Joan Manuel Serrat: ¡°En aquest temps he tingut por de la por¡±

A Algo personal (Temas de Hoy, 2008), un volum de prop de sis-centes p¨¤gines, Joan Manuel Serrat (Barcelona, 76 anys) exposa el seu cor i les seves can?ons. La lectura d'aquests textos, que barregen amb la prosa una vida que fuig de l'hivern i va cap al sol i cap a les petites coses, ara permet el retrat d'un ¨¦sser hum¨¤ amb un esperit que li va permetre refer, en ¨¨poques diferents, la can?¨® en qu¨¨ una vegada va explicar com se sentia als vint anys. Ara, quan li queden tres anys per complir quatre vegades aquells anys m¨¦s juvenils de la seva autobiografia, Serrat no intentaria una versi¨® glossant aquell esdeveniment, per¨° en la conversa i en l'escenari s¨ª ¨¦s possible escoltar-lo repetir per qu¨¨ avui, ara mateix, tamb¨¦ podria ser un gran dia. Aquesta temporada d'infern per la qual encara passa el m¨®n no l'ha portat a compondre, m¨¦s aviat s'ha dedicat a escoltar amb quina felicitat han cantat els ocells als jardins propers a la casa del seu confinament. Des d'aquesta casa va mantenir per tel¨¨fon aquesta conversa amb EL PA?S.

Pregunta. A Algo personal hi han la seva autobiografia i les seves can?ons, aix¨ª que avui pot veure's que no nom¨¦s ha explicat el que li anava per dins, l'amor, els sentiments, sin¨® que s'ha passat la vida mirant el carrer, fixant-se en les persones...

Resposta. Jo tamb¨¦ ho crec aix¨ª, per¨°, com que s¡¯ha d¡¯esquematitzar, est¨¤ tot molt m¨¦s barrejat, hi ha can?ons d'amor, paisatges, can?¨® social. En general acabes explicant el que et passa, perqu¨¨ aquest ¨¦s el teu ¨²nic argumentari.

P. Parla del cicle de la vida, del sol, del fred, de les estacions, del gel... Quin temps ¨¦s el que ha vist en aquest per¨ªode tan estrany?

R. Com el de tots, el meu m¨®n est¨¤ molt connectat. La televisi¨®, la r¨¤dio, la premsa, les xarxes, Internet... El m¨®n globalitzat s'ha ocupat de comentar el que ha anat passant. Jo ho he vist com un temps de confinament. El meu petit m¨®n ha estat el meu univers. Tinc una casa amb arbres i aire lliure, podia sortir a aquest espai verd i des d'all¨¤ veure el rusc de la meva ciutat. Pensava en la dificultat d¡¯aquest temps, encara m¨¦s per a les persones que viuen amb fills en cases petites, on havien d'aguantar moltes pressions. Des d'all¨¤ he vist passar el temps, com s'acabava l'hivern i anava apareixent la primavera. Els ametllers i els arbres mostraven la nova vida, indiferent a tot el que passava. Sobretot, he anat mantenint una comunicaci¨® amb els ocells que, amb aquest empresonament de l'esp¨¨cie humana, han estat molt m¨¦s lliures, menys amena?ats, molt tranquils en la seva llibertat. I he vist apar¨¨ixer ocells que feia molt que no veia per casa meva, caderneres, un colibr¨ª. Els coloms, els tudons, les garses, normalment estan per aqu¨ª, per¨° ara han aparegut altres. Imagino que sense la pressi¨® humana han tingut altres espais. M¡¯ho he passat molt b¨¦ veient-los i escoltant-los.

¡°La meva desorientaci¨® en aquest temps ha hagut de ser similar a la de cient¨ªfics i pol¨ªtics¡±

P. Potser s'ha adonat que si algun dia aix¨° se'n va en orris en efecte es quedaran els ocells cantant.

R. Segurament estaran millor que ara. Avui dia posen molts menys ous per niada i encara s¨®n menys els que acaben en cries per la pressi¨® humana, tant a la ciutat com en el camp... Aquest temps l¡¯he passat sense l'obligaci¨® d'utilitzar-lo per a res ¡°profit¨®s¡±. No he tingut un gran inter¨¨s o pressi¨® per escriure o compondre perqu¨¨ no sabia gaire b¨¦ a quin argumentari remetre'm. Vivia davant d'una gran desinformaci¨® sobre les raons que ens estaven portant a tot aix¨°, suposo que igual que han tingut els cient¨ªfics per aclarir coses m¨¦s enll¨¤ del reconeixement d'un virus, o com els pol¨ªtics per tirar cap endavant, o els pobres sanitaris per lluitar des d'una situaci¨® de m¨¦s igualtat. Com a ciutad¨¤ jo sentia una desorientaci¨® semblant.

