Ficcions i pors que amenacen la reconstrucci¨®

Una pand¨¨mia no ¨¦s una guerra. I qualsevol analogia en aquest sentit ¨¦s pura banalitat. Per¨° les generacions que han passat per l¡¯experi¨¨ncia de la guerra viuen sempre amb la por que torni, que opera com una mena de superego col¡¤lectiu que condiciona l¡¯exist¨¨ncia. A Espanya, tot i que pot semblar paradoxal, tant la legitimaci¨® que va rebre el franquisme per part d¡¯amplis sectors de la poblaci¨® com la doctrina de reconciliaci¨® nacional que va acompanyar la Transici¨® eren fruit d¡¯aquestes pors col¡¤lectives, que van marcar un parell de generacions. Les pand¨¨mies tenen fama de ser de mem¨°ria curta. Ara mateix, el n¨²vol comunicacional que ens envolta ¨¦s tan invasiu com aclaparador, per¨° sabem que pot desapar¨¨ixer de cop si arriba un altre front de m¨¤xima atenci¨® medi¨¤tica o simplement si el virus entra en fase definitivament a la baixa. La seva ombra no arriba a la capacitat de perman¨¨ncia i intimidaci¨® d¡¯una guerra, per¨° s¨ª que pot ser allargada.

No ¨¦s f¨¤cil desconnectar dels mecanismes d¡¯adaptaci¨® al confinament que hav¨ªem forjat. ?s a dir, passar de la tutela a la responsabilitat

De moment, entrem en el desconfinament amb tota la c¨¤rrega psicol¨°gica acumulada aquests mesos. L¡¯entusiasme gaireb¨¦ infantil de retrobar-se amb les persones i els carrers no impedeix entreveure que la tra?a de la por i de la culpa ¨¦s extensa. No ¨¦s f¨¤cil desconnectar dels mecanismes d¡¯adaptaci¨® al confinament que hav¨ªem forjat. ?s a dir, passar de la tutela a la responsabilitat.

Aix¨ª s¡¯explica la facilitat amb qu¨¨ s¡¯assumien les veritats interessades del moment. Com en tota crisi ha tornat el t¨°pic del consens, que ¨¦s la premissa m¨¤gica que ning¨² gosa contestar, tot i saber que no ¨¦s m¨¦s que una il¡¤lusi¨®, perqu¨¨ no hi ha gui¨® ¨²nic benefici¨®s per a tothom i, en conseq¨¹¨¨ncia, el consens ¨¦s una manera de camuflar la imposici¨® de determinats interessos. La ideologia del consens busca la claudicaci¨® dels governants davant de les relacions de forces socialment existents. Les aparences no enganyen: els predicadors del consens pensen nom¨¦s en el PP i el PSOE, la resta destorba. Est¨¤ tot dit: la pol¨ªtica com a monopoli de dos partits que, per m¨¦s que es barallin, garanteixen que res quedi fora de control dels poders f¨¤ctics. I per canviar les coses cal trencar algunes costures. Al Govern li correspon marcar el pas i ser el m¨¦s inclusiu possible sense caure en la claudicaci¨®.

A aquest mateix joc de les ficcions correspon la celebraci¨® del treball i la vida en l¨ªnia com a horitz¨® ideol¨°gic del nostre temps. ?s a dir, dues formes de desencarnaci¨®, de mantenir els cossos confinats, desdibuixant sense miraments la separaci¨® entre l'espai del que ¨¦s p¨²blic i l¡¯espai del que ¨¦s privat. Com es pregunta el soci¨°leg Fr¨¦d¨¦ric Letourneux: treballar a casa ¨¦s realment sin¨°nim d¡¯emancipaci¨®? Aquesta ¨¦s la paraula que s¡¯ha fet fugissera. I que, malgrat tot, ha estat l¡¯eix central del projecte modern, el que aspirava a la majoria d¡¯edat de l¡¯esp¨¨cie, a l¡¯autonomia real dels ciutadans, a la capacitat de pensar, decidir per si mateixos.

Les aparences no enganyen: els predicadors del consens pensen nom¨¦s en el PP i el PSOE, la resta destorba

La pand¨¨mia convida a quedar-nos a casa. A crear-nos la il¡¤lusi¨® que lluny dels altres, dels companys, dels caps, de la gent del carrer, del contacte directe, viurem millor. L¡¯¨¦sser hum¨¤, li agradi o no, es configura en relaci¨® amb l¡¯altre. I per aix¨° no n¡¯hi ha prou amb l¡¯espai privat amb les seves inevitables tend¨¨ncies endog¨¤miques, ni amb un espai p¨²blic que penja de les xarxes. O, almenys, encara no n¡¯hi ha prou. No hem arribat a un nivell suficient de mutaci¨® tecnol¨°gica del cos perqu¨¨ la pantalla garanteixi la plenitud de les relacions personals; perqu¨¨ es pugui aprendre, ¨¦s a dir, cr¨¦ixer, sense anar a l¡¯escola; i es pugui viure des de casa una experi¨¨ncia com la del teatre, basada en el contacte directe entre actors i espectadors. Potser arribar¨¤ per¨°, de moment, apostar-ho tot a l¡¯espai telem¨¤tic ens empetiteix.

Per¨° la ficci¨® m¨¦s rotunda ¨¦s l¡¯escenificada per Europa. A l¡¯hora de la reconstrucci¨® la Uni¨® Europea nom¨¦s ha estat capa? de posar diners sobre la taula. Ni una sola idea. I no ¨¦s casualitat, ¨¦s impot¨¨ncia. Que ens recorda que totes aquestes fantasies es resumeixen en una: que la ciutadania cregui que canvia alguna cosa perqu¨¨ no canvi? res, que ¨¦s exactament el que signifiquen les crides al consens. Amb el virus el principi de realitat ha trucat a casa nostra. I sembla que preferim seguir al n¨²vol de ficci¨® de l¡¯acceleraci¨® digital.