De crisi en crisi

Com supera les crisis la burgesia?, es preguntaven Marx i Engels al Manifest comunista. En aquests temps convulsos, la seva resposta ¨¦s tan vigent com quan la van escriure, ara fa 172 anys: ¡°D¡¯una banda, mitjan?ant la destrucci¨® for?ada d¡¯una massa de forces productives; de l¡¯altra, mitjan?ant la conquesta de nous mercats i l¡¯explotaci¨® m¨¦s intensa dels vells¡±. I l¡¯influent text sintetitzava: ¡°Preparant crisis m¨¦s extenses i reduint els mitjans per prevenir-ne d¡¯altres¡±.

Canviem burgesia per independentisme i tot beu d¡¯aquelles fonts tan injuriades per una part dels seguidors del proc¨¦s i, sobretot, per la gran majoria dels seus antecessors. En el cas d¡¯Esquerra Republicana, tot i que ¨¦s cert que hist¨°ricament no va buscar mai l¡¯ombra del comunisme, la seva incapacitat actual per alliberar-se dels seus socis la converteix en part¨ªcip dels neguits en els quals viu instal¡¤lada una destacada part de l¡¯electorat catal¨¤. Torbaci¨® que augmentar¨¤ si es confirma el gir a l¡¯esquerra que busca Junts per Catalunya o la formaci¨® que la rellevi. Aquesta operaci¨® apunta cap a una confrontaci¨® definitiva. I com que ja no ¨¦s cre?ble que els companys de viatge i de govern mantinguin la seva relaci¨® i picabaralles per amor al pa¨ªs ni pel gran objectiu incomplert fa tres anys, sin¨® per l¨°gica i necessitat de poder, podr¨ªem convenir que tot plegat s¡¯inspira en aquells versos populars citats tantes vegades que lamenten que ¡°ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio. Contigo porque me matas, sin ti porque me muero¡±.

La reconversi¨® ideol¨°gica que pel que sembla prepara Jordi S¨¤nchez ¨¦s de m¨¦s envergadura. Tant per convicci¨® i historial propis com per l¡¯ascendent emocional que les CUP irradien sobre Carles Puigdemont i els postconvergents, a qui abracen furtivament per la seva conversi¨® a l¡¯independentisme per¨° menyspreen ol¨ªmpicament per la seva doctrina liberal. Un detall que Esquerra utilitza com a arma de doble tall en justificar la suma de tend¨¨ncies com a valor afegit. Per¨° no ho deu ser tant quan tots volen pescar al mateix banc. Una possibilitat ingrata per al PDeCAT, hereu de l¡¯antiga Converg¨¨ncia, que ben aviat ha d¡¯emetre una decisi¨® definitiva. Tot dep¨¨n dels seus alcaldes, for?a de control i pres¨¨ncia territorials i que amb les seves quotes d¡¯implantaci¨® permeten projectar una imatge de poder.

Tot plegat converteix la restauraci¨® en una obligada revisi¨® del propi passat de molts catalans. Aquells que estan en contra de l¡¯impost de successions aprovat als Pressupostos de la Generalitat votats per ells mateixos i a favor de la reforma laboral espanyola presentada pel PP mentre s¡¯aplica la seva llei mordassa. Conceptes antit¨¨tics amb els descrits al manual del bon esquerr¨¤. Catal¨¤ o espanyol.

No fa tant de temps que aquest marasme ideol¨°gic es justificava amb la transversalitat necess¨¤ria de l¡¯independentisme. Es podia ser nacionalista catal¨¤ de centredreta i desitjar una vida lliure de lligams hispans. Aix¨°, ara, est¨¤ en q¨¹esti¨®. I no ¨¦s nou. Una revisi¨® detallada dels resultats electorals dels comicis anteriors a la crisi del 2017 ja permetia observar que el principal aval secessionista procedia de sufragis a formacions d¡¯esquerres. I era precisament aix¨° el que m¨¦s sorprenia de les decisions d¡¯Artur Mas quan pretenia fer creure que el paraig¨¹es del proc¨¦s cobria el que el temps i la hist¨°ria han demostrat inalterables. Era quan Catalunya estava a punt d¡¯exhibir al m¨®n que la nostra inventiva, la nostra perseveran?a, la nostra for?a i la nostra ast¨²cia ho podien tot. Tot, excepte la concordan?a inevitable per aconseguir una proesa com aquesta. I encara som aqu¨ª. Fent de la divisi¨® virtut i de la unitat entel¨¨quia.

Aprofitant aquesta escletxa i alguna altra, aquest cap de setmana comen?a a caminar el Partit Nacionalista Catal¨¤. Un registre legal en mans dels qui van marxar i continuen abandonant el vaixell quan van detectar la p¨¨rdua de rumb i les exig¨¨ncies del gran capit¨¤. Descarant-se subtilment, trencats els vincles, estripats els carnets i les complicitats personals, aquests desil¡¤lusionats han anat forjant el seu projecte nacional mentre els seus col¡¤legues readaptats a l¡¯ortod¨°xia intransigent els empenyien a les aig¨¹es sempre procel¡¤loses de les xarxes socials, on l¡¯insult ¨¦s lliure i la desqualificaci¨® ¨¦s la norma.

Per¨°, esmenats els errors comesos, aquests supervivents es presenten en societat per dir-los a orfes i abandonats, temorosos i vacil¡¤lants, que els seus anhels pol¨ªtics tornen a mer¨¨ixer atenci¨®. I alguna possibilitat sembla existir quan altres navegants amb ideals id¨¨ntics per¨° de resultats descriptibles s¡¯hi apropen amb la intenci¨® d¡¯augmentar la col¨°nia i participar del potencial bot¨ª. Tots diuen que intueixen quants possibles electors els esperen per¨° cap sap del cert quina probabilitat tenen d¡¯agrupar-los. No volen viure de les mels del passat per¨° alguns arguments desprenen nost¨¤lgia. Fins i tot melancolia per all¨° que ja ¨¦s hist¨°ria. La que no es repeteix. O que quan ho fa ¨¦s en forma de farsa. Pot ser que Marx torni a tenir ra¨®?