L¡¯estat de l¡¯independentisme

Qu¨¨ ha passat amb l¡¯independentisme despr¨¦s de la crisi de la pand¨¨mia? ?s una pregunta recurrent en les converses d¡¯aquests dies. I una primera resposta ¨¦s que ha estat confinat com tothom i que ara intenta tornar a la vida entre sentiments no gaire diferents dels que habiten en la majoria de ciutadans: la melancolia del que hi havia abans de la gran aturada, el neguit pel que s¡¯ha viscut i la inseguretat de tornar a emprendre el cam¨ª en un escenari carregat d¡¯inc¨°gnites. En qualsevol cas, l¡¯independentisme hi era, hi ¨¦s i hi ser¨¤. El suport social continua existint, les expectatives de vot no sembla que decaiguin, per¨° hi ha desconcert estrat¨¨gic i un alt nivell de confusi¨® en l¡¯espai pol¨ªtic independentista.

?s evident que la pand¨¨mia ha canviat les prioritats i urg¨¨ncies. El mateix president Torra, com la majoria de governants de l¡¯entorn, va repetir mil i una vegades que l¡¯¨²nica prioritat era salvar vides. L¡¯independentisme com a projecte va quedar confinat, com va passar amb el programa del nou Govern d¡¯esquerres a Espanya. Simplement operava com un rum-rum ideol¨°gic d¡¯acompanyament de l¡¯acci¨® pol¨ªtica, encara que nom¨¦s fos per mantenir viva la fe dels creients. I aix¨ª la pol¨ªtica de comunicaci¨® de Torra es va construir sobre la fabulaci¨® d¡¯una estrat¨¨gia alternativa i m¨¦s eficient que la del Govern espanyol, que era un brindis al sol perqu¨¨ no tenia opci¨® de sotmetre-la a la prova de la pr¨¤ctica.

Per¨°, alhora, el confinament ha servit per posar fi a la llarga ressaca dels dos anys posteriors a l¡¯octubre del 2017, amb efectes creixents sobre la sempre prec¨¤ria unitat de l¡¯independentisme. Cada vegada s¨®n m¨¦s els que ara assumeixen que l¡¯1 d¡¯octubre va ser un punt de partida i no d¡¯arribada, com es va voler interpretar llavors. Es va pretendre portar el proc¨¦s cap al seu dest¨ª i va acabar en desbandada. Si s¡¯haguessin limitat a capitalitzar l¡¯¨¨xit de mobilitzaci¨® aconseguit (revaloritzat pels excessos repressius del Govern espanyol) s¡¯haurien evitat les conseq¨¹¨¨ncies d¡¯entrar en una din¨¤mica de confrontaci¨® immediata que era inviable, amb les conseq¨¹¨¨ncies que tots coneixem.

La traducci¨® de tot plegat en el moment present ¨¦s el desacord estrat¨¨gic entre els principals actors de l¡¯independentisme, entre els que encara insisteixen en la via unilateral i els que aposten per una cursa de fons, conscients que en aquests moments l¡¯autodeterminaci¨® no forma part de l¡¯ordre del dia. I aix¨ª emergeix la divisi¨® tant a l¡¯interior del magma anomenat Junts per Catalunya com entre aquest i Esquerra Republicana, en un context en qu¨¨ la crisi sanit¨¤ria, econ¨°mica, social i educativa han col¡¤locat en un segon pla el projecte independentista. Si a tot aix¨° hi afegim que tamb¨¦ Puigdemont, el lideratge que aguanta la prec¨¤ria unitat de JxCat, ha patit el confinament, amb molta menys pres¨¨ncia medi¨¤tica, i que despr¨¦s de dos anys ja se sap perfectament que poca cosa es pot esperar d¡¯Europa, l¡¯independentisme es troba, com tot, en reconstrucci¨®, ¡°represa¡± diria Torra, amb la perspectiva d¡¯unes eleccions que hauran de cal¡¤librar el seu estat actual.

De manera que l¡¯atenci¨® se centra en el repartiment definitiu de l¡¯her¨¨ncia del pujolisme. Dotant Catalunya d¡¯instruments b¨¤sics per a la consci¨¨ncia nacional, donant a amplis espais de les classes mitjanes un discurs nacionalista referencial i creant un poder¨®s sistema clientelar i d¡¯articulaci¨® territorial a trav¨¦s dels municipis, Pujol va agrupar el catalanisme, en una mescla de nacionalisme convencional, pragmatisme econ¨°mic i ret¨°rica social cristiana. En assumir aquesta her¨¨ncia, Artur Mas hi va introduir dos factors: el neoliberalisme i la independ¨¨ncia, aliens a la tradici¨® pujolista. I a partir d¡¯aqu¨ª l¡¯espai va anar mutant. El proc¨¦s i la famosa confessi¨® de Pujol van fer la resta. Alguns democristians i nacionalistes moderats se¡¯n van desmarcar i van quedar a l¡¯ombra, el PDeCAT va resistir amb el suport del seu poder sobre el territori i Puigdemont hi va afegir sigles i moviments per sumar i impedir l¡¯hegemonia d¡¯Esquerra Republicana. Resultat: JxCat en proc¨¦s de descomposici¨® i recomposici¨®, que ara mateix nom¨¦s se sost¨¦ per la imatge de Puigdemont, centra avui l¡¯actualitat sobiranista. L¡¯evoluci¨® d¡¯aquest espai abans de les eleccions marcar¨¤ el futur de l¡¯independentisme, que encara hi ¨¦s.

En qualsevol cas, si realment al Govern espanyol hi ha voluntat d¡¯encarrilar pol¨ªticament la q¨¹esti¨®, resoldre la injusta situaci¨® dels presos independentistes apareix com una condici¨® sine qua non.