La pol¨ªtica infantil

Una amiga em deia l¡¯altre dia: ¡°Recordes que fa molts pocs mesos el gran debat de la pol¨ªtica espanyola era on havien de reposar definitivament les restes de Franco? A la vista del que est¨¤ passant, no creus que els pol¨ªtics s¡¯haurien de preocupar de coses serioses, del que importa per al benestar dels ciutadans i deixar-se estar de ximpleries?¡±.

Naturalment li vaig donar tota la ra¨®, com no podia ser d¡¯una altra manera. I vaig afegir: ¡°Te¡¯n recordes que al Consell de Ministres del dimarts 3 de mar? es discutia sobre el contingut del projecte de llei d¡¯igualtat que ineludiblement s¡¯havia d¡¯aprovar aquell dia per exhibir-lo com a trofeu el diumenge seg¨¹ent en les manifestacions del Dia de la Dona?¡±. El seg¨¹ent Consell de Ministres, el dimarts 10 de mar?, les preocupacions havien canviat radicalment, nom¨¦s es va parlar de la pand¨¨mia, de com afrontar la situaci¨® m¨¦s cr¨ªtica de les ¨²ltimes d¨¨cades.

Al Govern li havien canviat les preguntes i, com ¨¦s obvi, no tenia preparades les respostes. Estava enfeinat en altres coses. Comen?ava a viure en la nova realitat.

La pol¨ªtica s¡¯ha infantilitzat, de vegades sembla un joc entre colles de nanos durant les vacances d¡¯estiu. La ignor¨¤ncia i, sobretot, la frivolitat, campen al seu aire, sense cap mena de mirament. El que preocupa ¨¦s la imatge, la comunicaci¨®, encertar el bon titular, ser el trending topic dels matins, escriure tuits enginyosos. No cal preocupar-se dels problemes de fons, no cal preveure res a llarg termini, aix¨ª no es guanyen les eleccions, l¡¯important ¨¦s actuar per rampells. Amb aix¨° n¡¯hi ha m¨¦s que prou.

I aix¨ª ens va. I no ¨¦s nom¨¦s a Espanya. Alguna cosa passa en la nostra cultura, potser amb tants correus electr¨°nics no hi ha temps per llegir, potser a les escoles no s¡¯hi ensenya res perqu¨¨ els mestres pensen que a Google hi ¨¦s tot, potser als professors d¡¯universitat se¡¯ls exigeix m¨¦s quantitat de p¨¤gines que profunditat d¡¯idees, potser es veuen m¨¦s s¨¨ries que pel¡¤l¨ªcules de deb¨°, les que anaves a veure nom¨¦s pel nom del director. No ho s¨¦, potser soc un home del segle passat...

Aquestes consideracions m¡¯han fet retrocedir uns anys, pocs, fins al 2015, quan Ada Colau va ser elegida alcaldessa de Barcelona. Recordo que uns dies abans de prendre possessi¨® va assegurar molt seriosament que faria complir les lleis, per¨° nom¨¦s les bones lleis. Em vaig espantar, una alcaldessa elegida en un pa¨ªs democr¨¤tic pronunciava unes paraules que significaven, ni m¨¦s ni menys, saltar-se l¡¯Estat de dret i retrocedir a ¨¨poques passades, a les dels reis absoluts.

Per¨° no em vaig espantar perqu¨¨ pens¨¦s que aix¨° passaria, tenim prou mecanismes per oposar-nos a qualsevol retorn al despotisme. Em vaig espantar perqu¨¨ vaig pensar ¨Camb encert, com he comprovat despr¨¦s¨C que la nostra alcaldessa no coneix els fonaments m¨¦s b¨¤sics de la nostra democr¨¤cia. Els poders seleccionen les lleis que els semblen bones i les apliquen per¨° rebutgen aplicar les dolentes. El poder no es troba en les lleis elaborades pels representants del poble. Aix¨ª doncs, no estem governats per les lleis, sin¨® per homes, autoritats, que no estan limitades pel dret.

La senyora Colau ens ha donat despr¨¦s moltes proves de menyspreu al dret i en nombroses ocasions el municipi ha hagut d¡¯indemnitzar ciutadans perjudicats. L¡¯¨²ltima genialitat de la nostra batllessa ha estat en relaci¨® amb el turisme. Ja sabeu que hi ha turismof¨°bia des de fa uns anys, i semblava que el turisme era un mal i s¡¯havia de frenar. Ho deien fins i tot els que per vacances se n¡¯anaven de turistes a altres llocs del m¨®n. Ara estem fent rogatives perqu¨¨ arribin turistes com les feien els pagesos perqu¨¨ arribessin les pluges.

Doncs b¨¦, en aquest context, la nostra alcaldessa, en extenses declaracions a Le Monde, ha fet la consideraci¨® seg¨¹ent: ¡°Nosaltres volem reorientar el turisme de manera que resulti m¨¦s equilibrat i durador, repartit al llarg de l¡¯any, m¨¦s cultural i familiar¡±. Per¨° que m¡¯expliqui Colau com es fa, tot plegat. Fixant quotes perqu¨¨ es reparteixin les ¨¨poques de l¡¯any?, examinant-los de cultura general?, comprovant que els que venen ho fan acompanyats de la fam¨ªlia?, prohibint que estiguin menys d¡¯una setmana perqu¨¨ sigui durador?, o 15 dies? Ai, D¨¦u! De moment preguem perqu¨¨ vinguin.

Francesc de Carreras ¨¦s catedr¨¤tic de Dret constitucional.