La Barcelona que ens van robar
El que jo crec, quan vaig ara a la pla?a Reial, ¨¦s que ja no ¨¦s tan real. Que la real era la d¡¯abans, amb les terrasses plenes de gent, de turistes
Els ¨¦ssers humans tenim una gran capacitat per ordir utopies. Per mentir-nos a nosaltres mateixos. Volem ser feli?os al preu que sigui i conv¨¨ncer els nostres semblants que alg¨² entre nosaltres els portar¨¤ aquesta felicitat. Per aix¨° passa que de vegades acceptem sense m¨¦s que vivim en planetes o illes inexistents. Com m¨¦s inexistents, m¨¦s reals. Bona prova d¡¯aix¨° s¨®n aquests llocs meravellosos que ens diuen alguns que existeixen (i per dir aix¨° cobren un sou gens modest) i en els quals vivim, per¨° que no existeixen, que ens emparen sistemes pol¨ªtics que tampoc existeixen. ?s veritat que de vegades cauen en flagrants contradiccions, perqu¨¨ mentre ens diuen que ja vivim en una rep¨²blica catalana, per citar un cas d¡¯ampli coneixement i difusi¨®, de l¡¯altra ens diuen que no gaudim ni de llibertat ni de democr¨¤cia. En fi, sorpreses que ens fem els ¨¦ssers humans. O llegendes urbanes. Jo vull parlar avui d¡¯una d¡¯aquestes llegendes que es va colant entre la gent, i no precisament la m¨¦s desinformada.
Resulta que vaig escoltant i mirant a la televisi¨® que Barcelona est¨¤ recuperant els seus espais, suposadament enva?ts per les hordes de turistes que ens van estar arru?nant la nostra preciosa ciutat. Els reportatges per TV3, la meva, consisteixen a portar les c¨¤meres per llocs t¨ªpics. Un dia la pla?a Reial, un altre dia el Park G¨¹ell, un altre la Casa Batll¨®. I aix¨ª per una muni¨® de llocs que se suposa que els barcelonins han recuperat despr¨¦s dels llargs anys d¡¯opressi¨® tur¨ªstica. Per¨° ves per on, resulta que aquesta anhelada recuperaci¨® dels espais genu?nament barcelonins s¡¯ha produ?t per una crisi sanit¨¤ria d¡¯enormes i nefastes conseq¨¹¨¨ncies humanes i materials. Si se segueix amb aquest determinista sil¡¤logisme resultar¨¤ que als habitants de Barcelona els va anar de primera la pand¨¨mia. Resultar¨¤ que uns centenars d¡¯ancians morts a les resid¨¨ncies pel virus ens ha possibilitat recuperar els nostres dominis. ?s clar que la pand¨¨mia tamb¨¦ ha deixat sense feina molta gent (entre ells un fill meu), per¨° quina import¨¤ncia t¨¦ si ara podem passejar per la Rambla i no topar-nos amb els molestos guiris, tot i que aix¨° comporti veure les floristes mortes de pena esperant que alg¨² els compri una miserable rosa.
El que jo crec, quan vaig ara a la pla?a Reial, ¨¦s que ja no ¨¦s tan real. Que la real era la d¡¯abans, amb les terrasses plenes de gent, de turistes, amb aquella finestra darrere la qual segur que hi havia Oriol Bohigas observant-la. La d¡¯ara no pot ser real, nom¨¦s perqu¨¨ ara l¡¯hagin ¡°descobert¡± els barcelonins. La real era la d¡¯abans, la dels cambrers fent-se un tip de traginar taula per taula, suant amb alegria perqu¨¨ sabien que podrien pagar el lloguer i alimentar els fills.
El turisme ¨¦s un assumpte molt seri¨®s. No es pot canviar el model de turisme de Catalunya (i el de Barcelona) en un tres i no res. Seria el desitjable, com tamb¨¦ ho seria que es corregissin els enormes excessos que en nom seu s¡¯infligeixen als treballadors que en viuen. I ¨¦s veritat que el turisme tal com est¨¤ concebut, massificat, atempta contra la sostenibilitat del nostre planeta. Per¨° no ¨¦s menor que l¡¯¨²s del cotxe tamb¨¦ fa mal (tant de mal que fins i tot els grills han tornat a cantar a la terrassa de casa durant el confinament), com tamb¨¦ tenir segones resid¨¨ncies, beure aigua amb ampolles de pl¨¤stic o llen?ar les compreses o els bastonets de les orelles al v¨¤ter.
Haur¨ªem de ser m¨¦s cauts a l¡¯hora de saltar d¡¯alegria perqu¨¨ no veiem al carrer o llocs p¨²blics aquesta gent que estem conven?uts que han vingut a robar-nos la ciutat. Als que van a la Casa Batll¨® ara (caldria preguntar-se per qu¨¨ no ho feien abans), se¡¯ls nota que se senten alliberats, Barcelona torna a ser seva. Aquest ¨²ltim diumenge vaig ser al Museu de Ci¨¨ncies Naturals de Barcelona, situat a l¡¯edifici F¨°rum. Vaig visitar els seus espais habituals i un monogr¨¤fic dedicat als ximpanz¨¦s. Entre els dos, nom¨¦s vaig veure quatre adults i tres nens en tres hores. Els vaig preguntar als guies si solien venir turistes i em van respondre que gaireb¨¦ ning¨². Els que m¨¦s visiten el museu s¨®n les escoles.
I si fos que els barcelonins ara saben que existeixen la Casa Batll¨®, la Pedrera, el Park G¨¹ell, la pla?a Reial, la Rambla, etc. Gr¨¤cies als turistes?
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.