El pitjor dels rebrots

L¡¯anomenada grip asi¨¤tica va deixar el 1957 uns quatre milions de morts. Aix¨° ens ho diuen les hemeroteques. Tamb¨¦ ens diuen que del 1968 al 1970 l¡¯anomenada grip de Hong Kong sembla que va deixar una xifra semblant. La pand¨¨mia que estem patint ara, la covid-19, fins al dia 15 d¡¯aquest mes ha deixat una quantitat de morts a tot el m¨®n de m¨¦s de 400.000. Comparat amb el nombre de v¨ªctimes de pand¨¨mies semblants de les d¨¨cades esmentades m¨¦s amunt, les d¡¯ara ens sonen com una nimietat. Per¨° si no les comparem amb res, que ¨¦s com hauria de ser des del punt de vista estrictament hum¨¤, si nom¨¦s ens fixem en les persones que moren ara mateix o ho han fet fa nom¨¦s unes setmanes o uns dies, aquestes xifres en si mateixes ¨¦s evident que s¨®n terribles. Per aix¨° crec que es mereixen un homenatge, perqu¨¨ si alguna cosa pot (o hauria de) canviar despr¨¦s de tot aix¨°, ¨¦s el comportament futur dels que vivim en aquest planeta.

Malgrat tot, crec que convindria ser dels m¨¦s realistes possibles i t¨¦mer que les persones, despr¨¦s d¡¯aquesta devastadora crisi sanit¨¤ria, no siguem millors que abans. Si no som pitjors, ja firmaria ara mateix. Remuntem-nos a alguns fets hist¨°rics i veurem que no hi ha hagut manera d¡¯escarmentar-nos. Per exemple, en la Primera Guerra Mundial hi va haver, entre soldats i civils morts, uns 15 milions, a m¨¦s dels ferits i esguerrats per sempre. Doncs b¨¦, quan el que era d¡¯esperar ¨¦s que com a m¨ªnim passessin generacions abans d¡¯una altra conflagraci¨® d¡¯una magnitud similar (ja que sembla que de les guerres no ens deslliurarem mai), va resultar que tot just al cap de dues d¨¨cades (amb persones que havien estat soldats en la Primera Guerra Mundial i oficials en la Segona) n'hi ha una altra de dimensions m¨¦s dantesques. Entre 60 i 65 milions de persones van morir en tot just cinc anys de guerra. Ja veieu que ¨¦s dif¨ªcil creure en les desitjades experi¨¨ncies alli?onadores de la hist¨°ria. Joves plens d¡¯¨ªmpetu guerrer que van participar en la guerra del 1914, van tenir pares i familiars propers que havien estat en les guerres de Crimea on en la franco-prussiana del 1870. Tot i aix¨ª, van acudir de manera urgent a les carnisseries que els esperaven. Tot plegat ¨¦s per tenir poca esperan?a de recompondre¡¯ns i millorar, situar-nos a l¡¯altre costat del paisatge despr¨¦s de la batalla. Ja ho havia predit Keynes (el mateix que en la crisi del 1929 va instar els governs a imprimir diners i crear obra p¨²blica), que el mercat ha de servir l¡¯home i no pas l¡¯home al mercat. Potser aqu¨ª rau el nostre pecat original, la mare de totes les guerres i pand¨¨mies que no es van poder prevenir perqu¨¨ el mercat ¨¦s com ¨¦s, cobdici¨®s i inhum¨¤.

Els tres mesos de pand¨¨mia han aportat xifres inesperades. L¡¯aturada industrial, amb tot el que comporta de nociu per a l¡¯economia, la macro i la micro, ha perm¨¨s, malgrat tot, una dr¨¤stica reducci¨® dels gasos que contaminen l¡¯atmosfera planet¨¤ria. ?s tanta la reducci¨® que un es pregunta si no seria ¨°ptim per a la conservaci¨® dels imprescindibles ecosistemes que paralitz¨¦ssim el planeta durant un mes l¡¯any, donar-nos unes vacances tancats a casa llegint i mirant s¨¨ries, evitant agafar cotxes, avions, no fer creuers (jo el primer). Avui llegeixo en aquest mateix diari que una investigadora ens alerta de com la contaminaci¨® afecta la nostra intel¡¤lig¨¨ncia. (Una adolescent sueca de 17 anys ja ens ho havia dit, el canvi ha de ser ara, ara mateix, dem¨¤ ser¨¤ massa tard). I hi ha un altre benefici, tampoc menor, que ens ha portat la pand¨¨mia: la disminuci¨® de la contaminaci¨® ac¨²stica. Barcelona gaudeix del gens meritori guard¨® de ser la ciutat m¨¦s sorollosa d¡¯Europa. En un tres i no res tens muntat a la cantonada de casa a l¡¯estiu un sarau organitzat per l¡¯associaci¨® de ve?ns del barri, amb m¨²sica fins a les tantes de la matinada. Els sorolls de les motos, molt escandolosos, i encara m¨¦s quan observes que la policia municipal que els veu i els sent no els imposa cap sanci¨®. Ahir mateix vaig poder observar alarmat com no hi havia cap relaci¨® entre la discret¨ªssima activitat comercial al carrer i la xifra tan alta de cotxes circulant.

La pand¨¨mia ens deixa aquestes lli?ons que no haur¨ªem de menystenir, tot i que tinc els meus grans dubtes que ens serveixi de res que no sigui constatar el proper i m¨¦s letal dels rebrots. El del neoliberalisme.