Esto?cisme: un exemple

El primer es deia Pelai i era major; el segon, Antoni i era capit¨¤, ambd¨®s metges de la sanitat militar, i eren molt joves quan el juliol de 1936 va esclatar la Guerra Civil. El primer tenia 27 anys, el segon no havia complert els 22. Els seus destins personals no es creuen fins a la ¡°retirada¡±, com es coneix la sortida massiva de prop de mig mili¨® de persones per diversos punt de la frontera amb Fran?a: La Jonquera, Portbou, Darnius, La Vajol, i fins a Moll¨®. De fet es coneixen personalment als camps de concentraci¨® Saint-Cyprien i Agde, sobretot en aquest ¨²ltim, on en condicions avui dif¨ªcils d'entendre van haver de fer-se c¨¤rrec d'una sanitat de superviv¨¨ncia concentracion¨¤ria amb entre 20.000 i 25.000 presos. El Pelai va decidir als 80 anys, exiliat a M¨¨xic, escriure les seves mem¨°ries de guerra i exili.

Assegurar els subministraments era un problema monumental, encara sense antibi¨°tics, i una log¨ªstica impossible

A nosaltres, ara, amb la delicada situaci¨® de la sanitat p¨²blica i el coronavirus, la gesti¨® de la pand¨¨mia ens sembla molt complicada, i ho ¨¦s: UCIs saturades, coordinaci¨® complicada, etc. Ara imagineu-vos, ¨¦s el cas de l'Antoni, amb 22 anys acabats de complir, que us nomenen responsables de l'hospital de guerra m¨¦s gran (republic¨¤) a Alcany¨ªs, on conflueixen gran part dels ferits de tot el front de l'Ebre, i m¨¦s tard, del Segre. Assegurar els subministraments ¨¦s un problema monumental, encara sense antibi¨°tics, i el trasllat de ferits, una log¨ªstica impossible. Hi ha bombardejos d'artilleria freq¨¹ents i, quan la balan?a s'inclina clarament cap als franquistes, bombardejos aeris a tot el front. Quan aconsegueixen instal¡¤lar llocs sanitaris avan?ats, a algun general franquista li agafa per llan?ar una ofensiva entre Saragossa i Osca, sense av¨ªs previ, i els nostres metges han de reorganitzar les seves prec¨¤ries instal¡¤lacions des de, posem, Balaguer fins a Pons en q¨¹esti¨® d'hores. Despr¨¦s hi ha els dilemes. Hi ha soldats desesperats que s'autolesionen: tret en un peu, tret en una m¨¤. S¨®n ferides molt f¨¤cilment identificables. El metge (militar) ha de curar el ferit, s¨ª o s¨ª. El comissari pol¨ªtic o l'oficial al comandament espera i quan el ferit s'aguanta m¨¦s o menys dret, se'l jutja, se'l condemna a mort i se l'afusella. El metge en campanya aix¨° ho porta molt malament.

Un altre dilema, quan cal retirar-se del front a tota velocitat, la cadena de comandament ordena destruir tot el material no transportable. Incl¨°s el material m¨¨dic (sala d'operacions i de similars). El metge sap que aix¨° est¨¤ prohibit per les lleis de la guerra, aquest material ha de poder ser utilitzat per qui ho necessiti, encara que sigui de l'altre b¨¤ndol. Friccions di¨¤ries i aix¨ª, a empentes i rodolons, amb canvis log¨ªstics de tot tipus, sanitaris en particular, cap a la frontera amb Fran?a.

El coronel franc¨¨s ofereix un tracte: per cada vint rates (mortes) dona als presos un paquet de tabac

La segona setmana de febrer del 1939 el Pelai i l¡¯Antoni travessen per separat la frontera, per Moll¨® i un altre punt proper, i comen?a el periple concentracionari, amb un breu tr¨¤nsit pel camp de Saint-Cyprien per recalar al d'Agde. All¨¤ es coneixen i, amb un estudiant de medicina de cognom Soler, que recalar¨¤ a M¨¨xic temps m¨¦s tard, ¡°s'organitzen¡±. El coronel franc¨¨s al comandament d'aquest camp ent¨¦n molt b¨¦ que t¨¦ a les mans un ex¨¨rcit disciplinat, amb oficials competents, i primer separa els comissaris pol¨ªtics, que odia per rojos i ateus, i despr¨¦s diu als oficials espanyols que l'organitzaci¨® interna del camp queda a les seves mans, sense m¨¦s inger¨¨ncies que les necess¨¤ries i, si us plau, sense intents de fuga. El Pelai, com a comandant, ¨¦s el cap de l'Antoni, de Soler i d'algun altre infermer que arriba m¨¦s tard. Imposen una s¨¨rie de mesures, com rentar-se cada dia la cara i les mans, rentar-se cada un la seva roba interior ¡°almenys una vegada a la setmana¡± i gestionar epid¨¨mies de tifus, tuberculosi, ¡°febre de les trinxeres¡± (identificada aix¨ª a la Primera Guerra Mundial) i evacuar els morts. A l¡¯Antoni, justament, el Pelai li encarrega organitzar el barrac¨® dels ¡°infecciosos greus¡±, amb el que porta posat. An¨¨cdotes, les que vulgueu. Hi ha tantes rates que el coronel franc¨¨s els ofereix un tracte: per cada 20 rates (mortes) dona als presos un paquet de tabac. La cacera ¨¦s tan productiva que el comandament franc¨¨s, davant de l'acumulaci¨® de rates mortes, diu que n'hi haur¨¤ prou que portin les cues, les rates anirien a parar a una fossa comuna fora del camp. I aix¨ª l¡¯Antoni passa un any i mig a Agde i el Pelai, dos. Avui nom¨¦s en queda una petita l¨ªnia. Estoics davant d'una vor¨¤gine que els va passar per sobre.