Els dos cossos del rei

Ernst H. Kantorowicz, dels m¨¦s grans medievalistes del segle XX, va escriure molt bons llibres, entre ells Els dos cossos del rei (reimpressi¨® a Madrid, Akal, 2018), un estudi de teologia pol¨ªtica medieval considerat una obra mestra. El llibre escorcolla tots els documents imaginables dels segles de l¡¯alta i la baixa edat mitjana, i exposa la doctrina, pr¨°piament ancestral, de la doble corpore?tat d¡¯un monarca: el rei posseeix un cos ungit per la gr¨¤cia de D¨¦u, i, doncs, pertany a una ¨°rbita sagrada, i un altre de terrenal, sotm¨¨s a totes les lacres, xacres i mis¨¨ries que esdevenen als homes.

El fet que l¡¯autor es centr¨¦s en la instituci¨® mon¨¤rquica dels segles medievals no va evitar que els te¨°rics de les monarquies i de qualsevol forma de regiment de la vida p¨²blica paressin atenci¨® a tot all¨° que, malgrat tenir les arrels en l¡¯ordenament medieval de la teologia i la pol¨ªtica, ofereix llum a qualsevol discussi¨® a l¡¯entorn de les monarquies, les de qualssevol temps, at¨¨s que les d¡¯ara s¨®n her¨¨ncia de les medievals. Les monarquies s¨®n una deixia dels poders de caire teocr¨¤tic oriental que van retrobar-se en les figures sagrades, sacerdotals o emp¨ªries, dels reis de la hist¨°ria de la Gr¨¨cia arcaica i cl¨¤ssica, dels emperadors romans i dels reis-emperadors de les dinasties de l¡¯Europa medieval, moderna i contempor¨¤nia. Les prerrogatives i privilegis dels monarques han estat regulats per les disposicions parlament¨¤ries, ja des de l¡¯edat mitjana, per¨° hi ha un element propi de tota monarquia que no ha desaparegut, i que no podria desapar¨¨ixer sense el risc d¡¯obligar totes les forces d¡¯un Estat a anul¡¤lar-les i substituir-les (cosa complicada, perqu¨¨ significa la guerra de l¡¯Estat contra el m¨¤xim representant de l¡¯Estat), com ha passat sovint, per la forma m¨¦s secular de govern dels afers p¨²blics: una Rep¨²blica (tamb¨¦ her¨¨ncia de la Roma cl¨¤ssica).

La tesi medieval que va rescatar Kantorowicz ¨¦s senzilla, i vinculada a les teories dels juristes de la dinastia anglesa dels Tudor: el monarca t¨¦ un cos material i moridor, per¨° en t¨¦ un altre que ¨¦s cos pol¨ªtic i immortal. L¡¯expressi¨® que encara es fa servir quan el dec¨¦s d¡¯un monarca ho expressa clarament. ¡°El rei ha mort. Visca el rei!¡± no fa refer¨¨ncia al seu successor, sin¨® al rei difunt en la mesura que nom¨¦s ha mort una meitat de la seva ¡°majestat geminada¡± (dues parts agermanades, del llat¨ª geminis): la humana. Igualment permanents han estat les medalles en qu¨¨ un rei ¡ªfins i tot un dictador, quan li ha semblat que s¡¯havia d¡¯assemblar a un rei leg¨ªtim¡ª ¨¦s representat amb la inscripci¨® ¡°Per la gr¨¤cia de D¨¦u¡±. Ser¨¤ un invent tan antic com es vulgui, per¨° no est¨¤ ni prescrit ni proscrit en les monarquies parlament¨¤ries d¡¯avui. Vegeu, si no, la vestimenta dels reis i reines d¡¯Anglaterra, encara ara, que no ¨¦s pr¨°piament civil, sin¨® fastuosa, m¨¦s encara que la de qualsevol bisbe o papa quan anaven m¨¦s mudats. ?s l¡¯element est¨¨tic que sol acompanyar les dignitats alt¨ªssimes als pa?sos amb monarquies com cal.

Citant Edmund Plowden (a m¨¦s del fabul¨®s Ricard II, de Shakespeare), Kantororwicz recorda que ¡°el cos natural ¨¦s un cos mortal i es troba subjecte a totes les dolences que provenen de la naturalesa i de l¡¯atzar... per¨° el seu cos pol¨ªtic ¨¦s un cos invisible i intangible, format per la pol¨ªtica i el govern, constitu?t per a l¡¯administraci¨® del b¨¦ com¨², i en aquest cos no hi cap ni la inf¨¤ncia ni la vellesa ... i per aquesta ra¨®, all¨° que el rei fa amb el seu cos pol¨ªtic no pot ser invalidat ni frustrat per cap de les incapacitats del seu cos natural¡±. M¨¦s encara: la teologia pol¨ªtica medieval considerava el monarca un character angelicus, un ¨¦sser ¡°ungit¡±, a imatge de la unci¨® de Crist, alhora home i D¨¦u segons el dogma.

Per aix¨° Kantorowicz es complau a citar diverses paraules de Ricard II, al drama hist¨°ric de Shakespeare: ¡°L¡¯al¨¨ d¡¯un mortal no pot deposar el delegat que D¨¦u ha escollit¡± ... ¡°Quin s¨²bdit pot sentenciar el seu rei? ... Ser¨¤ jutjada per l¡¯al¨¨ d¡¯un inferior la imatge de la majestat de D¨¦u, el seu capit¨¤, lloctinent, vicari, ungit, coronat, establert des de fa molts anys?¡± ... ¡°No m¡¯aclamaven de vegades amb un Salve!?¡±. D¡¯aqu¨ª que la suposada tra?ci¨® de Bolingbroke a Ricard II sigui homologada per aquest a la tra?ci¨® de Jes¨²s per part de Judes.

Un lector apressat podria considerar que aix¨° s¨®n coses del passat, i que avui els poders p¨²blics (tamb¨¦ el no-poder d¡¯un monarca al cim purament simb¨°lic d¡¯una democr¨¤cia parlament¨¤ria actual) estan regits per la voluntat popular delegada en un parlament. Per¨° els monarques hi s¨®n, i tant si s¨®n els d¡¯abans com els d¡¯ara, posseeixen uns atributs heretats de les teocr¨¤cies antigues que cap s¨²bdit, cap ¨¦sser prove?t nom¨¦s d¡¯un cos natural per¨° sense cos sobrenatural, no pot discutir: per aix¨° se¡¯ls declara sempre inviolables i estranys a les lleis dels ciutadans. Una monarquia ¨¦s el que ¨¦s, igual com una Rep¨²blica ¨¦s el que ¨¦s o el que podria ser.