El bombo

Si b¨¦ ja se sap que el temps ¨¦s el tribunal que dona per bons els costums, no em pensava que en caldria tan poc per fundar-ne de nous. Em refereixo a un que, tot i ser recent, ja hem integrat als tombes i gires de cada dia com si fes cent anys que viv¨ªssim socialitzats en pand¨¨mia. Parlo de tot el cerimonial que envolta la nostra relaci¨® amb el fet infecci¨®s i, concretament, del vincle que hem creat amb les mascaretes. Una relaci¨® que ha passat de ser una uni¨® m¨¦s que recomanable a un matrimoni que hauria estat b¨¦ que nasqu¨¦s nom¨¦s de l¡¯amor. Sona estrany per¨° ¨¦s aix¨ª: hem de felicitar els nuvis i, alhora, desitjar una curta vida a la seva relaci¨®. Qu¨¨ hi farem! Esperem que sigui una cosa temporal per¨° mentre duri, la seva ¨¦s una uni¨® que s¡¯haur¨¤ de consumar normativament. Ciutad¨¤ travessa en verd pel pas de zebra. Ciutad¨¤ transita per la vorera i no pel bell mig de la via. Ciutad¨¤ duu mascareta. Per¨° la rebrega quan arriba a casa. Per¨° no sap si aquesta ¨¦s nova o ¨¦s la d¡¯ahir, que ja sembla prou neta, qui ho notar¨¤? Per¨° se la treu quan s¡¯instal¡¤la en una terrassa amb el pretext exonerant d¡¯un caf¨¨ o d¡¯una cervesa. Una vict¨°ria per a l¡¯oci. Llavors ¨¦s quan el sentit com¨², la norma i l¡¯esperit mediterrani fan un ¨²s el¨¤stic de la prud¨¨ncia pel m¨°dic preu d¡¯una consumici¨®.

I consumim, per tant la vida continua. Com ahir, que vaig continuar la vida amb uns amics, pa i formatge (som de mena epic¨²ria, sobretot des que hem for?at el gust als plaers senzills). Ells, vam constatar, cada dia estan m¨¦s prims. Nosaltres, en canvi, no. I no ho entenc perqu¨¨ ells tamb¨¦ s¡¯han hagut de menjar moltes coses amb patates, les criatures, per exemple, i aix¨° ha d¡¯engreixar per for?a. S¨®n metabolismes, qu¨¨ hi farem. El cas ¨¦s que vam descobrir un bar amb una illa interior de cases, ombr¨ªvola i airejada, fabulosa. Hi havia poca gent, algun colom dels que sobreviuen a totes les pestes i el m¨¦s important: la terrasseta tenia un petit parc on els nostres fills van poder fer la cabra mentre els grans intercanvi¨¤vem dues paraules consecutives. ¡°Gl¨°ria!¡± ¡°Vict¨°ria!¡± Tots port¨¤vem mascaretes diferents, que vam guardar amb el mateix zel que el m¨°bil o la cartera dins la bossa. A les ciutats petites ja no deixem les coses de valor damunt la taula. I la mascareta encara menys.

La nostra amiga en portava una del model ¡°economia circular¡±, de les que cus la senyora Paquita del barri, fetes amb llen?ols o amb restes de teles de colors. La seva en concret em va fer pensar que hi ha tota una filosofia al voltant d¡¯aquest boc¨ª de drap que exhibim com un carnet de correcci¨® o com una mostra de respecte (als altres en particular, a la vida en general). Perqu¨¨ segons cada tipus de mascareta que portem, estem parlant de nosaltres mateixos: N¡¯hi ha del model ¡°pro?sme¡±, com les que portava el nostre amic, aquelles que tots sabem que s¨®n nom¨¦s per protegir l¡¯altre per¨° que per a nosaltres serveixen de poca cosa. Despr¨¦s hi ha les mascaretes egoistes, que et protegeixen a tu i ja n¡¯hi ha prou. N¡¯hi ha que porten cristalls lluents o b¨¦ s¨®n fetes amb el noble i transpirable art del ganxet. S¨ª, ¡°antes muerta que senzilla¡±. Nosaltres, vam confessar, les hav¨ªem comprat al basar xin¨¨s, amb la sospita de si serien un producte amb la consist¨¨ncia i qualitat de la resta de productes que hi ha al basar o si realment serien mascaretes xineses, de les que duen a l¡¯altra punta de m¨®n per a epid¨¨mies de baixa estofa. Aquestes porten filtre, que s¡¯assembla a una compresa per¨° no. Per dins vas fina i segura, aix¨° s¨ª. Per fora, en canvi, tenen l¡¯aire de les que veiem a les not¨ªcies des de fa anys. Grans avingudes formigoses, plenes de xinesos amb all¨° a la cara. I pens¨¤vem ¡°quines coses, aquesta gent¡±. Nosaltres port¨¤vem aquestes, els nens tamb¨¦. Perqu¨¨ era diumenge i ja ens hav¨ªem polit l¡¯arsenal de sanit¨¤ries, tan pr¨¤ctiques per dur-les sempre al damunt, com els mocadors de paper per als mocs. Amb les de roba, per¨°, ens est¨¤ passant com amb els mitjons, que un cop usades i perdudes de vista dins la rentadora, s¡¯esfumen. I ja ho entenc, desapareixen dins del bombo de tant donar voltes sobre el mateix tema.