Sant Roc, fase 4

Els dies que s¡¯havia de fer la preinscripci¨® escolar, a l¡¯Ateneu Sant Roc ajudaven els ve?ns a emplenar els tr¨¤mits telem¨¤tics. Era un servei m¨¦s en la gruixuda agenda d¡¯activitats d¡¯assist¨¨ncia i auxili a la gent del barri. Una agenda que la covid-19 va alterar radicalment. Aquelles setmanes, el personal de l¡¯ateneu es va dedicar a mantenir el contacte, a l¡¯acompanyament emocional. La bretxa digital, per¨°, limitava les eines. N¡¯hi ha hagut sort, del tel¨¨fon. El WhatsApp l¡¯han fet servir amb qui sabia llegir i escriure. Tamb¨¦ han ajudat en la distribuci¨® d¡¯aliments que organitzaven altres entitats. Una emerg¨¨ncia social agreujada per una economia submergida, sense papers. Les organitzacions assistencials s¡¯han sentit abandonades per un Ajuntament absort en les seves mis¨¨ries. Sis entitats, entre elles l¡¯Ateneu, van signar un manifest a principis de maig denunciant la incapacitat pol¨ªtica a l'hora de donar una resposta coordinada i r¨¤pida a la crisi. Lamentablement, hi ha pol¨ªtics que solament s¡¯acosten al barri quan hi ha excursions electorals.

Ho expliquen Salvador Figuerola, el director, i Pilar L¨®pez, la coordinadora de l¡¯entitat. L¨®pez ¨¦s del barri i Figuerola hi va arribar fa uns 33 anys. ¡°Et trobes una realitat que et descobreix qu¨¨ significa la pobresa, com s¡¯envia a la perif¨¨ria de les grans ciutats. La import¨¤ncia de l¡¯acc¨¦s a salut, a l¡¯habitatge, a l¡¯espai p¨²blic, a l¡¯educaci¨®.... ?s terrible que l¡¯exclusi¨® sigui conseq¨¹¨¨ncia de viure o n¨¦ixer en un determinat lloc, on les situacions es cronifiquen¡±, reflexiona Figuerola. L¨®pez fa 25 anys que treballa a l¡¯ateneu. Al principi, explica, el barri era un m¨®n de paios i gitanos fins que a partir del 2002 arriba gent de tot arreu. L¨®pez reivindica el concepte d¡¯ateneu, ¡°entenent-lo com a espai de coneixement de l¡¯altre, de dinamitzaci¨® comunit¨¤ria¡±.

Sant Roc era una zona agr¨ªcola on els anys seixanta del segle passat es va aixecar, amb presses i malament, habitatge p¨²blic per allotjar poblaci¨® barraquista del Somorrostro, afectats de la riuada del 62 i expropiats per les obres de l¡¯autopista. Encara ara, l¡¯autopista ¨¦s una ferida al mig d¡¯un barri on zones altament degradades (aluminosi, mis¨¨ria, pisos pastera, el tripijoc de la droga) s¨®n a tocar d¡¯espais on la remodelaci¨® de l¡¯habitatge ha transformat la vida de les persones. Un dels grans errors de l¡¯autoritat d¡¯aleshores va ser vendre l¡¯habitatge p¨²blic. Va crear un deteriorat mercat immobiliari on han trobat forats esp¨¨cimens asocials, com, per exemple, m¨¤fies okupes que s¨®n un estigma per un barri on hi ha una ¡°potent varietat¡± demogr¨¤fica, en paraules de Figuerola. A la gent de la primera immigraci¨®, de tota la vida, s¡¯hi han afegit paquistanesos, xinesos, subsaharians, etc. ¡°La remodelaci¨® del F¨°rum va provocar una altra onada. Cada cop que hi ha una gran remodelaci¨® a Barcelona... ve gent cap aqu¨ª. Els tres factors de diversitat s¨®n la religi¨®, la llengua i la cultura¡±.

El Centro Social neix l¡¯any 1969 com una iniciativa de la parr¨°quia de la qual, encara ara, fan servir les seves instal¡¤lacions en una s¨°lida col¡¤laboraci¨®. L¡¯any 1987, per millorar el servei al barri es converteix en Ateneu Popular Sant Roc i, finalment, l¡¯any 2005, en un darrer canvi jur¨ªdic, es constitueix en Fundaci¨® Ateneu Sant Roc per treballar sense pressions externes. Actualment, un 35% dels ingressos s¨®n fons p¨²blics i la resta tenen altra proced¨¨ncia. ¡°Vam blindar les finalitats de l¡¯entitat i els diners. Els ve?ns s¨®n els que gestionen qu¨¨ es fa amb els recursos¡±. Els grans objectius s¨®n evitar el deteriorament de les situacions de risc infantil, augmentar la formaci¨® i participaci¨® social dels adults i fomentar la relaci¨® intercultural de les comunitats. A la fundaci¨® (313 socis) hi treballen 25 persones remunerades amb diferent dedicaci¨®. Hi col¡¤laboren uns 400 voluntaris. El pressupost per a aquest any, ara tan espatllat, ¨¦s de 640.000 euros.

