Trencar el tab¨²

¡°No ten¨ªem res a punt¡±, aquesta frase de l¡¯expresident Puigdemont no fa m¨¦s que confirmar el que ja ¨¦s ben sabut: que la declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia del 27-O va ser una frivolitat amb greus conseq¨¹¨¨ncies. Interpretacions ben¨¨voles han dit que els dirigents independentistes van confondre el que era un punt de partida (l¡¯acumulaci¨® de capital pol¨ªtic simbolitzada pel refer¨¨ndum de l¡¯1 d¡¯Octubre) amb el punt d¡¯arribada (la materialitzaci¨® de la independ¨¨ncia).

Puigdemont confirma el que tots ja sab¨ªem: la declaraci¨® d'independ¨¨ncia no va ser responsable. Per qu¨¨ es va fer?

El llibre de Puigdemont (i la difusi¨® del missatge que havia enregistrat per si el detenien) deixa clar que no hi havia engany sin¨® impot¨¨ncia, que hi havia una perfecta consci¨¨ncia que no es disposava dels m¨ªnims instruments necessaris perqu¨¨ la independ¨¨ncia fos operativa, ni tan sols per entrar en confrontaci¨® oberta amb l¡¯aparell de l¡¯Estat. Era una evid¨¨ncia. S¡¯havia dit i repetit moltes vegades abans de la tardor del 2017: sense una majoria aclaparadora, sense cap capacitat coercitiva (ni policial, ni judicial), sense poder insurreccional, amb les elits econ¨°miques en contra i sense suport internacional la declaraci¨® era un brindis al sol, susceptible de tenir conseq¨¹¨¨ncies tr¨¤giques. I, malgrat tot, es va fer, sense que ning¨² aconsegu¨ªs donar una explicaci¨® racional del perqu¨¨. Es va proclamar la independ¨¨ncia i va ser la dispersi¨®. Ni tan sols el Govern va tornar a ajuntar-se. A la convocat¨°ria de Palau no hi van assistir tots i despr¨¦s cadasc¨² va campar al seu aire. I la ciutadania se¡¯n va anar a casa. En despertar, l¡¯article 155 ja estava operatiu.

Puigdemont confirma el que tots ja sab¨ªem. Va ser una irresponsabilitat i ell, el m¨¤xim responsable. Per qu¨¨ es va fer? Seria trist haver d¡¯apuntar-ho a la psicopatologia de les rivalitats pol¨ªtiques entre afins. A Puigdemont li va faltar valentia i autoritat per trencar la fabulaci¨®. Tot i que, de fet, ja estava trencada: la gran majoria sabia perfectament el desenlla?; de fet, el dissabte 28 d¡¯octubre va ser probablement el dia m¨¦s tranquil a la ciutat de Barcelona des de l¡¯¨²ltima setmana de setembre. La coartada ¨¦s que la resposta repressiva hauria estat la mateixa amb proclamaci¨® o sense. El Govern espanyol ¨Cen mans de l¡¯impassible Rajoy¨C no va voler donar cap garantia. Per¨° davant d¡¯una convocat¨°ria d¡¯eleccions no hauria estat f¨¤cil aplicar el 155.

En qualsevol cas, la lleugeresa de prendre una decisi¨® per a la qual no s¡¯estava preparat, l¡¯han pagat cara els responsables i ha fet entrar el pa¨ªs en una llarga ressaca. Tres anys de repressi¨®, frustraci¨® i desgast, sense que s¡¯albiri un horitz¨® estrat¨¨gic clar. Enmig, la pand¨¨mia ha acabat de malmetre l¡¯escenari, amb un Govern desgastat que ha volgut presentar-se com el primer de la classe en la gesti¨® de la crisi sanit¨¤ria, i ha acabat atrapat com tots. De manera que ara mateix en l¡¯agenda pol¨ªtica i en l¡¯horitz¨® electoral, al costat del dest¨ª del projecte independentista, hi ha la crisi sanit¨¤ria, la crisi econ¨°mica i l¡¯educativa. I davant d¡¯aquest escenari no n¡¯hi ha prou amb la jaculat¨°ria de ritual: sols ho far¨ªem millor.

L'independentisme va confondre un punt de partida, l'1-O, amb el punt d'arribada, materialitzar la Rep¨²blica

L¡¯1 d¡¯Octubre no va ser un mandat imperatiu de la ciutadania, sin¨® el moment inicial d¡¯un proc¨¦s que necessita temps per poder arribar a una majoria inq¨¹estionable. I la paci¨¨ncia t¨¦ poc poder federador davant dels sectors que continuen alimentant les fantasies de la ruptura unilateral. Hi ha un punt com¨² entre l¡¯unionisme i l¡¯independentisme: els primers han anat anunciant cada temporada la decad¨¨ncia i desmobilitzaci¨® de l¡¯independentisme (s¡¯han estat equivocant des del 2012 i encara hi insisteixen) i un sector dels segons continua fantasiant sobre una crisi imminent que enfonsar¨¤ Espanya i obrir¨¤ les portes de la independ¨¨ncia de bat a bat. Ja falta poc per a les eleccions catalanes. Una vegada m¨¦s, totes dues parts quedaran frustrades: l¡¯independentisme encara hi ser¨¤, confirmant la seva for?a electoral, i el moment epif¨¤nic tampoc arribar¨¤ encara. Tot plegat obliga a preguntar-se: hi ha alg¨² dins de l¡¯independentisme amb prou autoritat per aixecar el tab¨², dir que el programa de m¨¤xims no ¨¦s a l¡¯ordre del dia i oferir un projecte integrador que generi espais compartibles per a una reconstrucci¨® econ¨°mica, social i pol¨ªtica a la qual almenys els comuns i els socialistes no se sentin aliens? O l¡¯independentisme continuar¨¤ atrapat en la promesa que no arriba ni es donen les condicions per encarnar-la, mentre que el pa¨ªs s¡¯estanca entre la frustraci¨® i la melancolia? Facin pol¨ªtica, senyors, que la ret¨°rica i l¡¯autocomplaen?a ja cansen.