Gaud¨ª: un llegat inc¨°mode

El 31 de juliol la sala Bonhams de Nova York va subhastar un dels 20 bancs que Antoni Gaud¨ª va dissenyar per a la cripta de la Col¨°nia G¨¹ell, a Santa Coloma de Cervell¨®, que abans del coronavirus rebia, juntament amb els altres sis edificis de Barcelona declarats Patrimoni de la Humanitat, la visita de m¨¦s de 10 milions de persones a l'any. El moble tenia un preu de venda entre 170.000 i 260.000 euros. No va trobar comprador. I la subhasta fallida va posar de manifest els problemes d'autenticitat que pesen sobre molts dels objectes creats per l'arquitecte catal¨¤.

La hist¨°ria dels bancs d'aquest edifici que Gaud¨ª va deixar a mitges el 1914 per centrar-se en la Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s digna d'una novel¡¤la d'intriga. Els va dissenyar per als habitants de la col¨°nia t¨¨xtil amb ¨Cmarca de la casa¨C materials reciclables que tenia a m¨¤: la fusta de roure angl¨¨s de les caixes en les quals viatjava, des del Regne Unit, la maquin¨¤ria per a la f¨¤brica i els fleixos de ferro de les bales de cot¨® importat des d'Egipte utilitzat per elaborar els teixits. Gaud¨ª va encarregar els treballs al fuster de la localitat, Tom¨¤s Bernat, i li va pagar, entre 1913 i 1914, un total de 400 pessetes, 20 per cadascun, com es pot llegir en un rebut conservat al Museu Dioces¨¤ de Barcelona.

El que no se sap del cert ¨¦s qu¨¨ va passar amb ells despr¨¦s. Segons va explicar el 1989 Joan Bassegoda, un dels especialistes m¨¦s entesos en Gaud¨ª, set van acabar calcinats durant la Guerra Civil. ¡°Dotze s¨®n els que hi ha a la primera fila de la cripta i l'altre ¨¦s a la Casa Gaud¨ª del Park G¨¹ell¡±, va escriure. Al cat¨¤leg de l'exposici¨® sobre modernisme de 1990 es deia que ¡°nom¨¦s quedaven quatre o sis bancs¡±, i en un llibre publicat el 2003 sobre la hist¨°ria de la Col¨°nia s'apuntava que ¡°molts van desapar¨¨ixer durant els anys 50 i 60 i nom¨¦s en van quedar tres d¡¯originals¡±. ¡°Va ser llavors quan es van construir els actuals¡±. Investigadors m¨¦s recents posen en dubte l'afirmaci¨® de Bassegoda sobre la destrucci¨® entre flames que va atribuir a gaireb¨¦ tot el que es relaciona amb el treball i els tallers de l'arquitecte i dissenyador.

S¨ª que hi ha const¨¤ncia que el 1972, el rector de la cripta, per fer front a les despeses de l'edifici en un moment de crisi generalitzada de l¡¯¨¤mbit t¨¨xtil, va vendre cinc dels bancs al col¡¤leccionista de Par¨ªs Pedro Uhart per dos milions de pessetes cadascun (12.000 euros). Els 15 restants van ser traslladats a Barcelona pel bisbat. Un d'ells s'exposa al Museu Dioces¨¤ d'aquesta ciutat i un altre, des del 2014, al Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Dos dels cinc bancs venuts a Uhart han acabat al MoMA de Nova York, que en t¨¦ un des de 1976, i al Centre de Creaci¨® Industrial de Par¨ªs. All¨¤ va arribar el 1977 i, despr¨¦s de traslladar-se al Museu de les Arts Decoratives dos anys despr¨¦s, va acabar el 1993 al Museu d'Orsay juntament amb altres peces dissenyades per Gaud¨ª.

La resta dels bancs s'han subhastat a Nova York, Par¨ªs i Londres i han anat passant d'un col¡¤leccionista a l'altre al llarg dels anys. El 1979, Christie's en va vendre un per 379.000 euros i el 2011, Sotheby's en va vendre un altre per 385.000 euros. El 2013, Christie's va tornar a subhastar el de 1979 per¨° es va quedar sense comprador. Dos anys despr¨¦s, Sotheby's en va subhastar un per nom¨¦s 182.447 euros, propietat d'un dels grans col¡¤leccionistes de Gaud¨ª, Allan Stone, que aquell mateix dia tamb¨¦ va vendre per 68.400 euros dues portes de l'oratori de la Casa Batll¨®. El 2016, Christie's en va vendre un altre per 382.144 euros, i el novembre del 2019 la mateixa casa va subhastar l'¨²ltim (fins divendres passat) per 225.000 euros. S¨®n xifres astron¨°miques si tenim en compte que fa poc m¨¦s d'un segle van costar 12 c¨¨ntims d'euro.

