Olesa de Bonesvalls, el poble en mans de D¨¦u

A Olesa de Bonesvalls hi ha dos grans propietaris, la fam¨ªlia Parellada Torrents i l¡¯Esgl¨¦sia. ¡°Els Parellada i els Torrents es van ajuntar i sumen moltes finques. Aix¨° de l¡¯Esgl¨¦sia, ¨¦s cosa de l¡¯hospital i dels segles¡±, diu Joan Massana, constructor jubilat, ve¨ª d¡¯Olesa, m¨¦s conegut al poble per ser de Cal Tano. ¡°L¡¯hospital¡± ¨¦s l¡¯Hospital de Cervell¨®, centre de pietat i d¡¯acollida de viatgers entre Tarragona i Barcelona, constru?t el 1263 i actualment sota els auspicis del Bisbat de Sant Feliu de Llobregat. Olesa de Bonesvalls (Alt Pened¨¨s) ¨¦s, juntament amb el Pont de Suert (Alta Ribagor?a), el municipi de Catalunya on l¡¯Esgl¨¦sia ha immatriculat m¨¦s propietats, segons les dades publicades el juliol passat per la Generalitat.

M¨¦s de 3.700 finques i edificis, sobretot temples per¨° tamb¨¦ aparcaments o habitatges, van ser immatriculats per l¡¯Esgl¨¦sia a Catalunya des del 1946. La llei hipotec¨¤ria aprovada aquell any concedia als bisbes els mateixos poders que un notari. Finques de les quals no constava la titularitat al registre de la propietat, nom¨¦s amb la firma del prelat, passaven a ser un actiu de l¡¯Esgl¨¦sia. Aquest privilegi va finalitzar el 2015. El Departament de Just¨ªcia de la Generalitat ha creat una Oficina de Mediaci¨® sobre Immatriculacions despr¨¦s d¡¯acumular-se demandes de particulars i de municipis que reclamen la titularitat de finques que l¡¯Esgl¨¦sia s¡¯havia autoconcedit.

Carlos Vico, regidor d¡¯Urbanisme d¡¯Olesa de Bonesvalls, afirma que no hi ha const¨¤ncia al municipi de cap litigi vinculat a les finques immatriculades. Aquests terrenys ocupen ¡°centenars d¡¯hect¨¤rees, la majoria de bosc i de matoll improductiu, a m¨¦s d¡¯alguna hect¨¤rea de vinya", resumeix una portaveu del Bisbat de Sant Feliu. Els responsables de patrimoni del bisbat detallen que les terres procedeixen en gran part d¡¯her¨¨ncies a favor seu per part de ¡°molts membres de la fam¨ªlia Cervell¨®¡±, el llinatge que va aixecar l¡¯Hospital.

Olesa de Bonesvalls ¨¦s un petit municipi de 1.800 habitants entre el Parc Natural del Garraf i les muntanyes de l¡¯Ordal. ?s un paisatge bell, de frondosos boscos de pi i d¡¯alzina, i tamb¨¦ de petites parcel¡¤les de vinya. De les terres de l¡¯Esgl¨¦sia no s¡¯obt¨¦ avui cap rendiment, confirmen Massana i els seus companys de tert¨²lia a la terrassa del bar Cal Nen, al barri de l¡¯Hospital. Quan cau el sol, sobre la riera de l¡¯Ordal, amb uns vins i unes tapes, el grup d¡¯amics estima que l¡¯Esgl¨¦sia pot ser la propiet¨¤ria d¡¯una quarta part de l¡¯extensi¨® del municipi, ¨¦s a dir, unes 600 hect¨¤rees. Ni el Bisbat ni l¡¯Ajuntament no han pogut precisat la xifra al¡¤legant que el personal responsable ¨¦s de vacances.

La vila es mant¨¦ a?llada, malgrat la proximitat d¡¯un gran municipi com Vilafranca del Pened¨¨s, per una complicada carretera d¡¯acc¨¦s, estreta i plena de revolts. A m¨¦s de l¡¯Hospital, l¡¯altre gran referent d¡¯Olesa ¨¦s la f¨¤brica de dol?os Fleer, fundada per la fam¨ªlia Torrents. Lourdes Ba?olas i el seu marit Joan Arenas s¨®n restauradors d¡¯antiguitats al barri de l¡¯Hospital. Admeten haver descobert la q¨¹esti¨® de les immatriculacions per la premsa. ¡°L¡¯¨²nic que sabem ¨¦s que aqu¨ª hi ha hagut dos grans terratinents, els de la Fleer i l¡¯Esgl¨¦sia¡±. Diuen que l¡¯¨²nica topada del municipi amb l¡¯Esgl¨¦sia va ser fa dotze anys, quan va insistir a l¡¯Ajuntament d¡¯Olesa per sol¡¤licitar que uns terrenys ubicats a la serra dels Punyalets fossin explotats com a pedrera. ¡°Hi va haver oposici¨® al projecte perqu¨¨ a prop del poble ja tenim dues pedreres, i finalment va ser rebutjat¡±, explica Ba?olas.

Cal Nen es localitza en una pla?a on abans es batia el blat. On ara hi ha bosc, abans hi havia terrasses de vinya i, en menor proporci¨®, de cereals. Els camps de l¡¯Arquebisbat de Barcelona ¨Ctitular de les finques immatriculades fins a la creaci¨® el 2004 del Bisbat de Sant Feliu¨C eren explotats en condici¨® d¡¯arrendament per pagesos locals. Massana encara recorda la generaci¨® del seu avi, a la qual les inst¨¤ncies eclesi¨¤stiques els permetien recollir un pil¨® de fusta d¡¯alzina per fer carb¨®. Les vinyes que envolten l¡¯Hospital estan deixades de la m¨¤ de D¨¦u perqu¨¨ ning¨² en t¨¦ cura, comenta l¡¯Anna, una ve?na del noble edifici. La portaveu del Bisbat de Sant Feliu informa que estan treballant amb les administracions p¨²bliques per elaborar un pla de neteja dels seus boscos, per reduir el risc d¡¯incendis i per ¡°fer visitables com a oferta tur¨ªstica els diferents avencs i coves del municipi¡±. Tamb¨¦ est¨¤ previst que l¡¯Hospital, actualment en un precari estat de conservaci¨®, sigui rehabilitat ¡°per fer-lo visitable i rendible¡±. La possibilitat de convertir Olesa de Bonesvalls en un reclam tur¨ªstic provoca escepticisme a la tert¨²lia de Cal Nen. ¡°El que necessitem ¨¦s una carretera amb m¨¦s corbes¡±, diu Massana per fer broma, celebrant la tranquil¡¤litat del seu poble.