L¡¯assassinat com a acte sublim

A la Pobla de Ferran, un poblet del municipi de Belltall (Tarragona), ahir va ser un dia per al record. Despr¨¦s de quedar-se despoblada (nom¨¦s hi viu una persona) arran de la matan?a que hi va tenir lloc el 1928, durant un dia ha tornat a convertir-se en centre neur¨¤lgic de la comarca per a la presentaci¨® d¡¯El paisatge d'uns crims. L'acte sublim de Josep Marimon (Andana Edicions), el llibre de Joan M. Minguet Batllori, inspirat en aquells fets tan tr¨¤gics.

¡°Com deia Borges, hi ha hist¨°ries que et demanen explicar-les. Aix¨° em va passar amb la hist¨°ria de Josep Marimon, un camperol de la Pobla, que una tarda va matar a trets vuit nens i una dona, va deixar ferides tres m¨¦s i va ser ajusticiat abans que pogu¨¦s explicar el perqu¨¨ del seu gest ferotge. Un crim que el jove Salvador Dal¨ª va definir com ¡°un acte sublim¡±, explica Minguet, historiador de l'art i comissari d'exposicions, a prop¨°sit de la primera novel¡¤la que escriu despr¨¦s d'una llarga traject¨°ria com a assagista i cr¨ªtic d'art, amb algunes incursions en la poesia.

Minguet va con¨¨ixer els fets que articulen la novel¡¤la fa m¨¦s de 20 anys, nouvingut a Belltall, un poble de la Ruta del Cister. La hist¨°ria li va arribar embolcallada en les boires del passat, amb tons de llegenda, malgrat que va ser un fet documentat per la premsa de l'¨¨poca, fins i tot nacional. ¡°No volia caure en la morbositat del drama, en aquell periodisme abjecte que llavors, com ara, burxa en el dolor i les desgr¨¤cies alienes. Havia de distanciar-me dels fets i de la meva pr¨¤ctica d'historiador, que no permet especular i menys inventar,¡± indica Minguet, que va arribar a con¨¨ixer un dels protagonistes d'aquells fets, Jaume Roseret, que llavors tenia 10 anys i va viure a la seva pr¨°pia carn la por i la maledicci¨® que va planar sobre el poble. ¡°La por va ser el sentiment predominant de la setmana en qu¨¨ Marimon va estar fugit. Ning¨² no sabia on era, per¨° la majoria pensava que no s'havia allunyat gaire i vivia en el terror que pogu¨¦s tornar a matar. Per aix¨° quan els homes del sometent, la mil¨ªcia ciutadana catalana, el van trobar adormit en un camp d'ordi, li van disparar sense ni tan sols intentar capturar-lo o interrogar-lo¡±, continua Minguet.

Els fets van ser tan xocants que per ser suportables es va convertir en llegenda, tema de can?ons populars i relats davant el foc. ¡°Aquesta inconcreci¨®, malgrat que a la zona viuen descendents de tots els implicats, va ser el que m¨¦s em va intrigar. He parlat amb molts d'ells i hi ha coses que no explico per no augmentar el dolor i no caure en l'anecdotari¡±, afirma Minguet, que nom¨¦s en un segon moment va con¨¨ixer l'inter¨¨s de Dal¨ª, una de les seves especialitats com a historiador. ¡°El 2004, preparant una confer¨¨ncia, em vaig adonar que Dal¨ª s¡¯hi refereix en una carta al seu amic Pep¨ªn Bello, en qu¨¨ destaca ¡®la transcend¨¨ncia po¨¨tica del sublim acte de Marimon... al costat del groller i immund sentit maternal de les mares bramant perqu¨¨ els han matat els seus fillets...¡¯¡±. Com tot el que es remunta als anys 20, procedeix del fons que la germana de l'artista, Anna Mar¨ªa Dal¨ª, va anar venent per subsistir. Probablement mai no es va enviar, perqu¨¨ no es coneixen reaccions davant d'una provocaci¨® tan gran. Dal¨ª no coneixia els protagonistes ni el lloc, si no per la premsa que despr¨¦s de pocs dies es va oblidar del tema, per¨° per a aquell jove artista qualsevol motiu era v¨¤lid per donar-se a con¨¨ixer. Potser la seva aparent crueltat era una manera d'exorcitzar la seva por de la mort. ¡°Es diu que Dal¨ª era insensible i covard. Les seves boutades s¨®n c¨¨lebres i sabem que va anar construint el seu mite vorejant els extrems en qualsevol ¨¤mbit¡±, assegura Minguet, que enriqueix la narraci¨® amb nombroses cites dels seus referents intel¡¤lectuals.

Minguet no exclou llan?ar-se a una novel¡¤la exclusivament de ficci¨®, mentrestant est¨¤ preparant tres exposicions: una sobre Mir¨® que s'inaugurar¨¤ al mar? en la seva fundaci¨® de Barcelona, una altra de l'artista Mabel Palac¨ªn per a la Fundaci¨® Vila Casas i una altra dedicada a Tortell Poltrona a la Fundaci¨® Corominas.