Dues dones, tres milit¨¤ncies

La periodista Montserrat Roig no va arribar mai a entrevistar la poeta Maria-Merc¨¨ Mar?al al televisiu Personatges (1977-1978), en qu¨¨ indagava perspica? i propera la traject¨°ria de personalitats catalanes del moment, homes sobretot. Llavors Mar?al tot just havia publicat el poemari Cau de llunes, i l¡¯espai, tot i l¡¯¨¨xit, es deixaria d¡¯emetre al cap de poc. Per¨° una bona manera d¡¯intuir per on podria haver anat aquesta conversa entre dones (all¨° que Roig descriu com ¡°una molsosa barreja de fets quotidians i universals, una implicaci¨® continuada, fluent, de la vida p¨²blica i la privada) ¨¦s fer-les entrar en di¨¤leg llegint Contra la in¨¨rcia i Som una ganga, tots dos editats per Comanegra.

La doble milit¨¤ncia contra l¡¯opressi¨® de classe i sexista travessa les reflexions de totes dues, que a finals dels setanta i principis dels vuitanta, data de la majoria dels textos, militaven en partits d¡¯esquerra i fins i tot van arribar a participar en llistes electorals. De fet, part de les cr¨ªtiques s¡¯adre?aven a uns espais pol¨ªtics que tampoc es deslliuraven del sexisme de la societat i relegaven a un segon pla les reivindicacions de les dones. Llavors les feministes ja plantejaven la import¨¤ncia de les cures (Un sou per a la mestressa de casa!, titula Roig) i la pobresa estructural de les dones dins del capitalisme. En la tres voltes rebel Mar?al, a la lluita contra patr¨® i patriarcat, que expressa amb estil directe i combatiu, s¡¯hi afegeix una tercera milit¨¤ncia contra la p¨¤tria, l¡¯Estat centralista, ¡°una de les m¨¦s clares expressions del patriarcat al nivell superestructural¡±.

De fet, el gros de Contra la in¨¨rcia (26 dels 38 articles, tria d¡¯Helena Gonz¨¢lez), escrit per la Mar?al ¡°m¨¦s periodista, m¨¦s activista, m¨¦s pol¨ªtica¡±, segons David Fern¨¤ndez al pr¨°leg, s¨®n les cr¨°niques pol¨ªtiques que va escriure per a la revista A Nosa Terra (1979-1980), dictades en castell¨¤ per tel¨¨fon i publicades en gallec (el repte de fer parlar Mar?al en catal¨¤ l¡¯ha assumit Pere Comellas). Tot i que hi ha poques traces de la seva veu liter¨¤ria, hi descobrim un relat minuci¨®s de ¡°l¡¯esmicolament¡± dels espais pol¨ªtics, sobretot independentistes, amb l¡¯Estatut de 1979 i les primeres eleccions al Parlament com a trames principals. Textos en qu¨¨ les resson¨¤ncies actuals es fan tan evidents (estatuts i mobilitzacions, dret a l¡¯autodeterminaci¨®, presos independentistes¡­) que ¨¦s inevitable preguntar-se com hauria abordat la trepidant cr¨°nica pol¨ªtica d¡¯aquests darrers anys.

Passa una cosa similar amb la prosa l¨²cida i incisiva de Roig, que en la seixantena d¡¯articles i fragments de llibres (en catal¨¤ i castell¨¤) de Som una ganga ens interpel¡¤la, amb un vocabulari ben viu i un to ir¨°nic i expressiu com a articulista, sobre la maternitat, l¡¯empoderament femen¨ª o la viol¨¨ncia masclista, q¨¹estions ben vigents, fins i tot fites pendents, preludis de les vagues feministes, la renda m¨ªnima o l¡¯empoderament sexual. Roig tamb¨¦ repensa, amb un discurs ric i farcit de refer¨¨ncies, l¡¯ofici d¡¯escriptora per dotar-lo de tota la responsabilitat intel¡¤lectual, i reivindica noms com Woolf o Beauvoir, una tasca de difusi¨® que Mar?al posa en pr¨¤ctica com a traductora d¡¯Akhm¨¤tova o Yourcenar i en la seva pr¨°pia veu com a poeta o en obres com Sota el signe del drac.

Per¨° ¨¦s pertinent rellegir Roig i Mar?al amb la proliferaci¨® de veus feministes actuals? Tal com assenyala l¡¯autora de Digues que m¡¯estimes..., ¡°el feminisme significa la recuperaci¨® de la paraula de la dona, de la seva pr¨°pia hist¨°ria, individual i col¡¤lectiva¡±. ?s, per tant, una tasca encara en proc¨¦s bastir aquesta genealogia de veus des de les coordenades actuals; tornar a publicar ¡ªcom ha fet Club Editor¡ª V¨ªctor Catal¨¤ i Merc¨¨ Rodoreda, revisitar Angela Davis arran de les protestes antiracistes als EUA, o analitzar figures com Gloria Steinhem (Mrs. America, HBO). Cal tornar a aquestes mares i germanes liter¨¤ries assumint-ne tota la complexitat com a pensadores, perqu¨¨ la seva experi¨¨ncia sigui tan universal com la que es pressuposa als homes. Ho diu Maria ?ngels Cabr¨¦ al pr¨°leg de Som una ganga: ¡°M¨¦s Roig i menys Pla¡±. Doncs aix¨°, m¨¦s bruixes i menys homenots.