Zones rurals amb risc de despoblaci¨® es beneficien de l¡¯efecte confinament

El confinament ha incrementat la demanda de finques r¨²stiques, terrenys i parcel¡¤les de terra on la grand¨¤ria d¡¯espai a l¡¯aire lliure faci m¨¦s suportables les restriccions a la mobilitat de successives tancades. Zones rurals que tenen excedent de camps abandonats i propietats en des¨²s proven de casar aquest inter¨¨s urbanita de viure al camp per mitigar el risc de despoblaci¨® que pateixen. Els bancs de terres del Priorat i el Baix Camp gestionen m¨¦s de 700 hect¨¤rees disponibles i s¨®n al capdavant a l¡¯hora de trobar noves mans per treballar terres i finques que han quedat en des¨²s.

Els mesos de tancada dom¨¨stica per culpa de l¡¯estat d¡¯alarma a causa del coronavirus i l¡¯amena?a permanent d¡¯una nova restricci¨® a la mobilitat han provocat un rebrot de l¡¯inter¨¨s per posseir una parcel¡¤la de terreny a l¡¯aire lliure on poder oxigenar-se. Hi ha qui va m¨¦s enll¨¤ i, amb la nova normalitat, es replanteja emprendre una nova forma de vida. Una vida al camp. "De vegades s¡¯idealitza una manera de viure que, en realitat, ¨¦s dura¡±, adverteix Mireia Vilamala, responsable del banc de terres del Priorat. "?s clar que hi ha gent que es flipa una mica pensant que troben una finca amb caseta i faran aix¨° i aix¨° altre. Despr¨¦s no s¡¯acaben de decidir mai¡±, apunta Gessam¨ª Sard¨¤, encarregat del banc de terres del Baix Camp. Les dues comarques tarragonines s¨®n pioneres en la implantaci¨® i desenvolupament d¡¯un sistema per gestionar camps i explotacions agr¨ªcoles que s¡¯han abandonat.

M¨¢s informaci¨®n

Quant val un poble?

M¨¦s de 700 fam¨ªlies es postulen per treballar a Prat de Comte

El Priorat ofereix 176 finques de 39 propietaris, un total de 239 hect¨¤rees. Al Baix Camp el banc de terres gestiona gaireb¨¦ 500 hect¨¤rees. La idea ¨¦s que l¡¯eina serveixi per recuperar terres que van quedar en des¨²s i mitigar la falta de relleu agrari. De retruc, tamb¨¦ es busca atreure gent a nuclis rurals que pateixen l¡¯amena?a de la despoblaci¨®. ¡±Vam descobrir el tema del banc de terres durant el confinament, volem buscar un tros de parcel¡¤la per iniciar un projecte que ens permeti viure al camp i viure del camp¡±, assenyalen Marta Gim¨¦nez i Xesco Jou. D¡¯uns trenta anys i psic¨°legs tots dos, els seus or¨ªgens s¨®n lluny del camp, a l¡¯¨¤rea metropolitana els d¡¯ella i a prop de les platges del Maresme, els d¡¯ell. L¡¯¨²ltim any l¡¯han passat vivint i treballant a M¨¨xic, per¨° afirmen que estan en una fase d¡¯inflexi¨®. ¡±Hem de decidir cap a on orientem la nostra vida i, arran del coronavirus, ens sorgeix la necessitat de no tornar a la ciutat¡±. La parella admet que la seva aposta "¨¦s un projecte de vida i t¨¦ una mica d¡¯activisme¡±, per¨° ambd¨®s descarten que es tracti d¡¯un fal¡¤lera passatgera, ¡°sabem el que hi ha, no caurem en la utopia que marxem a viurem al camp i ja est¨¤¡±. Detallen que proven de formar-se en temes com l¡¯agricultura org¨¤nica i que el projecte que tenen al cap busca "diversificar¡±. Parlen de fer venda directa de cistells de fruita i verdura, d¡¯oferir allotjament rural i de potenciar l¡¯apadrinament de plantes o trossos d¡¯hort: "?s una manera diferent de poder interaccionar amb el camp, te¡¯l cuidem per¨° ¨¦s teu, pots venir quan vulguis¡±.

Mireia Vilamala assenyala que al Priorat, malgrat el potent recurs del vi, cada any s¡¯abandonen 200 hect¨¤rees de terres. Els cellers es barallen per ocupar els pendents pissarrosos que s¨®n m¨¦s frondosos per al ra?m, per¨° a la comarca tamb¨¦ hi ha terres amb oliveres, ametllers o avellaners, cultius en risc de minvar. Atreure candidats capa?os de donar-li utilitat a aquests camps, moltes vegades, consisteix en joves que busquen emprendre la seva activitat agr¨ªcola o per pagesos ja consolidats que pretenen ampliar els seus camps de cultiu.

Tanmateix, l¡¯aposta doblement guanyadora per al Priorat es dona en reclutar forasters que ajudin a contenir la despoblaci¨®: 500 ve?ns menys en l¡¯¨²ltima d¨¨cada, una caiguda del 5% per a una comarca que no arriba als 10.000 censats. "El problema ¨¦s el tipus de finques que ens demanen, dif¨ªcils de trobar perqu¨¨ en molts casos es busca que la parcel¡¤la de terra vagi vinculada a una masia on poder iniciar un projecte vital¡±, relata Vilamala. Gessam¨ª Sard¨¤ manifesta que la meitat dels que s¡¯interessen pel banc de terres del Baix Camp parlen de "projecte de vida amb caseta en el camp¡±. La pretensi¨®, diu, aboca una descompensaci¨® perqu¨¨ "hi ha m¨¦s gent que busca casa amb terra que disponibilitat de finques amb casa¡±. Sard¨¤ defuig parlar de febre "urbanita" pel camp, pel deix despectiu que pot haver darrere del terme. "No t¨¦ res a veure que alg¨² sigui de ciutat, a l¡¯hora de fer les coses no es tracta del bagatge que es tingui, sin¨® de la determinaci¨® que es posi en alguna cosa¡±.