Mars¨¦, un dia tornar¨¤

Una olivera centen¨¤ria sola a l'erm; a dins, a l'esquerra, el nom, el dia de la mort, l'edat i l'atribut: ¡°novel¡¤lista¡±. A la dreta, altre cop el nom i una data (1933-2020) sota un succint ¡°Gr¨¤cies i fins ara¡±. L'escriptor d'algunes de les frases i par¨¤grafs m¨¦s bells i ben adjectivats de les lletres espanyoles contempor¨¤nies, Juan Mars¨¦, s'acomiadava amb aquesta s¨°bria parquedat en el recordatori que se li feia aquest dimarts al seu funeral a Barcelona, despr¨¦s de morir diumenge. Ni falsa mod¨¨stia, ni falta d'imaginaci¨®. Era pura coher¨¨ncia de qui, malgrat obres com ?ltimas tardes con Teresa, Un d¨ªa volver¨¦, Si te dicen que ca¨ª o Rabos de lagartija, quan les acabava deia, inexorablement: ¡°Sempre tinc la sensaci¨® que no he apr¨¨s res per a la propera; un sempre comen?a de zero¡±.

Com sempre, el seu adjectiu va ser, doncs, l'acte: essencial, sobri, prec¨ªs, potser ins¨°lit, refulgent, dient molt en res; per exemple, el detall del seu nom una vegada en catal¨¤ i una altra, en castell¨¤, i text biling¨¹e; o el ta¨¹t clar, sense cap ornament, sobri com el frond¨®s centre de roses vermelles i el lla? blanc que l'embolcallava, aparentment sense inscripci¨® visible. La mateixa for?a d'un Mars¨¦ nen, de tot just cinc o sis anys, en la imatge col¡¤legial projectada a la sala, en una taula davant d'un llibre i uns quants en un costat, els seus dos aut¨¨ntics mons, la infantesa i la literatura.

M¨¢s informaci¨®n

Geografia del Sarnita i el Pijoaparte

La meva primera vegada

Mor Juan Mars¨¦, la gran novel¡¤la del segle XX

El Mediterr¨¢neo de Joan Manuel Serrat va obrir l'acte, homenatge d'amic a amic, el cantautor hi era, amb la trentena de persones emmascarades que esquitxaven la sala, allunyats per unes recomanacions sanit¨¤ries arran del rebrot del coronavirus que potser justifiquen les abs¨¨ncies institucionals i del sector. Per¨° l'acte tenia aix¨ª la dimensi¨® d'un petit nucli familiar, d'aquestes revetlles de barri, esperit molt del gust d'un Mars¨¦ que, per traject¨°ria vital, sabia d'abs¨¨ncies de pares.

El Sacha, el fill, sostenia la seva mare, la Joaquina, abra?ant-la, mentre que a la Berta, la filla, l'abra?ava el Guillem, el gran dels seus, fins que va pujar a dir unes paraules. I el net, amb llestesa gen¨¨tica, va descriure l'avi llegint el seu autoretrat dels anys vuitanta. I aqu¨ª va apar¨¨ixer l'home que portava ¡°un llampec negre al cor i a la mem¨°ria¡±, que ¡°hauria preferit passar de llarg d'ell mateix¡±, alg¨² que ¡°no es considera un intel¡¤lectual, i suporta malament que el tractin com si ho fos¡±, i a qui ¡°les banderes li causen aut¨¨ntic terror¡±, el mateix que ¡°menja amanides i escriu a m¨¤¡± i que, com a corol¡¤lari, ¡°vestit de dimoni i lleuger d'equipatge (¡­) se'n va per fi a l'infern. Abur¡±.

¡°?s inesperat i irreal que te n'hagis anat en un moment com aquest¡±, constatava amb la veu entretallada Gl¨°ria Guti¨¦rrez, que va parlar com a amiga de m¨¦s de 35 anys gr¨¤cies a ser tamb¨¦ una de les seves primeres lectores a l'Ag¨¨ncia Liter¨¤ria Carmen Balcells ¨Cde la qual hi havia la resta de la plana major, Luis Miguel Palomares i Carina Pons¨C contenia com podia l'emoci¨®. Es mostrava encara avui sorpresa que ¡°llibre rere llibre tingu¨¦s aquesta creativitat i aquesta capacitat de desplegar aquella ironia¡±, obres que li arribaven en ¡°aquells manuscrits seus tan perfectes, tan amorosament treballats¡±, ¡°un perfeccionisme, un rigor, una manera d'enfrontar-se a la llengua, al text i a la realitat que ¨¦s el que encara es valorar¨¤ m¨¦s d'aqu¨ª a molt¨ªssims anys, quan ja faci temps que no quedin escriptors que treballin aix¨ª¡±. Mars¨¦ un dia tornar¨¤, encara m¨¦s gran, si ¨¦s que ¨¦s possible.

Ja oficiat l'acte laic, al son del cin¨¨fil As time goes by de Casablanca, en min¨²scules rodones, dist¨¤ncies ja menys oficials, es desprenia alguna informaci¨® complement¨¤ria (¡°els ¨²ltims mesos se li notava, i ell ho deia, que estava molt cansat¡±; que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, havia fet una visita llampec poc abans¡­) i molts records: d'amics com Silvia Ses¨¦, l'editora d'Anagrama; la que ho va ser bra? a bra? molts anys amb ell, S¨ªlvia Querini (¡°fa un any se'm va morir un germ¨¤, Claudio L¨®pez Lamadrid, i ara, un pare¡±), l'escriptora Cristina Morales (que amb prou feines hi va creuar mai cap paraula, per¨° que hi va assistir per pura admiraci¨®)¡­

Alg¨² va recordar que, com ja va avan?ar en el discurs quan va recollir el Cervantes, el seu cos seria cendres, pensant a lliurar-ne un 10% a l'ag¨¨ncia per com de feli? l'havien fet. Tot estava dit o sentit, per¨° en l'ambient surava un esperar una mica m¨¦s. Potser la clau era en un altre detall: la successi¨® d'imatges que havia tancat l'acte i que explicaven una vida m¨¦s personal que no pas liter¨¤ria (ell, amb samarreta imperi al taller de joieria de 1947; amb Gil de Biedma; amb la seva dona, amb els fills, amb els nets, amb Mendoza i col¡¤legues a Casa Leopoldo, a Calafell¡­) va acabar amb la no menys ic¨°nica de l'escriptor enfundat de dimoni que va donar motiu al seu autoretrat. I potser els presents al funeral, amb aquesta imatge a la retina, esperaven, com el N¨¦stor i els altres nanos que poblen Un d¨ªa volver¨¦, que l'anarquista Jan Julivert hagi tornat al barri, que Mars¨¦ desenterri les seves pistoles i els redimeixi de mis¨¨ries passades i presents. Mars¨¦, un dia tornar¨¤.