La Veronal balla Bu?uel al MNAC

La fascinaci¨® que exerceix la figura de Luis Bu?uel en la recent hist¨°ria de la dansa contempor¨¤nia del nostre pa¨ªs va fer que, al 1999, el grup Danat, de Sabine Dahrendorf i Alfonso Ord¨®?ez, cre¨¦s la seva inoblidable coreografia L'ull esbala?t (Homenatge a Bu?uel), basada en Un chien andalou, del director aragon¨¨s. Ara ¨¦s Marcos Morau, el director de La Veronal, qui s'endinsa en l'univers de l'aragon¨¨s amb la pe?a Sonoma, que es va estrenar divendres a la nit a la Sala Oval del MNAC de Barcelona, un espai inadequat per a aquest espectacle, al qual li faltaven hores d'assaig i van prevaler les escenes efectistes sobre fragments coreografiats. Tot i que hi ha moltes seq¨¹¨¨ncies brillants en grup. Cal suposar que, quan arribi al Mercat de les Flors la propera temporada, aquesta pe?a ser¨¤ m¨¦s madura i ajustada i destil¡¤lar¨¤ el talent, la imaginaci¨® i la bellesa que La Veronal sol oferir al seu p¨²blic.

L'origen de Sonoma ¨¦s una pe?a que Morau va crear el 2016 per al Ballet de Lorraine, Le Surr¨¦alisme de la r¨¦volution, a partir de la figura de Bu?uel, sobre la Calanda rural i el Par¨ªs cosmopolita, entre la disciplina jesu¨ªtica i la llibertat del surrealisme. Ara tots aquests conceptes s'amplien en Sonoma i conviden el p¨²blic a un intens viatge entre la quotidianitat i el somni, entre la vida i la mort. De tot aix¨° parlen els textos en franc¨¨s que firmen El Conde de Torrefiel, La Tristura i Carmina Sanchis, que reciten les vuit ballarines que interpreten la pe?a. La traducci¨® simult¨¤nia a l'espanyol o al catal¨¤ hauria facilitat la comprensi¨® de l¡¯obra.

Les magn¨ªfiques int¨¨rprets d'aquesta pe?a de teatre-dansa: Lorena Noguera, Marina Rodr¨ªguez, Sau-Ching Wong, Ariadna Montfort, N¨²ria Navarra, ?ngela Boix, Laia Duran i Anna Hierro, juntament amb Morau, firmen la coreografia i formen un grup s¨°lid que es mou per escena amb molta facilitat per¨° que gaireb¨¦ no balla. El millor de Sonoma s¨®n els ¨²ltims 10 minuts dels 65 que dura, en els quals aquestes dones ballen la kova, el moviment reiteratiu i convulsiu ideat per Morau i els seus ballarins, en cont¨ªnua evoluci¨®. Si a aquest final afegim que totes toquen grans tambors amb refer¨¨ncia a Calanda, tenim un tancament espectacular per¨° previsible. Marco Morau t¨¦ una imaginaci¨® desbordant i intel¡¤ligent que pot oferir m¨¦s i investigar un llenguatge coreogr¨¤fic propi amb m¨¦s profunditat. O potser, des de la seva zona de confort, prefereix limitar-se a ser reconegut director d'escena.

Durant l'espectacle apareixen molts fragments hipn¨°tics, com per exemple al principi, quan les ballarines interpreten una dansa m¨¦s a prop del folklore culte aragon¨¨s que de la dansa contempor¨¤nia. Aquestes dones evolucionen a cada escena com figures antigues de porcellana. M¨¦s tard, aquestes dones, vestides de negre amb un mocador al cap, com solen anar les ¨¤vies dels pobles, formaran grups que s'endinsaran en el sentit tr¨¤gic de la vida. El seu ball t¨¦ connotacions amb el folklore popular aragon¨¨s. En tot moment el so dels tambors s¨®n els protagonistes dels passatges que il¡¤lustren la seva evoluci¨®. La pres¨¨ncia d'unes caixes negres en escena seran els f¨¨retres dels ¨¦ssers estimats d'aquestes dones. En altres ocasions, amb pentinats adornats amb gladiols blancs, recordaran els seus casaments i les flors seran ofrenes per a les sepultures. La lluna, tan present en la filmografia de Bu?uel, il¡¤luminar¨¤ les seves vides errants.