El ¡®m¨¨tode Alberto Closas¡¯: assajar 70 vegades

Si en alguna cosa coincideixen els nombrosos testimonis de la biografia que s'acaba de publicar sobre l'actor Alberto Closas, ¨¦s que sempre resultava convincent en els papers que interpretava, ja fos en teatre o cinema, perqu¨¨ irradiava normalitat, autenticitat no impostada, una manera d'estar, de moure's, que semblava, de fet, com si no actu¨¦s. Encara que quan l'hi deien, li agafava una de les seves temibles emprenyades. L'int¨¨rpret catal¨¤ els etzibava que el secret era assajar, repetir ¡°fins que el personatge et surti pels porus¡±. I per il¡¤lustrar-ho recorria a una an¨¨cdota de Laurence Olivier, en la qual l'actor angl¨¨s despr¨¦s d'escoltar diversos joves que discutien sobre quin m¨¨tode era el millor per ficar-se en un personatge els va acabar dient: ¡°I si proveu d'assajar-lo 70 vegades?¡±.

Alberto Closas. A un paso de las estrellas, editat per C¨¢tedra, t¨¦ la particularitat que, al contrari que en la majoria de les biografies, en les quals un desconegut s'apropa al protagonista fins a convertir-se gaireb¨¦ en un familiar, en aquesta ocasi¨® els autors s¨®n dos nebots de l'actor, Francis Closas i Silvia Farriol. Potser per aix¨° el llibre explica for?a m¨¦s que la vida i extens¨ªssima obra a l'escenari i al cinema de Closas (Barcelona, 1921-Madrid, 1994) a diversos pa?sos: Espanya, l'Argentina, Xile, l'Uruguai i Fran?a. Es recorda l'ambient de l'efervescent i puixant Barcelona dels anys vint, en qu¨¨ es va desenvolupar la fam¨ªlia Closas, amb el patriarca, Rafael, a qui tamb¨¦ han volgut reivindicar. El pare de l'actor, advocat i ma?¨®, va ocupar alts c¨¤rrecs a la Generalitat de Catalunya amb Maci¨¤ i Companys, motiu aquest ¨²ltim pel qual la fam¨ªlia es va exiliar a Fran?a el gener del 1939, tres mesos abans del final de la Guerra Civil.

De Par¨ªs, on va despertar el bon vivant que duia a dins, com va explicar el mateix Closas, va fer el salt a Am¨¨rica amb el seu germ¨¤ Jordi, perqu¨¨ el seu pare temia que en una Fran?a en guerra els cridessin a files. A la col¨°nia catalana exiliada a Buenos Aires van ser acollits pels seus oncles i all¨¤ van desenvolupar els dots per a la interpretaci¨® i la can?¨® que ja havien comen?at a mostrar. En el cas d'Alberto, hi ha un nom fonamental en la seva carrera, el de la grandiosa actriu Margarita Xirgu, l'amiga de Federico Garc¨ªa Lorca li va inculcar la disciplina i const¨¤ncia necess¨¤ries per fer el seu ofici. Closas recordava aix¨ª la seva primera trobada, quan ella li va preguntar: ¡°Tu quant aguantes sense menjar?¡±. ¡°Doncs sobre un any i mig¡±, va respondre ell. De la seva m¨¤ i en una capital del teatre com Buenos Aires, va comen?ar dalt de l'escenari i va triomfar de seguida, amb obres de Casona, Alberti¡­ Aquella popularitat li va donar l'empenta al cinema, a la r¨¤dio i a la can?¨®: de tangos a can?ons per a nens.

