Dol, ll¨¤grimes i r¨¤bia per Mars¨¦

Dol rabi¨®s soterrat entre opinants d'obedi¨¨ncia catalana en la mort de Mars¨¦. En veritat m¨¦s adolorit que entre els d'obedi¨¨ncia espanyola aqu¨ª i all¨¤, que en general han estat bastant rutinaris en els ¨°bits. Entre els d'expressi¨® catalana, el m¨¦s interessant en el dol, ll¨¤grimes i r¨¤bia per Mars¨¦ ha estat Juli¨¤ de J¨°dar (Badalona, 1942), deu anys menor que el difunt, en un article a Vilaweb. J¨°dar ¨¦s autor d'una obra que pot i ha de ser llegida com a contrapunt a la de Mars¨¦. Aixeca un Pijoaparte (aquell Manolo Reyes de nom) molt diferent, el seu alter ego a moments, Gabriel Caballero, protagonista de la brechtiana trilogia badalonina L'atzar i les ombres (1997-2005) i de la sorneguera El desertor en el camp de batalla (2013), obres sense traducci¨® espanyola per a dissort de lectors hipot¨¨tics. Gabriel per Gabriel Ferrater i Caballero per la resson¨¤ncia hisp¨¤nica que vulguin donar-li vost¨¨s. Altres veus d'aquest dol rabi¨®s han escrit no pas perqu¨¨ hagin llegit a fons a Mars¨¦, que no ho han fet ni es diria que ho facin algun dia m¨¦s enll¨¤ de l'habitual hist¨°ria pijoapartiana. Sin¨® pel que Mars¨¦ no ha estat, per l'escriptor d'expressi¨® catalana que no va ser. Els, i les, he llegit aix¨ª: plorem el que no va ser; i aprofitem per donar uns quants pals historicosociol¨°gics. La literatura, poc que importa. Som aqu¨ª per cantar gl¨°ries nacionals.

¡°No negar¨¦ pas que les posicions civils i culturals de Mars¨¦, f¨¤cilment assimilades per l¡¯unionisme m¨¦s recalcitrant, deuen haver contribu?t a sostenir la visi¨® sol¨¦-turista [per Sol¨¦-Tura i la seva noci¨® del nacionalisme catal¨¤ d'arrel exclusiva burgesa] d'una societat barcelonina escindida grollerament¡±, escriu J¨°dar. Per¨°, afegeix, i aix¨ª titula l¡¯article, ¡®Hi ha un altre Mars¨¦'. Que ning¨² m¨¦s que ell no ha subratllat aquests dies i que en el¡¤lipsi ¨¦s resposta a altres opinants: ¡°Un Mars¨¦ alternatiu i perspica?: el creador de Vargas, el xarnego solidari del relat El fantasma del cinema Roxy¡±. Subratlla ¡®solidari¡¯ per la raresa en aix¨°, la relaci¨® de l'emigrant amb els catalans que l'acullen, li donen feina i li ensenyen la seva llengua mal que b¨¦. J¨°dar sent a prop Mars¨¦ per¨° li dol ¡°la desnaturalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica a qu¨¨ sotmet Mars¨¦ les classes populars catalanes, no ja perqu¨¨ faci parlar xaves de Gr¨¤cia i el Guinard¨® en castell¨¤, sin¨® per l¡¯¨²s deliberat de mots de la tribu ¡ªmastresa, carota, etc¨¨tera¡ª per caricaturitzar gent marginal o ven?uda¡±.

En canvi, els opinants d'expressi¨® espanyola no han necessitat ni ll¨¤grimes ni dol per cantar les corresponents gl¨°ries nacionals: a partir de rememorar nom¨¦s els seus ¨¨xits m¨¦s antics. O sigui que ja estem tots en el ball, aquest ball, Mars¨¦. No volies cols, doncs tres plats.

Potser ¨¦s superlatiu advertir que en veritat els indepes l¡¯estimen, els i les titulars de les m¨¦s fogoses columnes, encara que no l¡¯hi diguessin fins ara, encara que no el miressin ni el llegissin. Amor a la contra, ¨¦s clar. Perqu¨¨, vaja, b¨¦ que els va mortificar amb el F¨°rum Babel i coses aix¨ª.

?s igual d¡¯obligat constatar que no sempre l¡¯han estimat els fogosos ¨ªdem de columnes espanyoles i pot ser que els m¨¦s vells fins i tot encara no l¡¯acceptin, escriptor de catalanades i altres vergonyes de la gl¨°ria d'Espanya. Les cols sempre venen en tres plats. Si l'estimessin tant com diuen als obituaris, dic jo que l¡¯haurien llegit fins al final, fins a la seva ¨²ltima i en¨¨rgica novel¡¤la, de fa nom¨¦s quatre anys, que va publicar als 82.

Torno als indepes, que t¨¦ m¨¦s subst¨¤ncia i tot. Aquest amor ¨¦s molt de postguerra, la veritat, ho s¨¤piguen o no les i els joves guerrejants del ram davant de la seva tomba: amor-odi, gelosia l'un de l'altre. He conegut parelles unides aix¨ª fins a la mort i el m¨¦s enll¨¤. Mecanismes dignes de l¡¯?ngel de la hist¨°ria, de l'Angelus Novus de Walter Benjamin al qual Mars¨¦ apel¡¤la per narrar Caligraf¨ªa de los sue?os (2011), potser la seva obra m¨¤xima, que va publicar als 78, molt poc comentada, ni ara citada. ?s el Mars¨¦ de la gran met¨¤fora que inicia la novel¡¤la: les vies mortes. Les vies a la cal?ada d'un tramvia que ja no funciona per¨° que els ve?ns poden arribar a t¨¦mer que no els enxampi igual, paralitzats, perqu¨¨ el passat ¨¦s un fantasma, un record que continua donant rampells de por, sense aturador.

S'anuncia per a la primeria de tardor la seva primera traducci¨® al catal¨¤, la de l'¨²ltima i gaireb¨¦ no comentada novel¡¤la, Aquesta puta tan distingida (Club Editor), sobre la mem¨°ria col¡¤lectiva. Veurem llavors com continua per aqu¨ª el ball de ll¨¤grimes, dol i r¨¤bia per Mars¨¦.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i cr¨ªtica cultural.