Lli?ons d¡¯una derrota, 80 anys despr¨¦s

Res pitjor que combatre una guerra d¡¯avui amb armes d¡¯ahir. Aix¨° li va succeir a la III Rep¨²blica Francesa ara fa 80 anys, quan el seu ex¨¨rcit va ser escombrat en sis setmanes per les divisions cuirassades alemanyes entre maig i juny del 1940. Els errors i les responsabilitats de les elits pol¨ªtiques i militars van ser subratllats en un llibre de gran for?a inspiradora, com ¨¦s L¡¯estranya derrota, de l¡¯historiador Marc Bloch, per¨° tamb¨¦ en les Mem¨°ries de guerra de Charles De Gaulle o en les cr¨°niques de Raymond Aron durant la guerra al mensual resistent La France Libre.

Contra les derrotes d¡¯avui, aquella derrota d¡¯ahir ofereix refer¨¨ncies que caldria aprofitar. La primera ¨¦s el reconeixement de la derrota mateixa. No hi ha derrota tan miserable com la que no es vol recon¨¨ixer com a tal. A vegades perqu¨¨ ¨¦s el fruit d¡¯una incapacitat moral i intel¡¤lectual del mateix derrotat. Aquest va ser el cas de les dretes extremes que van interpretar-la com una vict¨°ria pol¨ªtica i ideol¨°gica i en van treure com a conseq¨¹¨¨ncia la pol¨ªtica de col¡¤laboraci¨® amb l¡¯ocupant. Detestaven tant el r¨¨gim republic¨¤ que preferien la submissi¨® a l¡¯invasor alemany, que els donava l¡¯oportunitat de restaurar les seves idees i les seves pol¨ªtiques reaccion¨¤ries.

Per¨° la falla avui m¨¦s alli?onadora ¨¦s la que es refereix a la conducci¨® de la guerra. ¡°Els nostres caps o els qui actuaven en nom seu ¨Cescriu Bloch¡ªno han sabut pensar aquesta guerra, o en altres paraules, el triomf dels alemanys va ser una vict¨°ria intel¡¤lectual¡±. L¡¯ex¨¨rcit franc¨¨s va organitzar-se pensant en 1914, amb una estrat¨¨gia est¨¤tica i de desgast, mentre que l¡¯ex¨¨rcit de Hitler va lliurar la guerra com una ofensiva din¨¤mica, fonamentada en la velocitat dels seus carros blindats.

La definitiva, per¨°, ¨¦s la falla de les elits, que explica la derrota i fonamenta la rendici¨®, amb el perill que significa per a l¡¯exist¨¨ncia mateixa de Fran?a, fragmentada durant la ocupaci¨® i destinada a desapar¨¨ixer del mapa d¡¯una Europa nacionalsocialista victoriosa. Bloch parla de "crim estrat¨¨gic". Aron directament de "tra?ci¨®". De Gaulle ho redueix al "naufragi de la vellesa", id¨¨ntic en el cas del mariscal Petain al "naufragi de Fran?a".

El redre?ament de la Rep¨²blica ¨¦s deutor de l¡¯autocr¨ªtica. Sense una an¨¤lisi tan aguda sobre les causes de la derrota dif¨ªcilment s¡¯haguessin organitzat les idees i energies per recuperar la rellev¨¤ncia de Fran?a, situar-la entre les nacions vencedores de la guerra havent-ne estat perdedora, i acabar retornant-la a l¡¯escena internacional en el lloc preeminent de fundadora de la OTAN i la UE, membre permanent del Consell de Seguretat i posse?dora de l¡¯arma nuclear. De Gaulle va saber lliurar les guerres pol¨ªtiques que corresponien a l¡¯¨¨poca, i com a m¨¦s destacades, la de la descolonitzaci¨® i la de la construcci¨® de l¡¯amistat franco-alemanya, estructura imprescindible de l¡¯equilibri europeu.