En el pr¨°leg d'aquest llibre de gaireb¨¦ 400 p¨¤gines, l'escriptor Eduardo Mendoza, que el va con¨¨ixer, destaca de Closas ¡°la seva eleg¨¤ncia f¨¤cil, simp¨¤tic i despreocupat¡± i actor ¡°de t¨¨cnica s¨°lida¡±, que a un altre pa¨ªs ¡°hauria estat una figura de dimensi¨® europea i guanyador d'importants guardons¡±. No obstant aix¨°, ¡°el mateix interessat semblava satisfet amb la seva c¨°moda posici¨®¡±. Sobre aix¨°, Closas va declarar, en una de les seves entrevistes que recull el llibre, que van ser ¡°els empresaris de teatre i el p¨²blic¡± els qui el van portar a la fama perqu¨¨ volien veure'l sempre en el paper de galant de com¨¨dia burgesa. A aix¨° hi van contribuir el seu 1,81 d'al?ada i els seus ulls verds. Mendoza hi apunta, a m¨¦s, un altre motiu. Closas no es va desprendre mai de l'estigma de l'exili, ¡°que l'impulsava a estar sempre de pas¡± i a ¡°no fer arrels, ni geogr¨¤fiques ni professionals¡±. La seva vida va ser un anar i venir. Com tamb¨¦ va passar amb la seva vida sentimental: sis matrimonis, algun va durar tres mesos, com si fos una estrella de Hollywood, i moltes altres aventures per a alg¨² que, curiosament, avorria el personatge de Don Joan. Una de les seves esposes, Amalia Bence, estrella del cinema argent¨ª, el va descriure com a ¡°molt infidel¡±. ¡°No nom¨¦s amb mi. Era el seu temperament¡±.

Mem¨°ries

Amb abund¨¤ncia de documentaci¨®: cartes, retalls de premsa, fotos i testimonis de familiars i companys, cr¨ªtiques teatrals, cartells, programes de m¨¤¡­ A un paso de las estrellas ¨¦s el t¨ªtol que el mateix Closas va anunciar per a les seves mem¨°ries en una entrevista a EL PA?S, el 1988, per¨° que no va arribar a escriure. Aquest ¡°pas¡±, segons els seus bi¨°grafs, respon, d'una banda, a les personalitats que va tractar: Neruda, Le¨®n Felipe, Alberti, Pla¡­ i, de l'altra, perqu¨¨ va pert¨¤nyer a un grup d'artistes que a causa de la situaci¨® de la cultura a Espanya, ¡°no es va consolidar mai com un star system¡±.

Encara que a principis dels anys cinquanta, s¨ª que era una estrella a l'Argentina. Va tornar a Espanya per la porta gran, amb la pel¡¤l¨ªcula Muerte de un ciclista (1955), de Juan Antonio Bardem. Un film neorealista dirigit per un comunista que s'atrevia a criticar la hip¨°crita societat franquista. Per a ell va ser tan natural interpretar el professor que veia amb simpatia les revoltes estudiantils i els nous aires com, el 1962, representar el pare de La gran familia, tot un ¨¨xit que enaltia un dels manaments del franquisme: creixeu i multipliqueu-vos.

Amb el temps, Closas va guanyar molts diners, que va invertir com a empresari teatral, per¨° que tamb¨¦ va gastar en la ruleta o les curses de cavalls; va combinar el teatre cl¨¤ssic i modern, amb ¨¨xits en obres que van superar les 500 representacions ¨Cera coneguda la seva afici¨® a fer ganxet en els entreactes per relaxar-se¨C, i pel¡¤l¨ªcules com El baile, d'Edgar Neville.

No va esquivar les seves contradiccions, que el van portar, en una fam¨ªlia de tradici¨® republicana, a proclamar-se joancarlista. O a tenir entre les seves amistats el matrimoni Per¨®n, el dramaturg Alejandro Casona, comprom¨¨s amb la Rep¨²blica; o l'almirall Carrero Blanco, president del Govern amb Franco. Closas va espr¨¦mer la vida fins que un c¨¤ncer de pulm¨® ¨Cfumava des dels 14 anys i consumia quatre paquets al dia¨C el va obligar al seu definitiu mutis el setembre del 1994. Pocs mesos abans havia pujat per ¨²ltima vegada a l'escenari, amb Amparo Rivelles, en una obra que va haver d'abandonar i de t¨ªtol premonitori: El canto de los cisnes.