¡°La meva identitat ¨¦s de fronteres molt permeables¡±

Primer va alimentar Dusminguet, m¨¦s tard La Troba Kung F¨², i des d'avui, per primera vegada, dona nom al seu propi projecte, Joan Garriga i El Mariatxi Gal¨¤ctic. ¡°No m'agrada que la gent em conegui, per¨° tenia necessitat de presentar-me¡±, diu aquest artista t¨ªmid i malenconi¨®s per explicar-lo, just abans de confirmar que segueix mantenint ¡°la continu?tat entre els diferents projectes¡±. Quina ¨¦s llavors la difer¨¨ncia entre aquest i els anteriors? ¡°Volia estirar les can?ons, defensar-les amb menys elements i aix¨ª donar-los m¨¦s import¨¤ncia, atorgar pes a la can?¨®, no oblidar els arranjaments per¨° fent servir bateria, baix, guitarra i acordi¨®, una mica en la l¨ªnia dels grups del nord¡±. El disc que ha publicat Garriga sota aquesta inspiraci¨® es titula El ball i el plany, i ¨¦s un pas m¨¦s en el que m¨¦s ha importat a aquest m¨²sic de la Garriga, nascut el 1972, pe?a clau de la m¨²sica popular de fusi¨®: fer ballar.

Pregunta obligada: com pot caure un disc prepand¨¨mia en la postpand¨¨mia? Resposta de llibre: ¡°Hi ha lletres festives que potser no casen amb l'actualitat, per¨° encara ens falta perspectiva per entendre el que passa. D'altra banda, les bones can?ons sempre s¨®n bones, si tenen alguna cosa bona quedaran¡±.

I hi ha bones can?ons a El ball i el plany, un disc on sonen rumbes, boleros, ranxeres, rai, reggae, vals o havaneres a l'estil de Garriga, barrejant-ho tot com si fos un guacamole. S¨ª, molts estils dels nostres pares. ¡°La meva passi¨® per les ranxeres em ve de petit, d'un disc que encara guardo, Chants de la r¨¦volution mexicaine, de Jorge Salda?a i Los Mayas ¡ªen aquest punt ensenya orgull¨®s la magn¨ªfica portada de l'¨¤lbum. ¡°I les havaneres doncs tamb¨¦ em venen de criatura¡±. Havaneres?, no sembla un estil gaire febril per al ball. ¡°No, s¨®n com un bolero, una rumba tranquil¡¤la. El que de vegades pot tirar enrere s¨®n aquestes veus impostades i aquesta mena de pijisme de costa. Ara b¨¦, si escoltes les havaneres tal com eren, en una taverna, com a cant de bar, n'hi ha de precioses, amb aquests jocs a tres veus¡­¡±.

Amb aquests elements en joc, s'ha de considerar Garriga com un m¨²sic popular, tot i les dist¨¤ncies que vol mantenir amb algunes aproximacions puristes al folk. ¡°Hi ha tractaments que s¨®n de museu, conservacionistes, i aix¨° no m'interessa perqu¨¨ no hi ha renovaci¨®. Jo prefereixo actualitzar-ho tant en so com en tem¨¤tica perqu¨¨ la m¨²sica popular ens parli de la nostra vida tal com la vivim¡±.

I com que ha sortit la vinculaci¨® entre vida i m¨²sica, canta en la seva vida di¨¤ria? ¡°Poc, em fa una mica de cosa la meva veu, per¨° canto quan estic sol, per exemple al cotxe, o durant el confinament, quan tocava l'acordi¨® m¨¦s que cantar. I vaig cantar molts als meus tres fills quan eren petits¡±. L'edat d'aquests fills, ara en l'adolesc¨¨ncia, fa innecessari preguntar si els continua cantant.

En un disc tan h¨ªbrid, tan de barreja en cadascuna de les can?ons pr¨°pies, sorgeix el tema de la identitat. ¡°?s un concepte individual i ens podem sentir de molts llocs. En el meu cas la meva identitat ¨¦s de fronteres molt permeables: davant del formatge em sento franc¨¨s, m'he sentit moro a Londres, sota una parra em puc sentir tan grec com d'aqu¨ª...¡±.

¡®Mariatxis trance¡¯

Al disc se sent cantar en catal¨¤, castell¨¤, angl¨¨s i una mica en ¨¤rab. I en una can?¨® delirant, Mariatxis trance, que evoca les seves gires per Europa, i est¨¤ cantada paradoxalment en angl¨¨s, afirmen que estan cantant ¡°en lleng¨¹es minorit¨¤ries¡±. El Joan riu, ¡°¨¦s divertid¨ªssim comen?ar La can?¨® del lladre i que la gent respongui 'oleeee'. ?s molt bo¡±.

Entre nosaltres, El ball i el plany comen?ar¨¤ a sonar el 29 de juliol al Poble Espanyol de Barcelona. En la nova situaci¨®, considerant que el que fan ¨¦s musica popular amb vocaci¨® ballable, Joan Garriga mant¨¦ la prud¨¨ncia sobre com es desenvolupar¨¤ el directe. ¡°Hem de comprovar com funcionaran aquests concerts¡±, afirma, ¡°provar-los de manera que no ens vegem obligats a fer coses diguem antinaturals, sense sentit en la nostra proposta¡±.