P. Ha tingut inter¨¨s pel debat pol¨ªtic produ?t o ha desconnectat?

R. Desconnectar ha estat impossible. De vegades les veus eren tan agres i estrepitoses que ni tancant les portes podies evitar-les. El que ha passat aqu¨ª i fora ¨¦s bastant pen¨®s, i ¨¦s quan la societat ha estat m¨¦s necessitada d'orientaci¨®, de for?a, de seguretat, de confian?a. Al contrari, se'ns ha proporcionat total desconfian?a i desorientaci¨®, s'ha buscat un aprofitament mesqu¨ª molt a curt termini i molt petit. Agraeixo els que no l'han activat en aquest sentit pel seu comportament responsable; dels altres dir¨¦ que no esperava cap altra cosa d'ells. A fora tampoc no hem tingut els millors exemples, ha estat estrepit¨®s el comportament dels grans l¨ªders del populisme occidental, com Donald Trump o Boris Johnson, per posar dos exemples, que recomanen la immunitat de grup per despr¨¦s fer marxa enrere en contra dels experts m¨¨dics i malgrat l'evid¨¨ncia de milers de morts. Ha estat pen¨®s.

P. En aquesta autobiografia seva hi ha moltes refer¨¨ncies al fred: ¡°Quan era petit feia fred i el m¨®n era trist¡±. La pand¨¨mia va n¨¦ixer amb el fred. Ha tingut por del fred una altra vegada?

R. Soc un profund defensor del sol, de l'estiu i del bon temps per sobre de qualsevol altre moment. A mi mai no m'ha agradat el fred, em recorda els pantalons curts i el vent entrant pels camals, el temps dels penellons, una cosa ja perduda en la mem¨°ria. Respecte a la seva pregunta, crec que sempre tenim por del que ¨¦s desconegut, ens aterreix el que ignorem, i m¨¦s que por del fred jo tenia por de la por, una por provocada per la ignor¨¤ncia i contra la qual personalment m'hauria agradat escampar al meu voltant per afrontar-la amb valor. Sortir als balcons va ser un acte d'alegria, de la solidaritat de la gent que sempre se¡¯n surt. Em sembla que ha estat molt important plantar-li cara a aquesta hist¨°ria.

P. Qu¨¨ ¨¦s el m¨¦s noble que ha vist en aquest temps tan dur?

¡°De vegades les veus eren tan agres que ni tancant les portes podies evitar-les¡±

R. Ui! Seria igual de dif¨ªcil que dir qu¨¨ ha estat el m¨¦s terrible. He vist el comportament despr¨¨s i gener¨®s de quantitat d'¨¦ssers humans que han posat en risc la seva seguretat personal perqu¨¨ altres poguessin tenir possibilitat de poder superar-ho. No nom¨¦s em refereixo a metges, infermeres, dones de fer feines, sin¨® a tota a aquesta gent humil o senzilla que han estat els que donaven tot el que tenien pels altres. Aix¨° ha estat el millor que ens est¨¤ deixant aquesta pand¨¨mia. Probablement el pitjor sigui la poca capacitat que tenim d'aprendre d'aquest exemple de generositat. No haur¨ªem de caure amb tanta facilitat en la falta de mem¨°ria i l'oblit. S¨¦ perfectament les ganes que tenim tots de superar aquesta ¨¨poca, ¨¦s m¨¦s, que desaparegu¨¦s, que fos un malson que acab¨¦s en despertar i obrir els ulls, per¨° no estic segur que sigui aix¨ª. M¨¦s aviat penso que aix¨° ¨¦s una hist¨°ria que caldr¨¤ mantenir a ratlla durant molt temps. Esperem el miracle de la vacuna, el miracle del despertar. Mentre aix¨° no passi, cal activar la mem¨°ria i treballar perqu¨¨, si torn¨¦s a oc¨®rrer una situaci¨® com la de mar?, tinguem els mitjans per poder enfrontar-la, que la sanitat hagi millorat per estar a nivell dels sanitaris, que la ci¨¨ncia hagi pogut avan?ar per estar a nivell dels cient¨ªfics que estan treballant, que les coses estiguin a nivell per poder enfrontar-nos-hi. I, sobretot, que els que no som cient¨ªfics ni sanitaris ens comportem prou b¨¦ com per no donar-los m¨¦s feina a tots ells.

