Barcelona s¡¯¡®endollar¨¤¡¯ a un cable de fibra ¨°ptica submar¨ª que connectar¨¤ Europa amb l¡¯?frica i ?sia

Un cable submar¨ª de fibra ¨°ptica connectar¨¤ entre el 2023 i el 2024 Barcelona amb l¡¯?frica, l¡¯Orient Mitj¨¤, Fran?a, It¨¤lia, Portugal i el Regne Unit. Es tracta de la primera infraestructura d¡¯aquesta mena, la que tindr¨¤ m¨¦s amplada de banda d¡¯Espanya, que connectar¨¤ Catalunya directament amb la internet intercontinental. El Govern i el conglomerat d¡¯empreses internacionals que costejaran la instal¡¤laci¨® ¡ªentre elles Facebook, Orange i Vodafone¡ª no volen revelar encara on desembarcar¨¤ el cable, encara que una hip¨°tesi plausible ¨¦s el port de Barcelona. La Generalitat, que ha lluitat perqu¨¨ l¡¯anomenada xarxa 2Africa passi per Catalunya, assegura que la connexi¨® atraur¨¤ noves empreses tecnol¨°giques. Tanmateix, l¡¯opini¨® dels experts ¨¦s diversa.

El conseller de Pol¨ªtiques Digitals, Jordi Puigner¨®, recorda que les negociacions de la Generalitat per portar 2Africa a Barcelona van comen?ar el 2013 en una reuni¨® amb Egypt Telecom, la companyia telef¨°nica m¨¦s important del pa¨ªs per on el cable sortir¨¤ cap a dues direccions: la Mediterr¨¤nia i el mar Roig. Puigner¨® assegura que el Govern va aconseguir conv¨¨ncer els responsables del projecte perqu¨¨ el cable pass¨¦s per Barcelona, davant les altres dues candidates espanyoles: M¨¤laga i Val¨¨ncia. A Espanya hi ha diversos cables intercontinentals. El m¨¦s recent ¨¦s l¡¯anomenat Marea, que connecta Bilbao directament amb l'estat de Virg¨ªnia, als Estats Units, des del 2018. Tot i aix¨ª, la majoria d¡¯aquestes infraestructures estan a prop de l¡¯estret de Gibraltar, com el que connecta Conil (Cadis) amb Florida (Estats Units), Portugal i It¨¤lia. A Catalunya, actualment nom¨¦s hi ha un cable submar¨ª, que va entre Gav¨¤ (Barcelona) i les illes Balears. Puigner¨® equipara l¡¯arribada de 2Africa a un port o un aeroport: ¡°L¡¯economia del segle XXI es basa a moure dades. Un cop arribi el cable atraur¨¤ nous centres de processament de dades (CPD), empreses de serveis digitals i de l¡¯¨¤mbit financer, que requereixen una lat¨¨ncia [temps de resposta] baixa¡±, assegura el conseller, que veu clau el sector tecnol¨°gic com a ¡°palanca de la reactivaci¨® econ¨°mica¡±.

¡°Est¨¤ b¨¦ que arribi el cable, per¨° no implica necess¨¤riament que hagin de passar moltes coses¡±, defensa el professor del Departament d¡¯Operacions, Innovaci¨® i Data Sciences d¡¯Esade, Esteve Almirall. Segons ell, ¨¦s molt complicat que sigui ¨²til per a les petites empreses, ja que augura que el r¨¨dit se l¡¯emportaran les empreses que utilitzen molt internet, com Facebook i els grans operadors. Pel que fa als possibles serveis financers, Almirall apunta que les sales dels principals ¨ªndexs borsaris com el Nasdaq o la borsa de Nova York lloguen espais per tenir ordinadors propis en sala per garantir la immediatesa de les operacions: ¡°El retard que introduiries amb un cable submar¨ª seria brutal¡±. ¡°Al Regne Unit, els cables m¨¦s potents arriben a Highbridge. A Alemanya, molt a prop d¡¯Holanda. S¨®n llocs on no passa res¡±, afegeix fent refer¨¨ncia que no s¨®n pols d¡¯atracci¨® tecnol¨°gics.

2Africa ser¨¤, amb 37.000 quil¨°metres, el segon m¨¦s llarg del m¨®n. Far¨¤ la volta a tot el continent afric¨¤ amb 21 punts de connexi¨® a terra. Els impulsors del projecte destaquen principalment els avantatges de la infraestructura per al continent afric¨¤. ¡°2Africa ser¨¤ un pilar clau per donar suport a la gran expansi¨® d¡¯internet com a part de l¡¯economia digital emergent a l¡¯?frica¡±, destaca el vicepresident d'Enginyeria de Xarxes de Facebook, Najam Ahmad. El Govern exposa que els grans d¡¯internet aposten per aquests cables perqu¨¨ els principals prove?dors de continguts com Google, Facebook o Netflix s¡¯estan expandint per l¡¯Orient Mitj¨¤, l¡¯?frica i ?sia i generen un tr¨¤nsit creixent als pa?sos que estan connectats amb els CPD d¡¯Europa.

¡°Donar¨¤ moltes m¨¦s possibilitats al creixement de l¡¯economia local i la nova ind¨²stria¡±, assenyala el catedr¨¤tic del Departament de Teoria del Senyal i Comunicacions de la UPC, Josep Prat, sobre la nova infraestructura de Barcelona, que estar¨¤ oberta a totes les empreses de telecomunicacions. Prat explica que el cable ser¨¤ molt fi, d¡¯uns cinc cent¨ªmetres de di¨¤metre, perqu¨¨ a part de la fibra necessitar¨¤ incloure poc coure per amplificar el senyal, ja que es tracta d¡¯un llan?at amb moltes connexions a diversos ports. El catedr¨¤tic diu que la velocitat, de 180 Tb/s, podria equivaler a una connexi¨® de fibra ¨°ptica mitjana (100 MB) d¡¯entre 100.000 i un mili¨® de llars.

La ubicaci¨® se sabr¨¤ al juliol

El Govern assegura que al juliol donar¨¤ a con¨¨ixer per on arribar¨¤ el cable. Prat apunta que una possible ubicaci¨®, hip¨°tesi compartida per Almirall, podria ser el port de Barcelona. ¡°Normalment aquests cables es fan entrar per un lloc segur, a for?a profunditat¡±, explica el catedr¨¤tic de la UPC. Quan arribi far¨¤ falta construir una petita caseta i despr¨¦s s¡¯haur¨¤ de connectar a la xarxa nacional. La instal¡¤laci¨® la dur¨¤ a terme Alcatel Submarine Networks, que compta amb una flota de vaixells per llan?ar fibra ¨°ptica. El Govern va destacar en una nota de premsa la import¨¤ncia de les infraestructures per fer arribar la nova connexi¨® als principals centres de dades, situats a Cerdanyola del Vall¨¨s i la Zona Franca, al costat del port, on hi ha el de la brit¨¤nica COLT, utilitzat per diferents operadors i molt a prop del d¡¯Orange, al pol¨ªgon Pedrosa.