L¡¯atzar advers

Avui explicar¨¦, a prop¨°sit de la pol¨¨mica suscitada per la publicitat de La Grossa, una hist¨°ria que em van relatar ja fa molts anys, i que ve com l'anell al dit per il¡¤lustrar els diversos malentesos al voltant del concepte d¡¯ascens social i, sobretot, de les seves simplificacions conceptuals. La hist¨°ria me la va relatar un company de mili, uns dies abans de llicenciar-nos.

?rem una tarda a la cantina del quarter, quan el Ramiro, aix¨ª es deia el meu company, va comen?ar a malparlar dels sortejos de la Grossa de Nadal. Li vaig preguntar per qu¨¨ li semblava tan malament comprar bitllets de loteria (jo n¡¯acabava d¡¯adquirir un, just abans del sorteig). Em va respondre amb una hist¨°ria que em va quedar gravada per sempre. El Ramiro era fill de mare soltera. Des del seu naixement fins als cinc anys, li era dif¨ªcil explicar com havia transcorregut la seva exist¨¨ncia amb la seva mare. Era una mena de llacuna que ning¨², ni tan sols la seva pr¨°pia mare, va saber omplir mai. Sembla que ella no va ser mai gaire expl¨ªcita al respecte. S¨ª que va saber que havia estat en diverses fam¨ªlies que el cuidaven a canvi d¡¯uns diners que la seva mare els abonava. Fins que va fer cinc anys. Llavors la seva mare va aconseguir entrar a treballar de cuinera en una fam¨ªlia benestant. Era una fam¨ªlia d¡¯alts funcionaris de l¡¯Estat, que tenia propietats rurals a la prov¨ªncia de Buenos Aires i a les costes de l¡¯Atl¨¤ntic. Eren cat¨°lics i estrictes observants de les pr¨¤ctiques piadoses i compassives. Per aix¨° mateix van acceptar la mare del meu company de mili tot i que ell fos tan petit.

Aquesta gent era molt frugal en els costums gastron¨°mics, molta verdura i arrossos bullits i carn a la planxa. De tant en tant un past¨ªs de patates, recepta que sembla que la mare del Ramiro dominava a la perfecci¨®. Aix¨° feia m¨¦s c¨°moda la vida de la seva mare. Aix¨ª transcorria l¡¯exist¨¨ncia del meu company. No vam viure mai tan b¨¦ com en aquella ¨¨poca, em deia amb nost¨¤lgia. Ten¨ªem un bany per a nosaltres sols, en un pis d¡¯uns 400 metres quadrats (cada pis en aquell barri, prop del cementiri de La Recoleta i envoltats d¡¯ambaixades, ocupava una planta, amb un ascensor que donava a l¡¯interior de l¡¯habitatge), em descrivia. Tenia per a mi sol l¡¯habitaci¨® de la planxa, on jugava i em feia les meves pel¡¤l¨ªcules amb les joguines que la meva mare procurava que no em faltessin. En aquella ¨¨poca tenia un n¨°vio que era 15 anys m¨¦s gran que ella. Aquest home em va donar el seu cognom quan va saber que portava el de la meva mare. Ella ho va acceptar de gust. Aix¨ª va ser que vaig comen?ar a veure¡¯ls com un matrimoni. I a mi mateix com el seu fill, va continuar explicant-me el Ramiro.

Un dia, un fatal dia, va emfasitzar, el meu pare sobrevingut va guanyar un premi de loteria. Amb aquells diners va considerar oport¨² que la nostra fam¨ªlia es reun¨ªs en un domicili com¨². I aix¨ª va ser com es van acabar totes les meves comoditats. De sobte, d¡¯un dia per l¡¯altre, em vaig trobar compartint amb la meva flamant fam¨ªlia una habitaci¨® de deu metres quadrats, situada en un conventillo, i amb un bany per repartir el torn entre 15 persones. (Un conventillo a Buenos Aires eren cases d¡¯una planta amb un pati com¨² envoltat d¡¯habitacions on a cada una habitava una fam¨ªlia. Un sol bany per a tots els ve?ns i dues piques per rentar la roba i els plats). Aix¨ª va comen?ar el meu via crucis personal, va completar el Ramiro. I en un barri sinistre de Buenos Aires. Males companyies, furts diversos, deserci¨® escolar. Fins que va arribar el reformatori. Sempre dic, em confessa el Ramiro, que aquell male?t premi va significar la meva davallada a l'infern. Almenys fins que vaig con¨¨ixer la biblioteca del reformatori. Per¨° aquesta ¨¦s una altra hist¨°ria, va concloure el meu company de mili.

En l¡¯¨¨poca en qu¨¨ el meu company de mili m¡¯explicava aquesta hist¨°ria, el concepte d¡¯ascensor social no existia. Hauria casat malament l¡¯esl¨°gan de la Grossa de Cap d¡¯Any amb el relat del Ramiro. L¡¯esquerra va criticar severament aquest desafortunat anunci. El Ramiro tamb¨¦ ho hauria fet. Per¨° crec que per raons una mica diferents. Ell sempre (me¡¯n vaig assabentar anys despr¨¦s quan me¡¯l vaig tornar a trobar, fins fa poc metge en un hospital de Madrid) va saber que aquell n¨²mero victori¨®s de l¡¯atzar no nom¨¦s li va empitjorar la vida llavors, sin¨® que fins i tot va estar a punt de perdre la noci¨® del veritable sentit del progr¨¦s moral i espiritual a qu¨¨ ha d¡¯aspirar tot ¨¦sser hum¨¤. I no nom¨¦s del seu benestar econ¨°mic i el seu confort social.