P. A l'entrada de 1980 de Algo personal apareix una refer¨¨ncia al naixement de la seva filla Mar¨ªa i a la mort del seu pare; comen?a dient: ¡°Les coses anaven de deb¨°¡±, com en el poema de Gil de Biedma. En aquest temps va morir Luis Eduardo Aute i ara acaba de morir un altre amic seu, Juan Mars¨¦..., i hi ha hagut molts altres drames. Per¨°, com deia Brecht, ¡°tamb¨¦ es cantar¨¤ en els temps foscos¡±.

R. Naturalment, nom¨¦s faltaria que ens robessin la can?¨®. Ni la can?¨® ni els moments d'alegria que ens puguin endolcir la vida dels temps dolents. Cal ser rigorosament seriosos amb el que est¨¤ passant, no nom¨¦s en aquesta tristesa sin¨® en la resposta que cal donar-li. Com a ciutadans i esp¨¨cie no ens interessa, no ens conv¨¦ ni serveix deixar de recon¨¨ixer el rigor que ens est¨¤ enfrontant cada dia sense plantar-li cara, perqu¨¨ nom¨¦s aix¨ª podrem guanyar. I guanyarem.

P. El 1969 se'n va anar a gravar It¨¤lia i deia: ¡°Els temps estaven canviant i a m¨¦s a tota llet¡±. Miri com van ara...

R. Des de la roda del carro fins ara els temps han canviat amb una certa progressi¨® geom¨¨trica. El 1969 era impossible tenir una visi¨® de tot aix¨° sense ser v¨ªctima de la repressi¨®. I els temps continuaran canviant, no ens ha d'aterrir que els temps canvi?n, el que ens ha d'aterrir ¨¦s que els temps ens vagin enfonsant. L'home sempre ha viscut, malgrat els seus aven?os i dels seus passos enrere. Hem d'aconseguir que l'aven? sempre vagi una miqueta m¨¦s enll¨¤ que els passos enrere que estiguem obligats a donar.

P. Mirant el present i el passat no tan remot s¨ª que veiem coses envellides per la pand¨¨mia. Per exemple, conflictes com el catal¨¤...

R. Els conflictes o s'arreglen o es gesten. Tot el que no estigui arreglat s¡¯est¨¤ gestant.

¡°En molts casos em costa diferenciar o separar amistat d'amor; de vegades no tenen unes l¨ªnies clares¡±

P. Juntament amb l'amor, la infantesa, els pares, etc¨¨tera, en les seves can?ons i en la seva vida l'amistat t¨¦ lloc principal. Qu¨¨ ¨¦s avui per a vost¨¨ l'amistat?

R. ?s el regal m¨¦s gener¨®s que un pugui trobar-se en la vida. L'amistat neix d'una relaci¨® que ha de passar per proves constantment, la del 9, la del cot¨®, la prova de la quotidianitat que tant desgasta i espatlla. Amistat que en molts casos em costa diferenciar o separar de l'amor, de vegades no tenen unes l¨ªnies clares. I la mort d'un amic sempre et deixa m¨¦s sol i m¨¦s lluny.

P. A Algo personal va dir: ¡°Tot moment t¨¦ una banda sonora i tots tenim la nostra can?¨®¡±. Quina seria la seva d'aquest temps?

R. Probablement una can?¨® malenconiosa que em traslladaria a temps i moments en qu¨¨ jo tinc la sensaci¨® d'haver estat feli?; i amb tota seguretat una can?¨® de refugi, provisional, una can?¨® que pugui tenir-me en un estat hipn¨°tic per¨° del qual vull sortir.