El delicat repte de la m¨¤quina de saber

A vegades, Miquel de Palol (Barcelona, 1953) sembla un mag que sap encantar el lector amb els vertiginosos jocs de mans narratius que practica com si li fossin indiferents, nom¨¦s per meravellar-lo amb la destresa d¡¯una t¨¨cnica executada mil¡¤lim¨¨tricament; a vegades, es transforma en un vident que s¡¯expressa a trav¨¦s de sent¨¨ncies oraculars, adustes i fosques, com si revel¨¦s les respostes a uns misteris que no sempre se sap quins s¨®n.

El que no fa mai De Palol ¨¦s encarnar-se en un m¨¨dium que faciliti la flu?desa de la comuni¨® entre el lector i el text, com si no li import¨¦s gens que durant la travessia de M¨°nica Mir es produ?ssin abandonaments, p¨¨rdues del sentit de l¡¯orientaci¨®, com si el mapa que consulta el lector no es correspongu¨¦s del tot amb el terreny que trepitja: al cap i a la fi, ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia de topar amb l¡¯obra d¡¯un autor que conscientment ha deixat de banda les estrat¨¨gies de la narrativa convencional per submergir-se de ple en un territori que no es regeix per les normes de l¡¯entreteniment, de la versemblan?a psicol¨°gica, de la plausibilitat. L¡¯autor d¡¯El jard¨ª dels set crepuscles crea m¨¤quines de saber, d¡¯una alta capacitat enciclop¨¨dica, una acumulaci¨® de materials tan calculadament desordenats que neguitegen el lector partidari de la claredat funcional.

M¨°nica Mir, en un primer moment, pot semblar que segueix les pautes pr¨°pies d¡¯un vodevil d¡¯embolics, una com¨¨dia de costums, lleugera i sofisticada alhora, que parodia els perills latents a les relacions sentimentals. Durant unes vacances d¡¯estiu a Platja d¡¯Aro, la protagonista t¨¦ l¡¯ocurr¨¨ncia de tramar una manera d¡¯aconseguir que la seva mare, en comptes de vigilar-la, hagi de preocupar-se per les aventures del marit: la soluci¨® ¨¦s que trobi una amant. Aqu¨ª De Palol exaspera els moments buits de la frivolitat, inspecciona meticulosament les ocupacions i els tedis de M¨°nica Mir amb els seus amics i la seva fam¨ªlia, col¡¤lecciona instants de transicions narratives, i el lector s¡¯adona que ja ha llegit m¨¦s de cent p¨¤gines.

Aleshores, en un segon moviment, situat a Barcelona despr¨¦s de les vacances, M¨°nica Mir deixa enrere la par¨°dia costumista i esdev¨¦ s¨¤tira pol¨ªtica gr¨¤cies a l¡¯aparici¨® d¡¯un nou personatge, el membre d¡¯un grup revolucionari que coneix els negocis fraudulents del padrastre de la protagonista. Aqu¨ª l¡¯autor ja canvia de registre, i el to pastoral de la primera part deriva cap al debat ideol¨°gic, s¡¯especula sobre la decad¨¨ncia i la crisi d¡¯Occident, la realitat s¡¯explica a trav¨¦s de teories conspiratives i amenaces c¨°smiques, s¡¯aventuren noves dimensions espirituals de la humanitat ¡ªcom si el futur no contingu¨¦s futur¡ª, i la narraci¨® queda sotmesa al poder de l¡¯aforisme, de l¡¯arravatament intel¡¤lectual, a la puresa de l¡¯erudici¨®, a les paradoxes del pensament.

?s en aquesta part quan el lector nota que l¡¯opacitat s¡¯imposa a la transpar¨¨ncia, i que de tant en tant ha de prendre al¨¨ i agafar ¨¤nims per continuar endinsant-se en un territori on li costa de trobar el punt de refer¨¨ncia que el sostingui. Aleshores ¨¦s quan el lector, de sobte, es troba davant de la certesa que ha caigut a plom dins d¡¯una mena de laberint subterrani molt fosc on l¡¯¨²nica cosa possible ¨¦s avan?ar a les palpentes, com si una m¨¤ narrativament maligna cobr¨ªs d¡¯una boira inextricable la lleugeresa de l¡¯inici i la intriga anteriors: potser era la manera m¨¦s id¨°nia de narrar el desastre moral que en el fons es narra a M¨°nica Mir.