Barcelona, fetitxe literari

Del cop de puny que va clavar a l'efeminat, al Jean li van quedar enganxades les pestanyes postisses als artells. El protagonista de la novel¡¤la autobiogr¨¤fica de Genet Diari del lladre treballa a La Criolla, el local m¨¦s canalla d'aquest internacionalment fam¨®s barri Xino de la capital catalana als anys trenta, epicentre dels baixos fons, l'exist¨¨ncia dels quals porta Gabriel Alomar a escriure el 1911 que la ciutat ¡°comen?a a ser metr¨°poli¡±. A aquesta m¨ªtica taverna acudeixen, com a atracci¨®, els benestants personatges de Vida privada (1932), de Josep Maria de Sagarra, que, decebuts perqu¨¨ la seva imaginaci¨® sobrepassa la sordidesa del que han vist, es desplacen, uns carrers m¨¦s enll¨¤, al Villa Rosa, llavors una taverna flamenca avui coneguda com a Moog, temple de m¨²sica electr¨°nica selecta que, com a homenatge, recorda el nom en una de les seves sales...

Ara costa m¨¦s sentir en una cantonada com la de Marqu¨¨s de Barber¨¤ amb Sant Oleguer que una prostituta s'ofereixi al crit de ¡°Fucky, fucky!¡±, com li passa al personatge d'Al margen, d'Andr¨¦ Pieyre de Mandiargues; a prop d'all¨¤, unes d¨¨cades despr¨¦s, l'esl¨°gan sexual ¨¦s ¡°al bressol, rei!¡±, en aquest cas, dirigit al joven¨ªssim protagonista de M¨ªster Evasi¨® (1969), de Blai Bonet. S¨®n coses que passen a la part m¨¦s fosca d'aquest Districte V, com el carrer Robadors, cita obligada d¡¯all¨° m¨¦s canalla on nom¨¦s ha viscut una criatura de ficci¨® fins a la data: el Lakhdar, el del Carrer Robadors (2013), de Mathias ?nard.

De coses com aquestes, amb una fidelitat gaireb¨¦ fetitxista, se n'assabenta qui passeja entre els fulls de Barcelona: t¨ªtol provisional (Publicacions Ajuntament de Barcelona), del periodista Andreu Gomila i el dissenyador gr¨¤fic Diego Piccininno, t¨¤ndem nascut a la revista Time Out i pares d'aquest viatge literari particular per la ciutat, on una dotzena d'escriptors repassen la geografia de la capital plasmada en la vida i obra d'autors de tota condici¨® del segle XX, repuntat, en un disseny trencador, amb fotografies de Scott Chasserot i Iv¨¢n Moreno.

M¨¢s informaci¨®n

¡®Mandanga¡¯

Un passeig cinematogr¨¤fic pel barri Xino

El metge cub¨¤ aficionat a Gabo i altres detalls del ¡®boom¡¯

Robadors, quatre vegades, i el d'Escudellers i la via Laietana s¨®n els carrers m¨¦s citats, si b¨¦ els supera el Paral¡¤lel (cinc), en aquest volum on hi ha molts autors, com n¡¯hi podrien haver tants altres. Per¨° tot i que ¨¦s en una baralla descomunal entre bandes en un altre barri del districte de Ciutat Vella (la Barceloneta) on la criatura de Francisco Casavella es convertir¨¤ en mite (El d¨ªa del Watusi), Gomila recorda que el passeig literari arriba fins a l'altra punta de ciutat, com el barri de Sant Gervasi de Cassoles, per exemple. All¨¤, des de casa dels seus avis Gurgu¨ª, Merc¨¨ Rodoreda envejava la roba estesa de les germanes del futur savi Miquel Batllori, la fam¨ªlia del qual estiuejava al costat en una noble torre. L'autora de La pla?a del Diamant (¡°l¡¯equivalent del Berlin Alexanderplatz, de D?blin o del Dubl¨ªn de l¡¯Ulisses?de Joyce¡±, com creu Marta Pesarrodona) t¨¦ el seu espai fetitxe en aquella pla?a, que podria tenir com a g¨¨nesi subliminar una prohibici¨® paterna d'anar a ballar-hi de joveneta durant una festa major de Gr¨¤cia.

Tot ¨¦s possible. Perqu¨¨ poques ciutats del m¨®n poden presumir d¡¯haver acollit en una mateixa cantonada dos premis Nobel, com Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez (carrer dels Caponata) i Mario Vargas Llosa (carrer d¡¯Osi), a Sarri¨¤, com fixa el periodista Xavier Ay¨¦n, que recorda que molt poques obres del fam¨®s boom llatinoameric¨¤ que va tenir Barcelona com a capital recullen el nom de la ciutat. Afirma que la primera vegada que el peru¨¤ va trepitjar Barcelona, el 1958, va demanar al taxista que an¨¦s Rambla amunt (passeig on Gabo comprava els diaris i Julio Cort¨¢zar, camises de talla gegant a l'¨²nic lloc on en trobava, El Corte Ingl¨¦s) per resseguir escenaris de l¡¯Homenatge a Catalunya de George Orwell. Unes p¨¤gines despr¨¦s, l'escriptor David Castillo cita la mateixa an¨¨cdota del taxista per¨° amb un Vargas Llosa per la carretera del Carmel seguint la ruta del Pijoaparte d¡¯?ltimas tardes con Teresa, de Juan Mars¨¦.

Pot ser que l'autor de Conversaci¨®n en la Catedral fes totes dues peregrinacions; tamb¨¦ semblava improbable que Roberto Bola?o, de cam¨ª a Su¨¨cia, s'arrel¨¦s a Barcelona, primer en un pis de nom¨¦s 20 metres quadrats al carrer Tallers, 45. L'amor. I que aquell petit habitacle (¡°sense dutxa i amb el lavabo al passad¨ªs¡±, com es descriu per sobre a Los detectives salvajes) es convert¨ªs en el primer epicentre barcelon¨ª del xil¨¨, des d'on freq¨¹entaria, com enumera el cr¨ªtic Ignacio Echevarr¨ªa, el Drugstore Liceu, la Impremta Llenas (material per escriure) i el Bar Elisabets, al carrer que porta el mateix nom. Just un segle abans hi van aterrar, recorda Blanca Llum Vidal, uns germans de l'¨¤via de Maria-Merc¨¨ Mar?al, instal¡¤lada a Penitents, un barri on almenys havien viscut dos poetes m¨¦s: Clementina Arderiu i el Jacint Verdaguer, que convivia escandalosament amb la fam¨ªlia Duran Mart¨ªnez. El llibre, com la ciutat, dona per a mil p¨¤gines m¨¦s: la del Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, que va fer n¨¦ixer el detectiu Carvalho al seu mateix carrer i casa (Botella, 11), la del barri G¨°tic de palaus i esgl¨¦sies del salt del XVIII al XIX, ¡°habitada per cercadors de plaer¡±, que segons Simona Skrabec descriu Jaume Cabr¨¦ a Senyoria amb l'inquietant jutge Rafel Mass¨® al palau de la Reial Audi¨¨ncia, avui Palau de la Generalitat; la de Quim Monz¨® i Montserrat Roig i fins i tot la de la subinspectora lesbiana imaginada per Susana Hern¨¢ndez, que a Curvas peligrosas recorre la ciutat amb la seva Harley-Davidson. Barcelona, certament, ¨¦s un gran llibre de t¨ªtol provisional. ¡°Una novel¡¤la de Barcelona que ho expliqui tot ¨¦s impossible¡±, diuen dels seus llibres els editors, amb ra¨®. I val per a la ciutat.