Els no ning¨²

Fa un minut que els obrers acaben de ficar el ta¨¹t de fusta a dins del n¨ªnxol 959. Els amics d¡¯Eleuterio Fraga, Lute, s¡¯hi apleguen al davant. No l¡¯han pogut vetllar perqu¨¨ no entra en els enterraments ben¨¨fics, aix¨ª que el lloc per a les converses que acompanyen els morts ¨¦s al davant de la seva l¨¤pida, sense nom, a la part antiga del cementiri de Montju?c de Barcelona.

¡°Com est¨¤s? Espl¨¨ndid! Ell sempre responia aix¨°¡±, el recorden els seus, entre somriures tristos. Espanyol de naixement, criat a l¡¯Argentina i aventurer, amb 72 anys ¡°havia viscut molt, una vida en maj¨²scules¡±. Mariner, taxista, lampista, repartidor, amo d¡¯un bar, venedor de tabac de contraban al metro... I un sensesostre als carrers de Barcelona durant gaireb¨¦ tres anys. Fins a la muntanya, amb vistes al mar, han pujat set amics per dir adeu al Lute: la seva fam¨ªlia, el Carlos i la Luisa; quatre treballadors d¡¯Arrels, l¡¯Anna, la Conxi, el Juan i el Txema, i el Joan, un voluntari de la fundaci¨® d¡¯ajuda a persones sense llar.

El Lute solia parlar de les seves viv¨¨ncies al mar, recorden. En un bra? s'hi podia llegir Sailor¡¯s grave [tomba de mariners]; a l¡¯altre hi duia un vaixell tatuat. Durant set anys com a mariner mercant, va rec¨®rrer Europa, va anar al Jap¨®, Sud-¨¤frica, l¡¯Iraq, l¡¯Iran, el Iemen, Eti¨°pia, K¨¨nia, Lib¨¨ria, Nova York... Per¨° res comparable a Narvik, un poble de 18.000 habitants a Noruega. ¡°Oh, entrar a Narvik! [¡­] A l¡¯estiu ¨¦s verd, tot verd. A l¡¯hivern, tot neu, amb m¨¦s de 30 graus sota zero¡±, li va explicar a Joan Roqueta, en una entrevista per a un llibre sobre la vida de cinc persones que havien viscut al carrer, Vaig dormir al carrer, publicat per Arrels.

Els seus viatges a Narvik els va fer al Nikkala. ¡°Era un m¨®n de vaixell. Ten¨ªem uns patinets, unes motos, per anar de la proa a la popa, perqu¨¨ el vaixell tenia 200 i llargs, 300 metres de longitud. I, a m¨¦s, tot pla. Biblioteca, sala de ping-pong, sauna, piscina¡­ Un altre m¨®n¡±. I a Narvik hi havia ¡°aquella noia, l'Anne-Britt¡±. ¡°Cada vegada que arribava el vaixell, m¡¯estava esperant¡±. El Joan va veure el Lute per ¨²ltima vegada al setembre, despr¨¦s d¡¯un viatge a Buenos Aires. Li va portar una fotografia ampliada del Nikkala. ¡°Es va emocionar, va fer un bot i em va abra?ar¡±, reviu el Joan.

Carlos Larama, de 67 anys, i Luisa Paredes, de 70, estan emocionats. Compartien pis amb el Lute des de feia gaireb¨¦ 10 anys. ¡°?rem una fam¨ªlia¡±. Es van con¨¨ixer en un bar del Paral¡¤lel, al Mundial del 2010. ¡°Vaig sentir un accent argent¨ª i m¡¯hi vaig fixar¡±, explica el Carlos, al costat de la seva dona, tots dos argentins. Feia dos anys que el Lute havia sortit del carrer amb l¡¯ajuda d¡¯Arrels, i vivia entre pensions i habitacions llogades. ¡°Li vagi dir ¡®vine¡¯, i es va quedar a casa¡±. Compartien la passi¨® pel Bar?a i el San Lorenzo de Almagro.

¡°Va tenir una vida complicada, i tot i aix¨° molta gent se l¡¯estimava¡±, expliquen els seus amics. Sota la f¨®rmula ¡°una vida complicada¡± s¡¯amaguen les addiccions; la mort del seu pare, amb 58 anys; de la seva mare, amb 64; de la seva germana, amb 66; de la seva dona, amb 47; del seu fill, amb 26... ¡°La caiguda ¨¦s de cop¡±, sentenciava el Lute. ¡°Jo dormia arreu. Als porxos del [restaurant] 7 Portes, en algun caixer, en alguna habitaci¨® llogada quan vaig trobar feina... fins i tot d¡¯ocupa a les Planes. Es passa por. Per una jaqueta o un matal¨¤s et claven una punyalada. Vaig passar dos o tres anys que no els desitjo a ning¨²¡±, va explicar en un altre llibre d¡¯Arrels, CentxCent carrer.

¡°Ha estat un cop¡±, murmura Anna Skoumal, de 39 anys, mentre els obrers segellen amb ciment el n¨ªnxol amb la caixa on hi ha el cos del Lute. El seu ¨¦s un enterrament de benefic¨¨ncia. Entre el mar? i el desembre de l¡¯any passat se¡¯n van fer 144 a Barcelona. No hi ha cap luxe, ni tan sols dona per gravar el seu nom a la l¨¤pida, que d¡¯aqu¨ª a uns anys es far¨¤ servir per a una altra persona, i les restes del Lute aniran a l¡¯ossari general. ¡°Estic molt trista, el trobar¨¦ a faltar. Som part de la seva fam¨ªlia i ells, de la nostra¡±, afegeix. Conxi Cueto, de 51 anys, tampoc podr¨¤ passar pel Mercat Nou, a Sants, sense pensar en ell. ¡°No hi havia manera de pagar-li res, ni un caf¨¨¡±, comparteixen en el grupet d¡¯amics del Lute, quatre dels quals s¨®n treballadors d¡¯Arrels. Nom¨¦s un dia, somriu l¡¯Anna, amb tot lligat d¡¯entrada, van aconseguir convidar-lo a una paella.

¡°Estava molt agra?t a Arrels¡±, explica el Carlos, que assegura que l¡¯anaven a veure cada setmana. Tampoc passava el seu aniversari o Reis sense que li fessin un regal. ¡°No pensava que fossin aix¨ª, pensava que era un tracte m¨¦s fred¡±. Tamb¨¦ l¡¯acompanyaven a l¡¯hospital, on el tractaven d¡¯un c¨¤ncer de pulm¨® que al final li va causar la mort. ¡°No deixaria que la meva mare an¨¦s sola a l¡¯hospital, tampoc pod¨ªem deixar que ell ho fes¡±, resumeix la Conxi.

Txema Anguera el coneixia des del 2008, quan va arribar a Arrels, on ¨¦s educador social. Per acomiadar-lo, escull el poema Alguien, de Borges. El Joan tria un petit fragment de les entrevistes que li va fer el 2017. La Conxi li dedica Los Nadies, de Galeano: ¡°Los nadies: los hijos de nadie, los due?os de nada. Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos. Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesan¨ªa. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino n¨²mero. Que no figuran en la historia universal, sino en la cr¨®nica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.¡±