¡°Del que m¨¦s por tenia era de portar el virus a casa¡±

Aroa L¨®pez (Barcelona, 39 anys) va tenir prou amb cinc minuts per guanyar-se una ovaci¨® tancada de la Fam¨ªlia Reial, els principals l¨ªders pol¨ªtics del pa¨ªs i desenes de familiars de les v¨ªctimes de la covid-19. Aquesta infermera d'urg¨¨ncies de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona va ser la veu dels sanitaris en l'homenatge d'Estat a les persones mortes durant la pand¨¨mia. ¡°Ens hem hagut d'empassar les ll¨¤grimes quan alg¨² ens deia que no el deix¨¦ssim morir sol¡±, va dir en una intervenci¨® serena i sense artificis. I parafrasejant un dels seus grups preferits, Vetusta Morla, L¨®pez va recordar el paper dels sanitaris, ¡°els que fan del a feina bruta la tasca m¨¦s bonica del m¨®n¡±.

L¨®pez fa 17 anys que treballa a les urg¨¨ncies de l'hospital m¨¦s gran de Catalunya. Est¨¤ acostumada a les situacions dures, assegura, per¨° ning¨² es pot preparar mai per a una pand¨¨mia d'aquestes dimensions.

Pregunta. Com recorda els primers dies de la pand¨¨mia?

Resposta. Van ser dies d'incertesa, de no saber a qu¨¨ ens enfront¨¤vem, de por al desconegut i d'esfor? per part de l'equip de donar atenci¨® de qualitat a tots els pacients que arribaven.

P. Quan va tenir por per primera vegada?

R. Amb una de les primeres sospites que va arribar. En aquell moment encara no hav¨ªem comen?at a pujar la corba i ja v¨¨iem que la infermera que entrava i el zelador i el metge havien d'anar uniformats amb els equips de protecci¨® individual (EPI). I pens¨¤vem que, segons les previsions, aix¨° no seria puntual, sin¨® que es mantindria en el temps.

P. S'esperaven una situaci¨® tan desbordant?

R. Tant, tant, potser no. Est¨¤vem sobre alerta per les not¨ªcies que arribaven, per¨° un cop et poses en situaci¨® i ho vius, nom¨¦s quan baixa la corba comences a prendre consci¨¨ncia de tot el que ha passat.

P. Una altra can?¨® de Vetusta Morla diu que ¡°ser valent no ¨¦s nom¨¦s q¨¹esti¨® de sort¡±. Els va tocar ser valents?

R. S¨ª. Vam guardar les nostres pors per donar la millor atenci¨® possible als pacients i transmetre'ls tranquil¡¤litat.

P. De qu¨¨ tenia m¨¦s por vost¨¨ llavors?

R. De portar el virus a casa i transmetre¡¯l a la meva fam¨ªlia. Amb la situaci¨® de confinament, l'¨²nica que sortia era jo, per tant, si el virus entrava, era perqu¨¨ jo havia estat transmissora.

P. Com es digereixen les ll¨¤grimes que diu que es van haver d'empassar?

R. Es fa la digesti¨® quan baixa el ritme de treball i prens consci¨¨ncia de totes les ll¨¤grimes que tens acumulades. Quan la corba comen?a a descendir, comences a escoltar-te a tu mateix i intentar pair tot el que ha passat.

P. En qu¨¨ s'ha convertit la por dels primers dies? Qu¨¨ se sent ara que la corba ha baixat?

R. Cansament emocional. Intentar assimilar i prendre consci¨¨ncia del que hem viscut i intentar recompondre't mentalment.

P. Qu¨¨ ha sigut el m¨¦s dif¨ªcil dels ¨²ltims mesos?

R. L'¨²ltim adeu de les persones grans que tenien por de morir soles. Venien de casa o de les resid¨¨ncies i havien vist les not¨ªcies, eren conscients del que podia passar. Arribaven a l'hospital amb molta por. Ho veies als seus ulls. No volien estar sols i nosaltres ens vam convertir en la seva fam¨ªlia, perqu¨¨ els seus eren a l'altre costat del tel¨¨fon.

P. Vost¨¨s estan entrenats per viure moments durs i acompanyar al final de vida. Aqu¨ª la difer¨¨ncia era que estaven sols?

R. S¨ª. Aqu¨ª tu no nom¨¦s fas acompanyament, sin¨® que ets la fam¨ªlia i, per tant, hi ha molta m¨¦s implicaci¨® a nivell emocional. Ens vam haver de convertir obligat¨°riament en ¨¦ssers estimats de moltes persones.

P. Li ha quedat alguna seq¨¹ela, ja sigui f¨ªsica o emocional?

R. Hi ha companys que tenen ansietat o estr¨¨s. Jo estic cansada mentalment i f¨ªsicament. Necessitem m¨¦s que mai les vacances per desconnectar.

P. Quina difer¨¨ncia hi ha entre les urg¨¨ncies de fa quatre mesos i les d'ara?

R. Estem molt m¨¦s preparats. Tenim el coneixement i experi¨¨ncia del que hem viscut, circuits que ja coneixem i dispositius muntats per si hi ha un rebrot. Ara estem tornant a la normalitat perqu¨¨ tenim un perfil de pacient no-covid i hi ha molts menys que venen per sospita [d'estar contagiats del coronavirus]. Al mar? nom¨¦s entraven pacients covid.

P. Vost¨¨ demanava que no s'oblid¨¦s el paper dels sanitaris. Han tornat els rebrots. La gent se n'ha oblidat?

R. La gent s'ha relaxat. Venim d'un confinament, d'una situaci¨® molt dura, i ha arribat l'estiu i tenen ganes de desconnectar, de poder gaudir de la vida, els amics i la fam¨ªlia. Ens hem relaxat.

P. Despr¨¦s de l'auge de contagis a Barcelona, ha tornat a tenir aquesta sensaci¨® de por que va sentir el mar? amb un dels primers sospitosos?

R. Vam tenir una temporada en qu¨¨ ten¨ªem zero casos de positius. Quan comen?a a arribar algun cas puntual o un pacient que ha hagut de pujar a la unitat de cures intensives, connectes amb fa quatre mesos i penses si ser¨¤ un petit rebrot o si anem a una segona onada. Tens la por de la incertesa, de no saber quina evoluci¨® tindr¨¤.

P. ?s l'experi¨¨ncia m¨¦s dura de la seva carrera?

R. Jo crec que s¨ª. Fa 17 anys que soc infermera d¡¯urg¨¨ncies i he vist situacions dures que m¡¯acompanyen i em toquen l'¨¤nima, per¨° una pand¨¨mia... Mai ens han preparat per a aix¨°.

P. Ha estat pitjor que l'atemptat de les Rambles?

R. ?s que all¨° va ser un acte puntual que, d'alguna manera, tenia un principi i un final. Aquesta situaci¨® no sabem quant durar¨¤. L'atemptat va ser una desgr¨¤cia que va passar, per¨° ara tens la incertesa de no saber quan arribar¨¤ el final, aix¨° ¨¦s el que esgota mentalment.

P. Quins s¨®n els seus temors ara?

R. Que el personal aguanti un segon rebrot. Hi ha gent tocada i no ¨¦s gens f¨¤cil.