No cal for?ar paral¡¤lelismes, per¨° s¨ª retenir alguns elements de l¡¯autocr¨ªtica francesa. Primer, el reconeixement de la realitat. Segon, saber quin ¨¦s el car¨¤cter del combat que es lliura. Tercer, determinar la responsabilitat dels dirigents pol¨ªtics i intel¡¤lectuals . D¡¯entrada, aqu¨ª la derrota ¨¦s un tab¨²: no se¡¯n pot parlar. L¡¯explicaci¨® es troba en els mateixos errors que hi van conduir. La incapacitat d¡¯an¨¤lisi de la realitat, l¡¯avaluaci¨® p¨¨ssima de la correlaci¨® de forces i la cadena d¡¯enganys van ser tan espectaculars que es fa impossible un reconeixement que no impliqui la immediata desqualificaci¨® de tots els qui els han com¨¦s i encara els segueixen cometen ara per tal de no desmentir-se.

Res ha evidenciat de forma m¨¦s clara que la guerra lliurada era la d¡¯una ¨¨poca passada com el capgirament de prioritats desencadenat amb la pand¨¨mia, que han situat en primer i gaireb¨¦ ¨²nic pla l¡¯assist¨¨ncia als malalts, la protecci¨® a la poblaci¨® del contagi i la recuperaci¨® de l¡¯economia. El m¨®n sencer ha fet recurs a les sobiranies efectives que hi havia a m¨¤, que no sempre s¨®n les dels Estats, com s¡¯ha vist amb l¡¯actitud de Bolsonaro al Brasil o de Donald Trump als Estats Units. A Catalunya, en canvi, el govern de Torra, desbordat als hospitals i a les llars de gent gran, i creixentment dividit en el seu interior, ha ent¨¨s la guerra contra el virus com una oportunitat m¨¦s per mantenir viu el caliu rupturista de l¡¯1 d¡¯octubre i les seves reivindicacions.

El resultat ha estat decebedor. La t¨¨cnica de camuflar la tensi¨® creixent entre Junts per Catalunya i Esquerra amb la subhasta verbalista gaireb¨¦ ja no funciona. Es dif¨ªcil de creure que l¡¯estat d¡¯alarma hagi perllongat la suspensi¨® de l¡¯autonomia de l¡¯article 155. Tampoc t¨¦ cap credibilitat que la Unitat Militar d¡¯Emerg¨¨ncia, reclamada per molts ajuntaments i resid¨¨ncies, fos una for?a d¡¯ocupaci¨®. Les queixes i ploricons de Torra, acompanyats d¡¯una gesti¨® deplorable, m¨¦s pr¨°pia d¡¯un cap d¡¯una oficina de reclamacions que d¡¯un govern, no han pogut eclipsar la coordinaci¨® m¨¦s efica? entre autonomies de tota la hist¨°ria de la democr¨¤cia.

?s un error reduir la sobirania al control del territori i de la poblaci¨®, oblidant aix¨ª la q¨¹esti¨® m¨¦s determinant en el m¨®n que estem descobrint, que ¨¦s la protecci¨® dels ciutadans. ?s sobir¨¤ qui sap protegir la vida i la llibertat de la seva poblaci¨®. L¡¯independentisme ha perdut deu anys, gastats in¨²tilment en dividir el pa¨ªs, en lloc d¡¯afermar-se com a administraci¨® amb capacitat per protegir la gent. Els governs del proc¨¦s s¡¯han concentrat en protegir la meitat de la poblaci¨® i s¡¯han oblidat de l¡¯altra meitat. La pand¨¨mia ho ha posat tot en clar i el conjunt de la ciutadania, tamb¨¦ la independentista, naturalment, ha identificat molt b¨¦ qui l¡¯estava protegint.

Ara nom¨¦s cal que les elits aprenguin de la pand¨¨mia. O en cas contrari, que r¨¤pidament en vinguin unes altres, amb el cap net de les velles idees que ens han portat a la derrota.