El perill borb¨°nic

Les ¨²ltimes not¨ªcies que s'han conegut entorn de la decisi¨® de l'anterior cap d'Estat, Joan Carles I, de sortir del pa¨ªs com a mesura tallafoc per protegir el rei actual, Felip VI, i a la instituci¨® mon¨¤rquica ressonen amb ecos de passat lluny¨¤, d'un passat m¨¦s pr¨°xim i obren tota una s¨¨rie d'inc¨°gnites pel que fa al present i al futur.

Als diaris i a les xarxes el paral¡¤lelisme amb el dest¨ª d'altres monarques ha estat immediat. Sense anar m¨¦s lluny ha vingut a la mem¨°ria de molts la vicissitud d'Alfons XIII que, despr¨¦s de les eleccions municipals del 1931, va sortir del pa¨ªs i va precipitar la proclamaci¨® d'una Rep¨²blica. Malgrat tots els seus defectes i la forma criminal, terrible i abrupta en qu¨¨ va acabar, la Rep¨²blica va representar un aven? decisiu per a la democr¨¤cia, la igualtat i la llibertat a Espanya i una feli? excepci¨® en una Europa dels anys 30 cada vegada m¨¦s travessada per dictadures autorit¨¤ries i feixistes. Tamb¨¦ hi va haver paral¡¤lelismes amb la traject¨°ria del Joan de Borb¨® i amb la congelaci¨® de la seva figura de monarca sense regne, que a la fi renunciaria als seus drets com a mesura per afavorir l'ascens del seu fill durant la Transici¨®.

Ning¨² ¡ªi encara menys un excap de l'Estat¡ª, no pot sostreure's a un procediment judicial

Tanmateix, el que s¡¯ha precipitat aquesta setmana no deixa de ser l'epifenomen del que es va comen?ar a veure el 2014 amb l'abdicaci¨® de qui ara se n'ha anat a l'estranger: mentre el sistema del 78 entrava en crisi sense remei perqu¨¨ els poders p¨²blics no van saber mantenir la promesa constitucional de garantir drets materials i substantius a sectors amplis de la poblaci¨® colpejats per la crisi, el pas al costat del rei transitiu buscava mantenir l'estabilitat i ho aconseguia ¨²nicament gr¨¤cies al fet que la c¨²pula del PSOE va optar per defensar tota aquella operaci¨®, seguint la seva tradicional i instintiva desconfian?a cap als moviments bruscos. El PSOE es va fer escut, per¨° aix¨° no va impedir que aquella tensi¨® real es trasllad¨¦s dins del partit. De cap altra forma no es pot explicar la incre?ble ¡ªi encara no finalitzada¡ª par¨¤bola de la vida interna del partit majoritari del sistema pol¨ªtic espanyol que es va comen?ar el 2015. Ara sembla un passat lluny¨¤, per¨° l'assetjament i demolici¨® de Pedro S¨¢nchez en la seva primera etapa com a secretari general, la seva resurrecci¨® inesperada i les resist¨¨ncies numantines dels poders f¨¤ctics (i dels exsecretaris influents) a qualsevol pacte amb les forces nascudes del 15-M i confluents amb partits ¡ªcom Esquerra Unida¡ª que sempre van ser republicanes, ens parla d'aquest conflicte. Des del 2014 aquestes forces han interpretat que, fins i tot sent extremadament cr¨ªtiques amb la monarquia, el contenci¨®s principal s'ha anat trobant en les pol¨ªtiques d'austeritat, en la privaci¨® de drets a la ciutadania, en la den¨²ncia de la corrupci¨® i en la necessitat de canviar des del govern l'agenda pol¨ªtica en sentit antiausteritari i redistributiu. No es van equivocar: m¨¦s enll¨¤ dels conflictes interns i de la variabilitat de la seva for?a parlament¨¤ria (que ha semblat estar estretament relacionada amb la capacitat del PSOE d'assumir aquest canvi d'agenda), mai una for?a pol¨ªtica a l'esquerra del socialisme no havia arribat tan lluny ¡ªcarregant-se tot un govern del PP esquitxat per la corrupci¨®¡ª, ni des de la recuperaci¨® de la democr¨¤cia havia tingut ministres homes i dones.

I aqu¨ª s'arriba al present, i a les preguntes al voltant al com afectaran el govern de coalici¨® progressista els ¨²ltims esdeveniments. Enmig d'una pand¨¨mia global, amb una recessi¨® econ¨°mica espantosa i una moci¨® de censura anunciada per al setembre. Molts d'aquells que van lluitar amb dents i ungles perqu¨¨ aquest govern progressista no nasqu¨¦s mai estan conven?uts que la q¨¹esti¨® borb¨°nica ¡ªo la q¨¹esti¨® mon¨¤rquica a seques¡ª pot actuar com una mena de kryptonita en contra del gabinet de S¨¢nchez, de la seva configuraci¨® actual i de l'agenda inclusiva de sortida de la crisi que ha plantejat. D'altra banda, ¨¦s ben evident que ni la presumpta corrupci¨® no podr¨¤ quedar fora de l'escrutini judicial i pol¨ªtic, ni es podran furtar uns debats a la ciutadania que ara han caigut objectivament sobre la taula.

La ciutadania t¨¦ dret a debatre lliurement possibles canvis de m¨¦s o menys intensitat relatius a la direcci¨® de l'Estat i a la forma de govern

El que es juga el govern ¡ªen la seva totalitat¡ª, ¨¦s molt: el perill d'una involuci¨® amagada sota la capa d'una reclamaci¨® d'estabilitat institucional de cartr¨® pedra ¨¦s real. I per aix¨°, si ¨¦s veritat que aquest gabinet vol governar per als sectors que ja van patir m¨¦s l'¨²ltima crisi econ¨°mica i ara s'arrisquen a un desastre social de dimensi¨® i caracter¨ªstiques desconegudes, hauran de conjurar-se sobre la base de tres principis. Un: ning¨² ¡ªi encara menys un excap de l'Estat¡ª, no pot sostreure's a un procediment judicial en el cas que hi hagi indicis fefaents de delicte. Dos: la ciutadania t¨¦ dret a debatre lliurement, i els seus representants a plantejar pol¨ªticament, segons els cursos que existeixen, possibles canvis de m¨¦s o menys intensitat relatius a la direcci¨® de l'Estat i a la forma de govern. Tres: tot aix¨° s'ha de fer amb fermesa, enteresa i evitant al m¨¤xim la gesticulaci¨®, perqu¨¨ aquest ser¨¤ el flanc per on els qui volen fer caure el govern ¡ªi en s¨®n molts, molt poderosos i en molts llocs¡ª atacaran sense pietat.