De la terrassa de casa al Grec

A l'escenari, tres joves que se sentien com a casa, mentre que a la grada les mascaretes no tapaven les rialles, reflectides als ulls, amb una alegria disposada a desbordar-se. Recordava, salvant les dist¨¤ncies, aquelles vegades en qu¨¨ els qui segueixen OT assisteixen a una gala en viu i per fi veuen en carn i ossos els artistes tantes vegades seguits amb ¨¤nsia a trav¨¦s de la pantalla. En aquest cas, l'origen no era una pantalla de televisi¨®, sin¨® la dels m¨°bils a trav¨¦s dels quals els Stay Homas han aconseguit ser el primer grup que omple el Grec quan fa quatre mesos encara no existien. ?xit fulgurant a les xarxes. I all¨¤ hi havia el trio, en mig d'una escenografia que recordava la terrassa del seu pis, fent el que millor saben fer, espr¨¦mer amb totes les ganes i vitalitat possible una vella idea recollida en una dita: ¡°al mal temps, bona cara¡±.

Aix¨° del trio ¨¦s un efecte m¨¦s de la covid, en aquest cas, agradable. En mig de tantes not¨ªcies p¨¨ssimes, de respirar l'estiu a trav¨¦s d'una mascareta, de no poder apropar-nos els uns als altres, d'entrar i sortir del Grec d¡¯una manera estranya, com qui entra en un avi¨®, gradualment, i de no estar segurs de com estarem la pr¨°xima quinzena, els Stay Homas riuen fent can?ons sobre una pand¨¨mia, aplicant el lenitiu de la m¨²sica, marcant dist¨¤ncia amb la desgr¨¤cia a trav¨¦s d'evocar-la sense por i de mantenir el somriure per sobre de qualsevol altra consideraci¨®. Aquest era el context del concert del grup, que, avalat per diversos col¡¤laboradors amb qui van interpretar les seves can?ons de terrassa, van actuar per primera vegada al Grec. Nom¨¦s els faltava pessigar-se per evidenciar com de contents, incr¨¨duls i feli?os estaven. Ells i el seu p¨²blic, que en el fons hi assistia per evocar aquells dies de mar? i abril en qu¨¨ tot va ser diferent perqu¨¨ vam viure cap a dins i la ciutat ens va acompanyar amb el silenci.

La m¨²sica dels Stay Homas ¨¦s com un etern apunt de can?¨® que en el seu esquematisme arriba a connectar amb el p¨²blic. No es demana al grup que arrodoneixi els temes, sin¨® que amb ells expandeixi la seva vitalitat. No importa si tiren cap al flamenquet, la bossa nova, el hip-hop, el reggae o el pop, si canten en portugu¨¨s, angl¨¨s, castell¨¤ o catal¨¤, si evoquen Jack Johnson o Jason Mraz o el Kanka: no importa res m¨¦s que dos acords de guitarra, un ritme elemental i precari, una melodia pr¨°pia de la dutxa i un vincle ¨ªntim entre tres persones que per passar els dies van fer el que saben: cantar. I conviure. Hi havia molt d'incre?ble al concert, tot i que nom¨¦s era en aparen?a, perqu¨¨ la c¨¤rrega emocional d'aquests temps, els records que cada persona t¨¦ d'aquells dies, les ganes contradict¨°ries de voler girar full i alhora guardar molt a dins unes setmanes que van ser extraordin¨¤ries justament per poc ordin¨¤ries, van ser un motor a prova d'imperfeccions. Ni tan sols avui importa l¡¯estret vincle entre els Stay Homas i la pand¨¨mia, simult¨¤niament gran actiu i tal¨® d'Aquil¡¤les d'un projecte marcat per la temporalitat, perqu¨¨ si a alguna cosa ens est¨¤ acostumant aquesta situaci¨® ¨¦s a viure dia a dia. El dem¨¤ ja arribar¨¤. I si ¨¦s dolent, pot ser que els Stay Homas siguin all¨¤ per cantar-ho.

?