La democr¨¤cia en perill: un advertiment americ¨¤

N¡¯hi diuen ¡°cancel culture¡± i ¨¦s una variant de la correcci¨® pol¨ªtica. Molt tenses deuen estar les coses als Estats Units perqu¨¨ gent tan dispar com Noam Chomsky, Margaret Atwood, Salman Rushdie, Francis Fukuyama i Steven Pinker comparteixin una declaraci¨® p¨²blica. I no nom¨¦s contra Trump, a qui, ¨°bviament, consideren com ¡°una amena?a per a la democr¨¤cia¡±. 150 personalitats del m¨®n cultural han signat un manifest contra la intoler¨¤ncia i el sectarisme en la batalla contra el trumpisme. Tot plegat confirma que les derives autorit¨¤ries generen respostes autorit¨¤ries en portar la pol¨ªtica a la lluita simple entre l¡¯amic i l¡¯enemic. I que la dreta radicalitzada basa el seu ¨¨xit en la confrontaci¨® i la seva capacitat per capitalitzar-la, en societats en qu¨¨ la por ¨¦s a flor de pell. I l¡¯esquerra cau en la trampa. Aix¨ª va guanyar Trump.

?s probable que tinguin ra¨® alguns cr¨ªtics que veuen en el manifest un exercici de malenconia de la vella figura de l¡¯intel¡¤lectual comprom¨¨s, en evident declivi d¡¯autoritat, per part de veterans autors consolidats. Per¨° si fos aix¨ª, ¨¦s m¨¦s evident encara el valor simptom¨¤tic del text. ¡°La batalla contra Trump no pot caure en els dogmes i en la coerci¨® ideol¨°gica¡±, escriuen. I afegeixen: ¡°La censura s¡¯est¨¦n i hi ha intoler¨¤ncia als diversos punts de vista¡±. Frases que sens dubte tenen tot el sentit entre nosaltres, on hem vist com la dial¨¨ctica de bons i tra?dors operava tant dins dels dos b¨¤ndols de la querella entre unionisme i independentisme com en els intents de la dreta radicalitzada de convertir l¡¯anomenat populisme d¡¯esquerres en enemic mortal. S¨ª, tamb¨¦ aqu¨ª hi ha raons per reclamar ¡°la llibertat d¡¯experimentaci¨®, de riscos i fins i tot d¡¯errors¡±, exigible en una cultura democr¨¤tica, quan s¡¯imposa la idea que en nom d¡¯un valor suprem cal fer pinya i els discrepants s¨®n renegats.

Ni el que passa als Estats Units ni el que passa a Espanya ¨¦s excepcional. ?s conseq¨¹¨¨ncia d¡¯una evoluci¨® de les democr¨¤cies liberals cap a l¡¯autoritarisme que cal prendre¡¯s molt seriosament, i sense dogmatismes, si no es vol que s¡¯acabi imposant per la for?a de les din¨¤miques en curs. Dues realitats estan afectant directament l¡¯espai de representaci¨®: El pas de l¡¯economia d¡¯escala nacional a escala global, que ha afeblit l¡¯efic¨¤cia de l¡¯Estat en el control dels mercats i ha empetitit l¡¯Estar del benestar, i ha provocat, doncs, la p¨¨rdua de confian?a de la ciutadania en els governants. I la mutaci¨® del mirall comunicacional de la premsa cl¨¤ssica (escrita, radiada o televisiva) en l¡¯univers digital, on qualsevol criteri d¡¯exig¨¨ncia de rigor, de veritat o de respecte a l¡¯altre brilla per la seva abs¨¨ncia, i la din¨¤mica de turba funciona a ple rendiment.

La suma d¡¯aquests factors alimenta un mal estar de fons que les democr¨¤cies bipartidistes cl¨¤ssiques no han sabut integrar. No van veure o no van voler percebre el canvi i va ser l¡¯extrema dreta la que es va anticipar i va oferir el cam¨ª de l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic. Quan la crisi dels partits tradicionals es va obrir pas a noves organitzacions, en comptes d¡¯ampliar el camp de joc i integrar els nous actors, se¡¯ls va etiquetar indiscriminadament de populistes com una manera de desqualificar-los. ?s veritat, pretenien donar veu al poble que no se sentia escoltat, que percebia que els que manaven ja no els representaven. Per¨° no tots eren iguals ni en els objectius ni en els m¨¨todes.

La din¨¤mica de polaritzaci¨® va cr¨¦ixer quan es va buscar refugi en les utopies disponibles (Marina Subirats), com en el cas del nacionalisme catal¨¤. I la confrontaci¨® es va apropiar de la situaci¨®. Dreta radicalitzada contra esquerra populista, p¨¤tria contra p¨¤tria. Camp de batalla f¨¨rtil per a les exig¨¨ncies de la correcci¨® pol¨ªtica de cada b¨¤ndol. Fins i tot el feminisme i l¡¯ecologisme, les propostes m¨¦s renovadores, cauen sovint en aquestes formes d¡¯autocomplaen?a. I passen coses com les que el manifest americ¨¤ denuncia. La q¨¹esti¨® de fons ¨¦s tan senzilla com aquesta: t¨¦ futur la democr¨¤cia o s¡¯imposaran les passarel¡¤les cap a l¡¯autoritarisme? Despr¨¦s del cas Trump ja no hi ha excusa per mirar cap a una altra banda. I si volem salvar la democr¨¤cia cal combatre la intoler¨¤ncia, dins i fora de cada casa. Amb idees, ¨¦s a dir, amb llibertat i respecte per explicar-les.