El nas dels alcaldes

En els darrers dies s¡¯est¨¤ assistint a la intensificaci¨® del dinamisme i de la conflictivitat interna al complex m¨®n postconvergent, en les seves diverses configuracions: b¨¤sicament, s¡¯est¨¤ discutint sobre la superviv¨¨ncia del PDeCAT com a actor aut¨°nom del centredreta nacionalista dirigit des de Barcelona o b¨¦ la seva absorci¨® en un projecte m¨¦s nacional populista i transversal pilotat des de Waterloo.

En l¡¯esdevenir tan ca¨°tic ¨Cde vegades incomprensible per a la majoria, fins i tot la m¨¦s interessada i informada¨C dels hereus o els companys de viatge d¡¯aquella f¨®rmula pol¨ªtica que sota el lideratge de Jordi Pujol va governar el pa¨ªs durant m¨¦s de dues d¨¨cades, hi juguen un paper important elements de context (m¨¦s llunyans o m¨¦s propers en el temps) i elements m¨¦s end¨°gens, lligats a la vida interna d¡¯aquell m¨®n. Si es mira retrospectivament posant llums llargs, en realitat la primera sacsejada profunda va ser fa m¨¦s de 15 anys, quan encara com a primera for?a al Parlament CiU no va ser capa? d¡¯articular una majoria de govern, i va haver de viure la seva particular ¡°travessia del desert¡±. L¡¯impacte de ser a l¡¯oposici¨® va ser dur¨ªssim, percebut pels convergents com una mena d¡¯inversi¨® de l¡¯ordre natural de les coses. Aix¨° ¨¦s important per ententre tant en quin context es va consolidar el lideratge de Mas i del seu entorn m¨¦s proper, com les condicions en qu¨¨ es van formar quadres i dirigents que han tingut rellev¨¤ncia en els darrers anys.

L¡¯espai convergent que madura durant els anys de l¡¯oposici¨® ¨¦s m¨¦s sobiranista (no oblideu l¡¯experi¨¨ncia de la Casa Gran), i a la vegada clarament decantat cap a posicions neoliberals. Tampoc ¨¦s ali¨¨ a com s¡¯estan desenvolupant ara els fets la manera en qu¨¨ el 2010 Artur Mas va recuperar el Govern: enmig de la crisi econ¨°mica, amb un relat clarament alineat amb les tesis m¨¦s dures de l¡¯austeritat i amb l¡¯estrat¨¨gia de fitxar figures no sempre enquadrades en el partit per conformar all¨° que es va anomenar ¡°el Govern dels millors¡±. ?s ben sabut que l¡¯experi¨¨ncia d¡¯aquell gabinet ¨Cque va acabar pactant amb el PP¨C va ser complicada: els moviments de resposta a les retallades als serveis p¨²blics i l¡¯eclosi¨® del 15-M van posar en greus dificultats un Govern percebut com a antipopular. I van accelerar el viratge del nacionalisme conservador cap a l¡¯aposta independentista com a taula de salvaci¨®, com reconeixeria el mateix Santi Vila anys despr¨¦s. D¡¯altra banda, va ser un viratge protagonitzat per uns quadres, una milit¨¤ncia, i fins i tot un electorat receptiu: la conversi¨® independentista es pot llegir tamb¨¦ com la resposta d¡¯unes classes mitjanes desconcertades per la crisi que recorren al vector nacional com a forma de defensa. En l¡¯¨²ltima d¨¨cada ¨¦s un proc¨¦s que s¡¯ha produ?t arreu del m¨®n.

Aix¨ª es va arribar a la Diada del 2012 i al miratge de les eleccions de novembre, en qu¨¨ aspirant a una majoria absoluta, Mas perdria 10 diputats. Tot i que l¡¯espai postpujolista estava present en l'onada que s¡¯estava manifestant, aquelles eleccions van demostrar que no li seria f¨¤cil mantenir-se com a hegem¨°nica. Encara menys quan en els anys seg¨¹ents els casos de corrupci¨® comen?arien a sortir a la llum de manera manifesta (amb el cr¨¤ter de la confessi¨® de Pujol) i per primera vegada ¨Ca les europees del 2014¨C ERC faria el sorpasso. Sense tenir en compte com a motor la por d'una progressiva p¨¨rdua de centralitat no s¡¯entendrien tots els passos successius: la ruptura amb Uni¨®, la llista conjunta amb ERC, el full de ruta, el pas al costat de Mas (a finals del 2015 els sondejos pronosticaven una mena d¡¯holocaust electoral), la fundaci¨® del PDeCAT, la cursa sense llums de l¡¯octubre i l¡¯aposta formalment impugnativa de la candidatura de Puigdemont tant el 2017 com en les europees del 2019 en la f¨®rmula de Junts per Catalunya.

Perqu¨¨ ben mirat, i malgrat tot, l¡¯espai convergent va sobreviure, i no li ha anat pas tan malament. No nom¨¦s pels n¨²meros al Congr¨¦s i al Parlament, sin¨® tamb¨¦ ¨Ci sobretot¨C per la seva pres¨¨ncia al territori, en forma d¡¯alcaldies i de regidors, especialment fora de l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona, on ¨Cde facto¨C es decideixen les majories a la Cambra catalana, mitjan?ant la llei electoral. L¡¯her¨¨ncia, i les oportunitats, s¨®n llamineres i d'aqu¨ª ve aquesta lluita tan enconada per decidir el rumb futur. La resposta la tenen els seus alcaldes. El seu nas sap ensumar si a la Catalunya no metropolitana de la postpand¨¨mia tindr¨¤ m¨¦s pes el pragmatisme en la defensa dels interessos de les classes mitjanes, o si aquestes estan instal¡¤lades en el messianisme i en la ret¨°rica incendi¨¤ria. En realitat, aquesta ¨¦s una informaci¨® important per a tota la ciutadania per saber el que ens espera.