Al centre, a m¨¦s de grups amb diferents prop¨°sits, com la coral o el de les arpilleres, un dels m¨¦s din¨¤mics, hi ha un centre obert infantil i un de joves, una ludoteca que fan servir les escoles, es fan classes de refor? i de llengua (cent dones hi estudien catal¨¤ i castell¨¤), col¨°nies i esplais. Hi ha tallers, aules d¡¯inform¨¤tica, un servei d¡¯orientaci¨® sociolaboral, un espai d¡¯atenci¨® als nadons i a les mares joves... Una llarga llista d¡¯activitats que tamb¨¦ s¡¯aprofiten per fomentar h¨¤bits saludables, tant alimentaris (a moltes s¡¯esmorza o es berena) com d¡¯higiene. Al centre obert infantil, per exemple, els nens tenen una guardiola personal. ¡°Davant de la cultura de la gratu?tat, fomentem que tot t¨¦ un valor. El nen va dipositant els seus c¨¨ntims i, al final, un cas, aportar¨¤ els seus 10 euros quan es matriculi a les col¨°nies¡±, explica L¨®pez. A m¨¦s de la poblaci¨® juvenil i infantil, l¡¯ateneu t¨¦ una especial dedicaci¨® a la dona. Tret dels voluntaris, hi ha pocs homes a les activitats. ¡°Als espais familiars, qui ve ¨¦s la dona. I la formaci¨®, hist¨°ricament, l¡¯hem orientat cap a la dona perqu¨¨ l¡¯home ha tingut m¨¦s oportunitats de trobar-la fora d¡¯aqu¨ª. Ell era qui anava a l¡¯escola d¡¯adults a les tardes mentre la dona seguia al pis, fent de mare i preparant el sopar. A m¨¦s, en algunes comunitats encara hi ha la idea que la dona s¡¯ha d¡¯estar a casa. Una alternativa ¨¦s oferir-li un espai de sortida amb els tallers, les aules... A m¨¦s, els canvis a la fam¨ªlia, generalment, arriben impulsats per la dona¡±, subratlla L¨®pez.

Amb Francisco Mu?oz, que fa 26 anys que treballa a l¡¯ateneu, fem un tomb pel barri. ?s com passejar per un poble. Saludes i ets saludat. Un ve¨ª aprofita la trobada per preguntar si hi haur¨¤ esplai. No es que el demani, el reclama. Amb l¡¯anomenada nova normalitat, l¡¯Ateneu anir¨¤ recuperant el to i l¡¯activitat d¡¯abans. De fet, el carrer ¨¦s un altre espai que l¡¯Ateneu aprofita. Ser-hi ajuda a la conviv¨¨ncia. No es perden cap festa ni diada popular i, a m¨¦s, surten a jugar pels racons del barri. Una manera simp¨¤tica de relacionar-se amb els nanos que els habiten. Una de les tasques de Mu?oz ¨¦s l¡¯orientaci¨® laboral i escolar. Des d¡¯ajudar a tramitar beques o convalidar estudis a indicar on es poden fer els aprenentatges que m¨¦s convenen a cadasc¨². ¡°La realitat del barri ¨¦s molt dura¡±, admet Mu?oz, per¨° tamb¨¦ reclama atenci¨® als ¡°brots verds¡±. ¡°N¡¯hi ha¡±. I explica el cas d¡¯una noia algeriana que vol fer un grau de Qu¨ªmica Aliment¨¤ria per treballar en controls de qualitat. ¡°O el d¡¯una noia marroquina que t¨¦ el batxillerat del seu pa¨ªs i ara estudia amb nosaltres catal¨¤ i castell¨¤. Vol treballar en un aeroport. Li hem suggerit que faci un grau de transport i log¨ªstica. Aquesta noia parlar¨¤ quatre idiomes ¨C¨¤rab, franc¨¨s, catal¨¤ i castell¨¤¨C, t¨¦ un potencial enorme per trobar feina¡±. Veure joves de l¡¯Ateneu que acaben un grau superior alimenta els ¨¤nims per seguir treballant. I en calen... perqu¨¨ molts d¡¯ells, quan puguin, marxaran del barri. Sempre cal tornar a comen?ar. Fins quan?