El Museu de Cera reobrir¨¤ aquesta tardor amb un projecte renovat

Moltes de les 200 figures de cera del Museu de Cera de la Rambla de Barcelona ja han sortit de les sales que van ocupar durant d¨¨cades. Unes quantes de les m¨¦s hist¨°riques continuaran vivint al palauet del passatge de la Banca, al final de la Rambla, que es troba en ple proc¨¦s de reforma despr¨¦s que una empresa especialitzada en projectes i centres tur¨ªstics i culturals se n¡¯hagi fet c¨¤rrec de la gesti¨®. L'obertura est¨¤ prevista per a l'octubre.

Les portes del museu estan obertes de bat a bat i ¨¦s evident la renovaci¨® del palauet de 1867, que va ser la seu del Banc de Barcelona, ¨¦s total, amb parets nues i plafons alineats a l'entrada. Els treballs de reconversi¨® es van iniciar despr¨¦s del final del confinament amb la intenci¨® de reobrir-lo amb una nova proposta: ¡°S¡¯est¨¤ treballant per aconseguir-ho malgrat les incerteses d'aquests temps¡±, expliquen fonts relacionades amb el nou projecte que lidera l'empresa ALS, gestora d'altres espais culturals com el Castell de Montju?c, el Palau Moja i la Cripta Gaud¨ª de la Col¨°nia G¨¹ell.

La renovaci¨® del museu ser¨¤ profunda, tant en les figures de cera com en les sales del palauet, tot i que no es tocaran els elements estructurals de l'edifici. De fet, els promotors han demanat un perm¨ªs d'obres a l'Ajuntament per fer un forjat en un punt en concret de l'edifici que acull sales, com la del recital, que conserven el mobiliari i la decoraci¨® de principis del segle XX.

Els impulsors del projecte apunten que encara s'est¨¤ decidint quins personatges de la col¡¤lecci¨® original es mantindran. Lenin, Hitler, Fidel Castro, Yasser Arafat, el xa de P¨¨rsia, el papa Joan Pau II, Pau Casals, John Lennon, Napole¨®, Dal¨ª, Crist¨°for Colom, Marc Antoni i Cle¨°patra, Bill Clinton, Carles d'Anglaterra, Charles Chaplin i Sara Montiel, entre d¡¯altres, eren figures hier¨¤tiques davant del visitant, que experimentava un cert retorn al passat quan s'endinsava a les sales i ensopegava, per exemple, amb una reproducci¨® d'un submar¨ª o una simulaci¨® d'una cabina espacial de quan l'home va arribar a la lluna el 1969. Una cosa semblant ocorria al passatge del terror amb personatges de pel¡¤l¨ªcules com Frankenstein i la seva cabina d'experiments, o l'¨¤mplia escenografia de decapitats, penjats i guillotinats.

Els actuals gestors no volen avan?ar gaires detalls sobre quines figures antigues ¡°sobreviuran¡± a les sales i quines desapareixeran i si tamb¨¦ es trauran els espais on fa anys es representaven obres teatralitzades. ¡°Ser¨¤ un museu de cera del segle XXI, tot i que ¨¦s dif¨ªcil definir-ho per la falta de referents¡±, reconeixen. I ¨¦s que els museus de cera no s¨®n freq¨¹ents. El m¨¦s important i referent internacionalment ¨¦s el Museu Madame Tussauds, amb seu central a Londres, que t¨¦ la col¡¤lecci¨® de figures de cera m¨¦s gran del m¨®n.

L'ancoratge a un passat i els seus referents, desconeguts o que podien ser irreconeixibles per a bona part del visitant actual per motius generacionals va influir en la progressiva caiguda dels visitants al Museu de Cera, que van comen?ar a baixar dels 200.000 en els primers compassos del mil¡¤lenni fins a menys de 150.000 el 2018. El Museu de Cera va obrir les portes el 1973 per iniciativa de l'arquitecte i escen¨°graf Enrique Alarc¨®n, art¨ªfex de la col¡¤lecci¨®.

Fa un any, a causa del descens d'ingressos ¨Calguns venien d'altres activitats, com el lloguer de les sales i la gravaci¨® d¡¯una part de la pel¡¤l¨ªcula Wax¨C, l¡¯edifici del Museu de Cera es va posar a la venda. No hi va haver ning¨² interessat en aquesta operaci¨® i, al final, la f¨®rmula pactada ha estat la del lloguer de l'espai a la societat que n¡¯assumir¨¤ l¡¯explotaci¨®.

A m¨¦s del Museu de Cera, les altres dues peces que componien l'equipament s¨®n el Bosc de les Fades, el bar que hi ha just al costat, ambientat com diu el nom, que va obrir en la Barcelona postol¨ªmpica, i el Passatge del Temps, una botiga que venia objectes curiosos i de disseny. El bar ha reobert les portes en les ¨²ltimes setmanes i tamb¨¦ funcionar¨¤ com el bar del museu quan reobri.