TV3 ens deu Juan Mars¨¦

Provar¨¦ d'explicar perqu¨¨ crec que a TV3, la televisi¨® p¨²blica de Catalunya i la televisi¨® que no aconseguir¨¤, malgrat els seus esfor?os, que un servidor no la vegi m¨¦s, no hi ha ning¨², que tingui una m¨ªnima responsabilitat en la seva programaci¨®, amb la m¨¦s m¨ªnima sensibilitat cultural, excepte la que conv¨¦ als seus interessos ideol¨°gics o per a la seva idea conjuntural i presentista de la cultura.

El dia de la mort de Juan Mars¨¦, TV3 va ignorar diverses coses de l'escriptor. Les va ignorar o ens la va escamotejar als seus usuaris. Va ignorar o va escamotejar que Mars¨¦ ¨¦s un escriptor catal¨¤ en llengua castellana. I jo prefereixo pensar que mai no van saber que Mars¨¦ va ser un dels grans escriptors catalans del segle XX en la llengua de Cervantes. El dia que Mars¨¦ va morir, la Nostra va comen?ar el seu resum del telenot¨ªcies del migdia amb una not¨ªcia qualsevol, ni tan sols sobre el coronavirus. Despr¨¦s alguna altra igual d¡¯intranscendent. Despr¨¦s un amena?ador av¨ªs de Quim Torra d'iniciar no s¨¦ quin tr¨¤mit judicial per acusar Joan Carles I de negocis il¡¤l¨ªcits (per cert, ning¨² no el va sentir dir res semblant respecte als negocis t¨¨rbols de la fam¨ªlia Pujol). Despr¨¦s va venir la mort de Mars¨¦, a qui es refereixen com a important escriptor en llengua castellana. Del seu origen catal¨¤, ni una paraula. Despr¨¦s d'aquesta not¨ªcia, sempre en el resum, el va seguir la caiguda de Marc M¨¢rquez en una carrera. O sigui que la mort d'un dels grans escriptors catalans (en la llengua que sigui o que li hagi donat la gana o la que li sortia dels c, com una vegada ell mateix va dir), va quedar emparedada entre l'¨ªnfim Torra i la F¨®rmula 1. La idea de la revenja em va rondar pel cap. Encara em ronda per¨° faig el possible per treure-me-la del cap.

Abans de res vull expressar que Juan Mars¨¦ va errar en algunes de les seves an¨¤lisis de l'actualitat. Es va equivocar en el seu moment quan va confondre el paper de la burgesia catalana atribuint-lo, en llastimosa simplificaci¨®, ser la propiet¨¤ria dels mitjans de producci¨® amb els quals va explotar els immigrants andalusos en el seu afany desmesurat de plusv¨¤lua. Es va equivocar l'endem¨¤ de l'incendi del teatre del Liceu, quan va afirmar, a les p¨¤gines d'aquest mateix mitj¨¤, que a ell aquest incendi li importava un rave ja que a aquest teatre nom¨¦s acudia la burgesia catalana, desconeixent que sempre hi va haver molts mel¨°mans d¡¯ingressos modestos que havien d'estalviar per escoltar la m¨²sica que estimaven. I tamb¨¦ li va costar entendre que el catal¨¤ (que ell utilitzava quotidianament) no era nom¨¦s el que Pujol i els seus successius governs defensaven com a patrimoni seu, sin¨® la llengua de tots que calia defensar perqu¨¨ no desaparegu¨¦s. Un sector del catalanisme de dretes va rec¨®rrer a aquests errors de visi¨® per ignorar-lo. I per vituperar-lo.

En el poc espai que li van dedicar a la Nostra, ning¨² no va esmentar el Pijoaparte, una de les figures sociol¨°giques m¨¦s paradigm¨¤tiques de la postguerra civil espanyola. I un dels m¨¦s tristos arribistes de ficci¨® que es va donar en la narrativa espanyola. Tampoc ning¨² no va esmentar la bella i inabastable Teresa, aquesta burgeseta dels barris alts de Barcelona que encara ens continua commovent amb el seu idealisme de porcellana. El bar Las Delicias encara existeix al barri del Carmel. Estar-s¡¯hi ¨¦s com esperar que d'un moment a l'altre entri el ¡°pijoaparte¡± a beure's una cervesa. A TV3 tampoc ning¨² no va esmentar aquest prodigi narratiu a l'obra de Mars¨¦ que es diu ¡°aventis¡±. Aquest artifici ¨¦s el relat artifici¨®s que els nois del Carmel s¡¯explicaven entre ells. Mars¨¦, a aquesta manera de pal¡¤liar la pobresa de la postguerra, li atorga facultat narratol¨°gica. De sobte, un simple boca-orella de barri, aquest parad¨ªs oral de la canalla pauperitzada adquireix rang est¨¨tic.

La mort d'un dels grans escriptors catalans va quedar emparedada entre l'¨ªnfim Torra i la F¨®rmula 1

Fa uns anys, el que escriu aix¨° es va trobar amb Mars¨¦ en un c¨°ctel literari. Havia escrit una ressenya d'un llibre amb un m¨®n literari molt proper al de Mars¨¦. Sembla que el premi Cervantes (encara no ho era), va considerar que la meva comparaci¨® menyscaba en alguna cosa la seva obra. ?bviament res m¨¦s lluny d¡¯una heretgia aix¨ª. Se¡¯m va apropar i em va preguntar: ¡°Perd¨®, Ayala, amb aix¨° que vas escriure a Babelia dissabte passat sobre mi, qu¨¨ volies dir exactament?¡±. En aquell moment vaig entendre de seguida que qui em feia la pregunta i com me la feia era el gran escriptor catal¨¤ en llengua castellana que un dia havia estat un noi de barri. Aix¨° tampoc no ho van dir a TV3.

Jorge Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.