La pand¨¨mia agreuja la crisi de la ind¨²stria a l¡¯¨¤rea metropolitana

Els debats previs a la pand¨¨mia ara semblen llunyans, per¨° el coronavirus i l'aturada de l'activitat pel confinament no han fet m¨¦s que accelerar problemes de fons que ja existien. Un d'ells ¨¦s la desindustrialitzaci¨® gradual de l'¨¤rea metropolitana de Barcelona i el creixent nombre d'acomiadaments per expedient de regulaci¨® d'ocupaci¨® (ERO), que ja eren una realitat abans de la pand¨¨mia. Els experts alerten que la recessi¨® que segueix el virus aprofundir¨¤ la crisi de la ind¨²stria catalana, mentre que els sindicats apel¡¤len a la mobilitzaci¨® i a un pla industrial catal¨¤ per trampejar el temporal.

Les comarques del Vall¨¨s Occidental i Oriental, el Barcelon¨¨s i el Baix Llobregat concentren la meitat de la ind¨²stria catalana. La ciutat barcelonina de Montcada i Reixac, presidint la conflu¨¨ncia del riu Ripoll amb el Bes¨°s, encarna l'eclosi¨® industrial i l'esperit obrer que va impregnar al llarg del segle XX les ciutats que envolten Barcelona. Travessada per cinc estacions de tren i una de metro i per les carreteres que porten a la gran ciutat, Montcada, de m¨¦s de 36.000 habitants, ha estat, des de fa d¨¨cades, un municipi industrial potent.

El curs, tanmateix, ha comen?at amb mal peu per a aquesta ciutat. El setembre de l'any passat, l'empresa TE Connectivity, l'antiga Tyco, anunciava un ERO que finalment es va pactar per a un centenar de treballadors. Dos mesos m¨¦s tard, un altre tancament industrial, aquesta vegada a Prysmian, abans anomenada General Cable, afectava 153 treballadors d¡¯aquesta planta. Despr¨¦s del pas de la pand¨¨mia i l'aturada de l'economia, ha arribat a Montcada l'estocada definitiva: l'anunci del tancament de la planta de Nissan, que en aquesta ciutat ocupa 180 treballadors directes i en t¨¦ centenars en empreses sat¨¨l¡¤lit.

Els tres tancaments industrials ¨Cel de Nissan, encara en negociaci¨®¨C tenen una cosa en com¨²: sorgeixen de l'estrat¨¨gia de reestructuraci¨® de grans grups multinacionals, que no veuen avantatges en mantenir plantes a Catalunya. ¡°El debat sobre la ind¨²stria no ve pel coronavirus. El 2019 vam passar de 1.106 ERO a 2.800, est¨¤vem en una fase de desacceleraci¨® c¨ªclica i la ind¨²stria era l¡¯¨²nic sector que retrocedia des de feia dos anys¡±, explica Carme Poveda, directora del gabinet d'estudis de la Cambra de Comer? de Barcelona.

Poveda afegeix que ¡°en un moment en qu¨¨ l'estrat¨¨gia global ¨¦s reestructurar l'activitat, Catalunya no est¨¤ ben posicionada, perqu¨¨ una tercera part de les empreses est¨¤ vinculades a capital estranger que no t¨¦ els centres de decisi¨®¡± a Catalunya. ?s el cas de Nissan, que arran de la revisi¨® del pacte global amb Renault ha hagut de deixar caure les f¨¤briques catalanes (que ja estaven al 20% de la capacitat de producci¨®). Per¨° tamb¨¦ va ser el cas de Prysmian, un tancament que va obeir a la necessitat d'eliminar duplicitats de f¨¤briques despr¨¦s que el grup compr¨¦s General Cable.

¡°Ja ¨¦rem conscients que en els propers anys, per la transformaci¨® de la ind¨²stria, algunes empreses acabarien tancant. La crisi del coronavirus ha accelerat aquestes decisions que estaven una mica en suspens i que la pand¨¨mia ha brindat com a oportunitat per als empresaris. ?s el cas de Nissan, per¨° tamb¨¦ ¨¦s el de la mina de Sallent i d'altres¡±, explica Jos¨¦ Antonio Hern¨¢ndez, secretari general d'Ind¨²stria de CCOO a Catalunya.

Els sindicats consideren que ara ¨¦s el moment de veure a qu¨¨ es dediquen els fons per a la reconstrucci¨® i creuen que s¨®n una gran oportunitat per refor?ar el sector industrial i que torni a ser el motor econ¨°mic despr¨¦s de la desfeta del turisme pel coronavirus. ¡°La ind¨²stria ha de ser el centre de l'atenci¨® de les pol¨ªtiques p¨²bliques. Estem veient que hi ha pa?sos que estan rescatant empreses industrials i aix¨° pot ser la tend¨¨ncia en els propers mesos¡±, coincideix l'experta de la Cambra de Comer?.

Pla de reactivaci¨®

El sector sent certa desconfian?a per l'Administraci¨® sobre el pla per a la reactivaci¨® de la ind¨²stria, que ve de la decepci¨® pel grau de compliment del Pacte Nacional per la Ind¨²stria. Aquest pacte, que va aconseguir el consens de tots els partits al Parlament i dels agents socials i empresarials, est¨¤ a punt de culminar els quatre anys de vig¨¨ncia i la Generalitat defensa que s'ha complert un 92,5% dels objectius. ¡°Per¨° s'han implementat les mesures que s'haurien posat en pr¨¤ctica igualment. Tot el que t¨¦ a veure amb innovaci¨® i infraestructures no s'ha complert suficientment¡±, critica Hern¨¢ndez. ¡°Haver fet b¨¦ o malament les coses en els ¨²ltims anys ens situa de forma diferent per afrontar la crisi, i a Catalunya hem tingut un Govern que no governa¡±, afegeix.

La Cambra de Comer? considera que el sector industrial catal¨¤ dona mostres d'adaptar-se a una ind¨²stria de m¨¦s valor afegit i de tecnologia avan?ada, sobretot en les petites i mitjanes empreses, encara que creu que falten fons per a la formaci¨®.