Un b¨²nquer a la platja

Deu hores i 17 minuts despr¨¦s de l¡¯entrada del solstici d¡¯estiu vaig anar a la platja i vaig desconfinar, a m¨¦s dels primigenis, 2,4 quilos m¨¦s sobrevinguts amb el corral de la pand¨¨mia. Primera escapada del pis des del 13 de mar?. La meva manera de fugir, per dir-ho a l¡¯audeniana, d¡¯aquest baix, deshonest per¨ªode v¨ªric. No vaig anar a Stonehenge perqu¨¨ ni s¨®n temps d¡¯agafar un avi¨® ni soc neodruida. Per¨°, de fet, tampoc m¡¯agrada la platja. La culpa, de la Barceloneta de finals dels seixanta, quan a les aig¨¹es marines de la ja ciutat de fires i congressos que havia de prendre per prescripci¨® m¨¨dica s'hi gronxaven fems i rates mortes que semblaven pollastres de tan gemades. S¨¦ que fa anys que aix¨° ja no ¨¦s aix¨ª, per¨° un va jurar fidelitat als seus traumes infantils.

Vaig posar per al desembarcament, doncs, certa dist¨¤ncia psicol¨°gica, Maresme amunt. No eren els gaireb¨¦ cinc mil vaixells de l¡¯operaci¨® Overlord, per¨° la fluida armada automobil¨ªstica per la C-32 tampoc es quedava curta. La tropa, ja al passeig mar¨ªtim, tamb¨¦ ben prove?da, d¡¯uniforme, tot i que amb alguna cosa estranya que un no descobria fins m¨¦s tard, com aix¨° que la vida va de deb¨°: xancletes, cal?a curta, samarreta sense m¨¤nigues, para-sol enfundat o bossa de platja, ulleres de sol, gorra... i mascareta. A una banda, els mastodonts hotels de noms tautol¨°gics (Top Palace, Arenabuena¡­) amb la seva cl¨°nica est¨¨tica massiva refor?ada per les cortines passades. De l¡¯altra, els passos sota la via del tren cap a la costa, amb tanques i r¨¨tols destenyits. Dos signes del temps: ¡°Seguint instruccions del Reial decret 463/2020, del 14 de mar?, es prohibeix el pas de vianants¡±. M¨¦s a l¡¯esquerra, avall: ¡°Perill pel mal estat del passeig¡±. La covid-19 i el Gl¨°ria, dos temporals devastadors.

Devia ser Normandia o aix¨° ¨¦s el que prometia l¡¯activitat a la botiga dels cignes rosats encantats com flotadors, per¨° all¨° semblava Gal¡¤l¨ªpoli: aqu¨ª, una superexcavadora varada; all¨¤, un turonet de pedres gegants; m¨¦s amunt, fustes acumulades en forma de aspa; un pi a terra amb les arrels a l¡¯aire; un altre d'apuntalat; un tobogan infantil travessat amb una cinta vermella i blanca, al caire del precipici del que va ser el passeig i del qual nom¨¦s queden pastilles de ciment amb les seves pues de ferro al descobert¡­ Per megafonia, una veu pastosa recitant en tres lleng¨¹es que es mantingui la dist¨¤ncia de seguretat de dos metres. Per¨° no hi ha ning¨² per escoltar-ho: una parella de jubilats i, almenys a 300 metres, un matrimoni amb el seu fill petit. El desert, perqu¨¨ tot just queden all¨¤ cinc metres de sorra entre el trencar de les onades i les grans pedres alineades que fan de dic de contenci¨® del futur nou passeig. O sigui, all¨° de The Refrescos: ¡°Vaya, vaya, aqu¨ª no hay playa¡±.