Per¨° l'embolic no s¡¯acaba aqu¨ª. Aquests 20 bancs no s¨®n els ¨²nics de la cripta de la Col¨°nia G¨¹ell que es coneixen: n'hi ha un al Museu de l'Hermitage de R¨²ssia; un altre est¨¤ en mans d'un col¡¤leccionista privat alemany que el va comprar el 1996 i un tercer ¨¦s en els fons del pintor franc¨¨s Sam Szafran, que l'ha retratat en moltes de les seves obres, embolicant encara m¨¦s aquest galimaties gaudini¨¤ en el qual hi ha m¨¦s bancs que peces va fer Gaud¨ª. Els especialistes coincideixen que aquests tres ¨²ltims s¨®n r¨¨pliques.

La fusteria Gurt de Barcelona va fer unes 70 c¨°pies per reempla?ar el mobiliari de la cripta, moltes de les quals es conserven i s'utilitzen cada vegada que hi ha una cerim¨°nia religiosa (ara, pel coronavirus, nom¨¦s est¨¤ oberta a les visites els caps de setmana).

¡°Gaud¨ª ¨¦s molt complicat. D'aquest original es van fer moltes c¨°pies i quan surt una pe?a a la venda mai no saps si ¨¦s original o no¡±, assegura Antonio Sama, professor d'Hist¨°ria de l'Art de la Universitat Complutense i encarregat per Bonhams de fer un informe i un certificat d'autenticitat per a la venda del banc divendres passat. Sama no t¨¦ una explicaci¨® al fet que no trob¨¦s comprador.

¡°He comparat el banc, en mans del propietari des que el va comprar el 1977, amb els conservats Museu Dioces¨¤ d'aquesta ciutat i un altre, des del 2014, al Museu Nacional d'Art de Catalunya, i ¨¦s gaireb¨¦ id¨¨ntic en t¨¨cnica i material i molt diferent de les c¨°pies posteriors¡±, explica Sama, que destaca com a proves determinants ¡°la fusta utilitzada, l'acoblament del metall, amb rebladures, no amb farga, i la talla a m¨¤ de l'element decoratiu de la venera a la part central del seient¡±. Tanmateix, tamb¨¦ destaca la dificultat del seu treball perqu¨¨ ¡°no hi ha cap banc igual, perqu¨¨ no s¨®n peces seriades i estan fetes amb materials reciclats¡±.

Per Sama, el fet que el banc no s'hagi venut ¡°t¨¦ a veure potser que estigui passant el ¡®boom¡¯ Gaud¨ª i els col¡¤leccionistes prefereixin ara peces m¨¦s recents, perqu¨¨ ja hi ha dos bancs que no s'han venut¡±, amb refer¨¨ncia al del 2013, que tampoc va trobar postor. Tamb¨¦ es podria deure al fet ¡°que s'hagin subhastat peces atribu?des a Gaud¨ª, com un banc de pedra el 2013, sobre el qual hi havia molts dubtes entre els experts. Aix¨° ha perjudicat molt¡±.

Segons Luis Gueilburt, el nombre de bancs originals no est¨¤ clar, ¡°possiblement perqu¨¨ despr¨¦s que marx¨¦s l'arquitecte, el rector va encarregar-ne m¨¦s al fuster; 20 bancs eren pocs per als 700 habitants que llavors habitaven col¨°nia, dels quals 600 segur que assistien a missa. S¨®n r¨¨pliques, s¨ª, per¨° fetes igual que els 20 primers i en vida de Gaud¨ª¡±.

Fa anys que aquest expert en els mobles de l'arquitecte reclama ¡°una fundaci¨® que vetlli, com ho fa la de Gala-Salvador Dal¨ª per l'obra i el llegat del pintor surrealista, i determini d'una forma clara qu¨¨ va crear Gaud¨ª i qu¨¨ no, i estudi? seriosament el seu mobiliari, una cosa que ning¨² no ha fet fins ara i que ¨¦s totalment necess¨¤ria per allunyar dubtes i aconseguir millors cotitzacions¡±. Encara que rebla: ¡°Per saber si una cadira o un banc s¨®n de Gaud¨ª, nom¨¦s s¡¯hi ha de seure. La difer¨¨ncia entre un original i una c¨°pia, per molt que estigui ben feta, es nota en asseure-s¡¯hi¡±.

Tot i que els bancs que va fer Gaud¨ª per a la cripta s¨®n intencionadament inc¨°modes per evitar que el fidel es relaxi i aix¨ª estigui pendent de la cerim¨°nia. L'arquitecte no deixava res a la improvisaci¨®, per aix¨° va dibuixar la planta del seient amb una lleugera forma de V que impedeix que les dues persones assegudes puguin parlar entre elles.