Els partits de la mort

Mentre Europa i la Xina van sortint del confinament, el coronavirus s'est¨¦n per Am¨¨rica i la resta del m¨®n amb uns 150.000 contagis nous cada dia. La pand¨¨mia no s¡¯ha acabat i la crisi econ¨°mica amb prou feines ha comen?at. Aix¨ª que els organismes internacionals constaten que el pitjor encara ha d¡¯arribar, les seguretats s'esfondren i els mandataris del m¨®n exhalen un estat d'¨¤nim semblant al dels senyors de la guerra de Joc de Trons davant de l'arribada del temut llarg hivern.

El que s'apropa, de moment, ¨¦s una gran batalla ideol¨°gica. Fins ara ha triomfat d'alguna manera la resposta humanista a la crisi: les vides abans que l'economia. Protegir els m¨¦s vulnerables va ser la consigna que es va imposar davant dels primers dubtes sobre si estava o no justificat aturar l'economia per evitar morts. Aquest debat tornar¨¤. Les presses per sortir del confinament delaten una pressi¨® creixent per reorientar el discurs, especialment de cara a una segona possible segona onada a la tardor.

Gestionar pol¨ªticament la crisi econ¨°mica pot ser m¨¦s complicat que gestionar la pand¨¨mia. Amb totes les seves limitacions, la ci¨¨ncia m¨¨dica ¨¦s m¨¦s segura que l'econ¨°mica i la batalla per redefinir els marcs mentals d'aquesta crisi ja ha comen?at. Angela Merkel ho ha advertit amb la seva lucidesa habitual: ¡°No hem de ser ingenus. Les forces antidemocr¨¤tiques i els moviments radicals autoritaris estan esperant una crisi econ¨°mica per utilitzar-la pol¨ªticament¡±. El PP s'ho pressent i per aix¨° es posa a roda de l'estrat¨¨gia exasperant i mentidera de Vox.

Aquestes forces intentaran aplicar la mateixa estrat¨¨gia que en la recessi¨® del 2008, per¨° aquesta vegada no podran dir que la crisi ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia d'haver viscut per sobre de les nostres possibilitats. Al contrari, la pand¨¨mia posa al descobert les fragilitats d'un sistema que augmenta les desigualtats. Al 2008 el president franc¨¨s Nicolas Sarkozy va arribar a dir que calia refundar el capitalisme. Ara Emmanuel Macron ha creat una comissi¨®. Els 26 economistes que la componen han rebut l'enc¨¤rrec de plantejar-se ni m¨¦s ni menys que repensar el m¨®n. Si Macron t¨¦ alguna cosa ¨¦s olfacte pol¨ªtic. Sap en quina direcci¨® bufa el vent i el vent ara porta un rumor de canvi i contestaci¨® que es pot convertir en hurac¨¤.

Si fa uns anys es repetia que no hi havia alternativa al capitalisme, ara es constata que en la seva deriva actual ens aboca al desastre social i ambiental. Ha estat un cop dur observar que, malgrat que s¡¯ha paralitzat l'economia, les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle amb prou feines s'han redu?t en un 17%. Qu¨¨ caldr¨¤ fer per eliminar el 83% restant? De moment s'ha destinat al voltant del 10% del PIB global a pal¡¤liar els efectes immediats de l'aturada econ¨°mica, per¨° informes de la Reserva Federal nord-americana preveuen que l'atur pugi fins al 30%, una cosa inimaginable fa nom¨¦s uns mesos. No se sap quantes de les empreses en crisi es podran recuperar. La digitalitzaci¨® s'accelera i ara es planteja amb m¨¦s claredat que el sistema actual de repartiment del treball i de redistribuci¨® de la riquesa no permet una resposta equitativa a la crisi. CW-21

En la batalla que ve s¡¯enfrontaran les forces de cada costat del mur. Al seu llibre La doctrina del xoc. L'ascens del capitalisme del desastre, Naomi Klein afirmava al 2007 que les pol¨ªtiques econ¨°miques promogudes per Milton Friedman i el neoliberalisme s'havien imposat a Occident perqu¨¨ havien sabut aprofitar les crisis per impulsar els canvis estructurals que han donat lloc al sistema actual. El soci¨°leg i activista nord-americ¨¤ Peter Frase escriu a Jacobin que ha arribat l'hora de contraposar un ¡°socialisme del desastre¡± a aquest ¡°capitalisme del desastre¡± que practica el neoliberalisme, i plantejar la crisi causada per la pand¨¨mia i l'emerg¨¨ncia clim¨¤tica com un revulsiu per impulsar un canvi de sistema. ¡°A mesura que s'intensifica la pand¨¨mia de la covid-19, en la disjuntiva entre p¨¨rdua de guanys i p¨¨rdua de vides, les nostres classes dominants trien la mort¡±, escriu en relaci¨® amb la gesti¨® de Trump. Al seu llibre Cuatro futuros, Frase afirma que la pregunta no ¨¦s si el capitalisme es pot salvar, perqu¨¨ no pot, sin¨® quin dels escenaris possibles s¡¯acabar¨¤ imposant. Segons l'autor, l'esquerra ha de passar a l'ofensiva amb propostes de canvi que s'endinsin en les pol¨ªtiques de just¨ªcia social, pol¨ªtiques radicals en el sentit d'anar a l'arrel del problema. I considera que ¨¦s urgent fer-ho perqu¨¨ aquesta no ¨¦s l'¨²nica soluci¨® radical que s'ofereix. La dels partits de la mort tamb¨¦ ho ¨¦s.