La m¨²sica torna al Liceu davant d¡¯un ¡®p¨²blic¡¯ de 2.292 plantes

Ni famosos, ni pol¨ªtics, ni aficionats a l'¨°pera. Les plantes, exactament 2.292, van tenir dilluns a la tarda el privilegi de ser el primer p¨²blic del Liceu en el seu retorn a la m¨²sica en viu despr¨¦s de la fi de l'estat d'alarma per la pand¨¨mia del coronavirus. Una proposta ins¨°lita, curiosa i saludable. A les plantes els va b¨¦ la m¨²sica ¨Cprobablement la m¨²sica ens va b¨¦ a tots els ¨¦ssers vius del planeta¨C, per aix¨° contemplar, encara que sigui virtualment, la platea i els cinc pisos del Liceu transformats en un immens jard¨ª ha estat, a m¨¦s d'una sorpresa, una experi¨¨ncia bals¨¤mica amb la m¨²sica evocadora del jove Puccini en una acci¨® de l'artista conceptual Eugenio Ampudia.

Mai un concert havia durat tan poc al coliseu de la Rambla com el que publicit¨¤riament s'ha anomenat, potser de manera una mica pretensiosa, Concert pel bioc¨¨: tot just set minuts de m¨²sica, els que dura l'elegia Crisantemi per a quartet de corda que Giacomo Puccini va compondre el gener del 1890 en mem¨°ria d'Amadeu de Saboia, segon fill del rei d'It¨¤lia, V¨ªctor Manuel II, que amb la seva sobtada mort als 45 anys va commocionar el pa¨ªs. Sense donar-li gaire import¨¤ncia, Puccini la va definir a l'aut¨°graf com un breve improviso, per¨° va emocionar tant el p¨²blic que el seu editor i mecenes Ricordi la va publicar immediatament.

El lirisme de Puccini emociona sempre, encara que sigui per streaming. De fet, hi van posar tota la seva ¨¤nima i profund sentit musical els quatre membres de l'orquestra del Liceu ¨Cels violinistes Yana Tsanova i Oleg Shport, la viola Clair Bobij i el violoncel¡¤lista Guillaume Terrail¨C en una interpretaci¨® de Crisantemi d'alta intensitat emocional i simb¨°lica. Al final, les plantes, agra?des i silencioses ¨Cper fi un p¨²blic que no tus ni s'escura la gola al Liceu!¨C ¡°van aplaudir¡± a la seva manera aquesta m¨²sica carregada de dolor i abatiment gr¨¤cies a un ¨¤udio del so de les fulles fregant-se entre si, bressolades pel vent.

El so de la natura, convertit per la tecnologia en un aplaudiment inesperat, d'un efecte preci¨®s, amb els quatre m¨²sics saludant les plantes mentre aquestes agra?en el regal musical, va generar una calidesa inusitada en un final de la transmissi¨® molt emocionant.

Diuen que a les plantes la m¨²sica els va de meravella, especialment la de Mozart. Esperem que la tristesa del lament puccini¨¤ els hagi proporcionat la mateixa pau espiritual. A Crisantemi, Puccini volia commoure amb la m¨¤xima for?a emocional l'espectador. Per aix¨°, m¨¦s endavant va reutilitzar aquesta m¨²sica per a corda en l'acte final de Manon Lescaut, la seva tercera ¨°pera i el t¨ªtol que el va catapultar a la fama en l'escena l¨ªrica internacional. Tremenda i lacrim¨°gena escena, per cert, ambientada en un desert als l¨ªmits de Nova Orleans que plasma el colpidor final de Manon i el seu estimat Des Grieux, exhausts i moribunds.

En el context del dolor i la mort que ha causat, i continua causant, la covid-19, contemplar l'habitual paisatge liceista ¨Ctan mund¨¤ i bullici¨®s abans d'aixecar-se el tel¨®¨C transformat en una selva de plantes ha estat una experi¨¨ncia art¨ªstica i musical impressionant i no nom¨¦s perqu¨¨ era una situaci¨® ins¨°lita, sin¨® pel seu significat. Despr¨¦s de m¨¦s de tres mesos de silenci for?¨®s, el retorn a la m¨²sica del coliseu ha cobrat en aquesta acci¨® una for?a simb¨°lica i medi¨¤tica tan oportuna com necess¨¤ria en aquests temps marcats per la incertesa.

Eugenio Ampudia sap connectar amb tot tipus de p¨²blics amb accions directes i senzilles carregades de significats. Al Palau de la M¨²sica l'artista de Valladolid va fer una de les seves performances m¨¦s conegudes, dormir en un centre cultural. Al temple modernista ho va fer damunt d'un piano i al Museu del Prado va dormir als peus d'un quadre. Per¨° la del Liceu ha estat molt m¨¦s original.

Blanca de la Torre, comiss¨¤ria de la iniciativa, va proposar la idea de relacionar l'¨¦sser hum¨¤ amb la natura i en aquesta acci¨® els humans ens hem hagut de conformar a continuar confinats virtualment per gaudir per streaming d'una dosi de Puccini que al teatre, transformat en una petita selva, ha nodrit les arrels de 2.292 plantes.

T¨¦ molta ra¨® V¨ªctor Garc¨ªa de Gomar, director art¨ªstic del Liceu, en situar el testimoni d'Almudia i el valor simb¨°lic d'una acci¨® en la qual ¡°projecta la seva c¨¤rrega emocional i intel¡¤lectual en l'esfera del comprom¨ªs col¡¤lectiu¡±. ¡°Aquesta acci¨® al Liceu planteja moltes preguntes sobre el vestit absurd que porta la condici¨® humana durant aquest confinament: un p¨²blic privat de la possibilitat de ser p¨²blic¡±.

Aquesta performance forma part de l'aposta art¨ªstica del Liceu de les Arts, que obre les portes del teatre a un di¨¤leg de les arts amb la m¨²sica d'una manera transversal. A les plantes, algunes de grand¨¤ria considerable i procedents de vivers de la zona, se'ls ha assignat una butaca amb la localitat validada per l'artista, i seran lliurades als professionals sanitaris de l'Hospital Cl¨ªnic de Barcelona que han lluitat a primera l¨ªnia contra aquesta virulenta pand¨¨mia.