzamora (Llucmajor, 1972) ha constru?t la seva obra m¨¦s ambiciosa fins ara, Reis del m¨®n, una novel¡¤la on deixa de banda les principals marques de la seva narrativa anterior, la trucul¨¨ncia de grand guignol, les par¨°dies del sofriment, la crueltat superficial dels dibuixos animats, l¡¯exacerbaci¨® l¨ªrica i verbal.

Pot haver-hi qui es decanti a llegir Reis del m¨®n creient que aix¨ª no perdr¨¤ el temps, que la lectura li proporcionar¨¤ el coneixement d¡¯uns fets reals que ignora. No seria una opci¨® il¡¤leg¨ªtima, per¨° no sembla que fos l¡¯estrat¨¨gia m¨¦s correcta per encarar-se a una novel¡¤la que ¨¦s, sobretot, una novel¡¤la molt liter¨¤ria i una novel¡¤la de pensament, en el sentit que Alzamora no oblida en cap moment que una novel¡¤la, sigui del g¨¨nere que sigui, ha de ser, des del principi fins al final, una novel¡¤la; i en el sentit que Alzamora executa amb una enorme exig¨¨ncia, profunditat i coher¨¨ncia la discussi¨® al voltant d¡¯unes idees, com ara la const¨¤ncia de l¡¯amistat, l¡¯ab¨²s del poder, l¡¯¨²s del diner a favor del benefici p¨²blic ¡ªel diccionari Alcover-Moll va tirar endavant gr¨¤cies a l¡¯ajuda de March¡ª, la lleialtat a la consci¨¨ncia personal. Aquests temes de debat s¨®n el nucli de la conversa que es produeix a Ginebra, el 1950, entre March i Mascar¨®, narrada per Emili Tremulles, m¨¤ dreta del banquer i testimoni al llarg dels anys dels entramats d¡¯un imperi empresarial que semblava que pogu¨¦s regnar arreu del m¨®n. Amb m¨¤ ferma, aqu¨ª Alzamora combina el di¨¤leg intel¡¤lectual amb el record d¡¯un seguit d¡¯episodis, de pura aventura, d¡¯alta pol¨ªtica, de picaresca i de vida social, que escalonen la vida de March: el lector no t¨¦ temps d¡¯avorrir-se. Els avatars del cam¨ª de perfecci¨® que empr¨¨n Mascar¨®, els costums de la vida dom¨¨stica, els periples a Orient, s¨®n narrats per la seva dona, i aleshores el lector tamb¨¦ ent¨¦n que un altre vincle uneix els dos protagonistes de Reis del m¨®n: la dificultat de les relacions entre els pares i els fills.

L¡¯alta tensi¨® de la novel¡¤la, per¨°, no assoliria el nivell que assoleix si no fos perqu¨¨ Alzamora no perd de vista l¡¯obligaci¨® que t¨¦ com a novel¡¤lista amb la mat¨¨ria narrativa que tracta. M¨¦s enll¨¤ del plaer que s¡¯obt¨¦ de l¡¯acurada i tranquil¡¤la maniobra verbal que realitza ¡ªReis del m¨®n ¨¦s prou llarga perqu¨¨ en alguns moments es perdi una mica el ritme¡ª, el lector gaudeix especialment dels recursos t¨¨cnics que l¡¯autor explota salvatgement. Al lector li agrada l¡¯habilitat que t¨¦, per exemple, per dilatar el temps intern de cada an¨¨cdota, la manera de for?ar fins a l¡¯extrem els temps morts i les escenes de transici¨® ¡ªque gr¨¤cies a les seves estrat¨¨gies ho deixen de ser¡ª, la capacitat d¡¯accelerar tot d¡¯una, amb versemblan?a, el ritme de la hist¨°ria, les ganes de narrar una hist¨°ria real com si nom¨¦s en fos una de ficci¨® on el protagonisme recau, sobretot, en les veus narradores, com a les grans novel¡¤les.