Nous, hi ha uns r¨¨tols de colors amb uns n¨²meros que, pel que sembla, divideixen els trams de costa. ¡°Covid-19¡±, diu en lletra petita al peu. No ha canviat, malgrat tot, l¡¯estat de l¡¯aigua, que el confinament no ha acabat de sanar: hi resisteixen les olioses bombolletes flotant entre illes de farinetes verdes. Com que un no ¨¦s ali¨¨ a l¡¯estrenada embranzida ja en quinta marxa del turbocapitalisme, es descobreix apujant el ritme amb els peus a l¡¯aigua, superant el gran cany¨® d¡¯un desgu¨¤s descomunal ara m¨¦s a la intemp¨¨rie¡­ Hi ha pressa per saber i per sortir de la platja apocal¨ªptica a l¡¯estil del planeta dels simis, prolongaci¨® d¡¯algun malson recurrent de pis confinat.

Superat un espig¨® natural, i camuflada pel vent que porta el soroll en direcci¨® contr¨¤ria, aflora sense previ av¨ªs la vella normalitat: hi som tots; hi ha sorra. Per fi la brisa recupera la seva genu?na aroma de bronzejador, els jugadors de pales bloquegen l¡¯entrada al mar, la primera l¨ªnia es densifica¡­ ¡°M¨¦s a prop de l¡¯aigua, no?¡±, recrimina la jove jove a la sogra, en una reacci¨® sociol¨°gica dom¨¨stica que diria molt de com va la pand¨¨mia¡­ Les pells semblen m¨¦s vermelles que morenes i un es descobreix voyeur mals¨¤, buscant tamb¨¦ en els cossos aliens els estralls del confinament, ja sigui en panxes, cuixes o panderos, en la que sens dubte ¨¦s una solidaritat egoista resposta amb alguna mirada inquisitiva.

Tret d¡¯excepcions, ¨¦s f¨¤cil delimitar visualment els grups perqu¨¨ mantenen certa dist¨¤ncia; ho fan, de manera inconscient, fins i tot els vigilants de la platja, que claven les seves boies vermelles a la sorra en un gener¨®s semicercle, una palissada robinsoniana. Curi¨®s: la pseudodist¨¤ncia social entre tovalloles salta pels aires a les taules dels xiringuitos, ben juntetes i atape?des ja a l¡¯hora del vermut.

Un no busca res, venia a relaxar-se, per¨° un l¨¤nguid abatiment, aix¨° de viure un quadre que sembla irreal a l¡¯espera del de deb¨°, potser el d¡¯abans, l¡¯empeny a continuar xipollejant amb els peus. Si no fos per una lleugera co?ssor a les espatlles, no se sabria quin ¨¦s el temps i la dist¨¤ncia. Per¨° aquesta ¨¦s ja la platja de les Dunes, a Santa Susanna. Quan tamb¨¦ era un altre temps convuls i s¡¯anomenava Montagut de Mar, s¡¯hi va construir un b¨²nquer, un dels 40 que esquitxaven el litoral del Maresme per repel¡¤lir els atacs feixistes des de Mallorca. Aquest, formig¨® armat sobre pedra, dues boques de foc de cara al mar per les quals es veuen bosses d¡¯escombraries i llaunes, ¨°xid de les seves costelles filtrant-se pel gris exterior, va ser constru?t el 6 d¡¯octubre del 1938 per brigadistes internacionals. Fortificaven una esperan?a perduda. Tot just al cap de 22 dies, se n¡¯anaven for?ats d¡¯Espanya entre ll¨¤grimes i flors despr¨¦s de desfilar a Barcelona per l¡¯avinguda 14 de abril, avui la Diagonal.

Als anys quaranta, l¡¯Ex¨¨rcit espanyol va mantenir el solitari b¨²nquer per por d¡¯una invasi¨® aliada que, ¨¦s clar, no va arribar mai. Una cosa semblant als buzzatians t¨¤rtars que el jove subtinent Drogo espera a la fortalesa Bastiani, aquells enemics a l¡¯¨²ltima frontera, eternament amagats, invisibles. Com un virus. Aqu¨ª, en un cerimonial sense gaire sentit, som encara avui, m¨¦s que mai, esperant.