La m¨²sica de Xavier Cugat escalfa el Grec

Nit calorosa d'estiu en un teatre Grec sumit en aquesta normalitat que ser¨¤ nova o simplement anormal per¨° de la qual no ens escaparem tan f¨¤cilment com pens¨¤vem. M¨¦s que normalitat el que imperava dimarts a Montju?c era la naturalitat tant en l'acc¨¦s al recinte amb comptagotes (cap aglomeraci¨®), les converses pr¨¨vies darrere la mascareta o l'embarcament aeron¨¤utic a l'amfiteatre. Una vegada dins, i ¨¦s d'agrair, gaireb¨¦ totes les m¨¤scares romanien al seu lloc. Nom¨¦s una minoria d'inc¨ªvics desconsiderats, a qui els acomodadors no cridaven l'atenci¨®, la utilitzaven per tapar-se el coll.

Recordar Xavier Cugat sempre ¨¦s un encert i encara m¨¦s per aqu¨ª, on sembla que ja ning¨² no recorda el seu nom i molt menys la seva m¨²sica. Un personatge que encaixa perfectament en el t¨°pic del profeta i la seva terra: mentre que als Estats Units (i tamb¨¦ a la resta d'Am¨¨rica) no se li erigeixen est¨¤tues perqu¨¨ en ser de Girona segur que se li pot trobar un passat esclavista (ja se sap: tots els catalans el tenim) per aqu¨ª, potser precisament per ser de Girona, el tenim abandonat al pou de l'oblit (podria ser el t¨ªtol d'una de les seves can?ons).

Cugie ¨¦s un d'aquests personatges hist¨°rics que acumula tots els t¨°pics: dels inicis d'una vida aventurera a un encadenament explosiu de relacions de parella acabant amb un preci¨®s Rolls Royce vintage aparcat davant de la porta del que llavors era l'Hotel Ritz barcelon¨ª. La seva m¨²sica? Sobre aquest punt pr¨¤cticament ning¨² no estaria disposat a trencar una llan?a en el seu favor. Nom¨¦s per aquesta ra¨® aquest espectacle de nom llarg (que requereix un subt¨ªtol en catal¨¤ perqu¨¨ puguem relacionar l'original en angl¨¨s amb Cugat) ja mereix tots els elogis.

Si tenim en compte el programa de m¨¤ virtual (una nova moda o estalvis municipals?) es tractava de Teatre Musical, per¨° la part teatral, si se la pot anomenar aix¨ª, era m¨ªnima, m¨¦s aviat una petita an¨¨cdota entre can?ons excessivament par¨°dica i superficial que ens pod¨ªem haver estalviat sense problemes. El vestuari d'Anna Moliner era divertit i poc m¨¦s.

Per sort la m¨²sica va compensar totes les car¨¨ncies esc¨¨niques i va convertir la vetllada en una bomba. Un t¨°rrid grapat de temes d'aquests que estan clavats en la hist¨°ria de qualsevol que tingui m¨¦s de cinquanta anys, d'El Manisero o Siboney a Historia de un amor o Me lo dijo Adela. Servits en magn¨ªfics arranjaments per una big band impecable dirigida per David Pastor, que es va lluir en alguns de solos de trompeta. El treball que Pastor est¨¤ fent amb l'orquestra del Taller de M¨²sics ¨¦s francament encomiable. Magn¨ªfiques tamb¨¦ les tres veus de l'orquestra, no tant la de Moliner, no perqu¨¨ no canti b¨¦ sin¨® per l'exc¨¦s de par¨°dia que va imprimir a les seves interpretacions.

M¨²sica altament contagiosa per aixecar els ¨¤nims i fer-li oblidar la mascareta (i tot el que significa) a qualsevol.