Lli?ons del racisme

El saber s¨ª que fa nosa. ?s potser el m¨¦s complex de la democratitzaci¨® cultural des dels seixanta. El refrany cl¨¤ssic que diu el contrari ¨Cel saber no fa cap nosa¨C implica que aprendre no est¨¤ mai de m¨¦s perqu¨¨ per aprendre hem nascut. Tamb¨¦ es podia entendre aix¨ª: saber ¨¦s poder. No fa nosa perqu¨¨ com m¨¦s en saps, creien mares i pares de la meva generaci¨® i circumst¨¤ncia, m¨¦s lluny arribar¨¤s. Un somni. Aix¨ª ha estat per a molts de nosaltres, sobretot les dones, anomalies hist¨°riques d¡¯una igualtat social imprevista potser irrepetible. El que els nostres majors ja van veure en vida ¨¦s que com m¨¦s en saps, m¨¦s arriscat es fa entendre i actuar. Doncs s¨ª: com m¨¦s informaci¨®, m¨¦s soroll i m¨¦s mala comprensi¨®. M¨¦s dificultat a l¡¯hora de separar el gra de la palla, m¨¦s nosa. Totes les minories ¨C¨¦s un dir¨C que des dels seixanta han aconseguit que se les vegi i no nom¨¦s que se les amagui i minoritzi, saben b¨¦ que fan nosa i aix¨ª la reacci¨® les sotja des de llavors. Sobretot amb paraules. Per aix¨° cal renovar-les. Com a mostra, les paraules de l¡¯antiracisme.

La bibliografia dels ¨²ltims 20 anys ho sost¨¦, d¡¯autors d¡¯aqu¨ª i d¡¯arreu, en les lleng¨¹es pr¨°pies i en traduccions. Qui vulgui saber, pot saber. Una altra cosa ¨¦s el rebuig que els nous conceptes i paraules provoquen en tants cercles que podr¨ªem pensar que s¨®n cultivats, em refereixo a comentaris arreu, en columnes period¨ªstiques i en missatges a la xarxa, la tele i la r¨¤dio.

Les paraules de la tribu s¨®n importants i renovar-les ¨¦s una cosa que la modernitat ha estat fent des dels seus inicis ja en la Il¡¤lustraci¨®, i m¨¦s al segle XX. Aqu¨ª i arreu. En el cas del racisme i en conseq¨¹¨¨ncia de l¡¯antiracisme, les paraules noves d¡¯aquests 20 anys s¨®n algunes com aquestes: privilegi blanc, persona racialitzada, racisme d¡¯Estat, descolonial.

Llegeixo a Le Monde dues p¨¤gines al respecte, m¡¯aturo a considerar-les amb atenci¨® perqu¨¨ a Fran?a la cosa aflora des de fa molt i la seva producci¨® editorial est¨¤ atenta al treball sociol¨°gic, com ha de ser. Aqu¨ª, els soci¨°legs sembla que no importin, el treball de camp compta poc. Importen els polit¨°legs i altres experts a desxifrar i promoure el llenguatge del poder, els vatican¨°legs de l¡¯assumpte. Just abans del confinament es va publicar Du racisme d¡¯?tat en France?, d¡¯un equip format per dos soci¨°legs i dues antroposoci¨°logues: Fabrice Dhume, Xavier Duzenat, Camille Gourdeau i Aude Rabaud (Lormont, 2020). Amb l¡¯assassinat de George Floyd i la revolta negra als Estats Units, que ha provocat la reobertura del cas d¡¯Adama Traor¨¦ i la conseg¨¹ent revolta francesa, les conclusions del llibre importen.

Els autors justifiquen que es pugui parlar de racisme d¡¯Estat a Fran?a, una expressi¨® habitual en altres llocs. Qui diu Fran?a diu al meu parer un altre context europeu, ja que tamb¨¦ es tracta de saber si Europa continua pensant o b¨¦ ho importa tot d¡¯ultramar. La investigaci¨® dels autors prov¨¦ d¡¯una demanda del ministre d¡¯Educaci¨® el 2017 contra el sindicat Sud Education 93 per haver utilitzat l¡¯expressi¨® i la de racisme institucional. A trav¨¦s d¡¯una an¨¤lisi minuciosa de la premsa, els autors demostren que racisme d¡¯Estat ja es feia servir als vuitanta sense que aix¨° supos¨¦s cap problema. Vaja, que no ha estat importada. A partir d¡¯aqu¨ª estudien el racisme institucional en la policia, les pol¨ªtiques migrat¨°ries i l¡¯escola. El seu panorama de diagn¨°stic no agrada a tothom. Le Monde-Id¨¦es ho presenta aix¨ª: ¡°En nom de l¡¯universalisme republic¨¤, alguns intel¡¤lectuals denuncien aquesta racialitzaci¨® i aquesta essencialitzaci¨® del debat p¨²blic¡±. Com veiem, racialitzar ¨¦s una paraula que ja no poden evitar ni els seus contraris. Encara no ha entrat al diccionari, per¨° ¨¦s a l¡¯ordre del dia als mitjans.

Mentre llegeixo, recordo fets i imatges d¡¯aquests mateixos dies a la tele i els papers, ¨¦s clar, per¨° tamb¨¦ escenes de relats de ficci¨® destil¡¤lada de l¡¯experi¨¨ncia hist¨°rica de ser fills de l¡¯emigraci¨® al nord europeu, on el poeta creia anys ha que la gent era m¨¦s desvetllada i feli?. En la s¨¨rie danesa Quan la pols es fa cendra, que dirigeixen tres autores (Milad Alami, Iram Haq, Jeannete Nordahl, 2020, Filmin), la integradora i antiracista ministra de Just¨ªcia li etziba a la seva m¨¤ dreta i assistent quan aquest no la vol acompanyar en la seva deriva finalment racista: ¡°Qui si no jo hauria fet tant per alg¨² com tu?¡±. El privilegi blanc, ¨¦s clar: blanquejar el propi racisme. En nom de l¡¯universalisme, nom¨¦s faltaria.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural