Una vida entre l¡¯or i el cava

La fam¨ªlia de Nirka Panoso explota or a Bol¨ªvia. Or com el que ella treballa amb les seves joies a Sant Sadurn¨ª d¡¯Anoia. Panoso ¨¦s neta, filla i germana de miners a la regi¨® dels Yungas. La seva mare, Felipa, va criar sola cinc fills: el marit va morir en un accident de tr¨¤nsit, en una d¡¯aquelles carreteres estretes sobre l¡¯abisme que serpentegen les muntanyes riques en minerals, anhelades pels europeus des de la Conquesta, despr¨¦s pels nord-americans i ara, per empreses xineses.

La mina va donar l¡¯oportunitat de tirar endavant a una fam¨ªlia de camperols de Sucre. Els Panoso es movien d¡¯una banda a l¡¯altra del pa¨ªs. Nirka va n¨¦ixer el 1977 a Cochabamba i va cr¨¦ixer a La Paz. Despr¨¦s, el dest¨ª la va dur a l¡¯altra punta del m¨®n, al Pened¨¨s. Es va traslladar a Sant Sadurn¨ª l¡¯agost del 2002 amb dos fills. Tenia 25 anys. ¡°Em van fer fora del col¡¤legi de monges de La Paz, on estudiava, perqu¨¨ vaig ser mare amb 17 anys. Vaig haver de treure¡¯m el batxillerat estudiant de nit¡±.

Va emigrar per motius econ¨°mics, seguint la petja de la seva germana gran, que s¡¯havia establert a Sant Sadurn¨ª. La germana tamb¨¦ s¡¯havia despla?at a Catalunya per una tieta que hi havia arribat anys abans. La reagrupaci¨® familiar, coincideix Panoso amb altres testimonis d¡¯aquesta s¨¨rie d¡¯entrevistes, ¨¦s la ra¨® principal per la qual els llatinoamericans opten per establir-se en una regi¨® determinada d¡¯Espanya. El primer que recorda de quan va arribar ¨¦s el mar; no havia vist mai el mar. Tamb¨¦ li va cridar l¡¯atenci¨® que la gent aparqu¨¦s el cotxe al carrer. ¡°A La Paz aix¨° no era possible, te¡¯l robaven.¡± El pitjor va ser l¡¯hivern, massa fred per a ella. Va estar a punt de tornar a Bol¨ªvia, per¨° va perseverar. ¡°?s dur quan arribes, per¨° aqu¨ª hi ha m¨¦s oportunitats, si treballes molt i b¨¦, se t¡¯obren les portes.¡±

A Bol¨ªvia era comptable en un banc. ¡°Pot semblar que treballar per a un banc sigui una cosa que aporti estabilitat, per¨° el meu sou no ens donava prou per viure. Per aix¨° vaig haver d¡¯emigrar, i et puc ben assegurar que no volia marxar del meu pa¨ªs.¡± A Catalunya va comen?ar r¨¤pid a treballar assistint gent gran, i tamb¨¦ com a cuidadora de nens. Encara avui, els caps de setmana, fa algunes hores extra. Mentre s¡¯esllomava per tirar endavant els fills, va comen?ar a estudiar un nou ofici: el disseny de joies. Afirma que va prendre la decisi¨® perqu¨¨ va detectar que el disseny tenia prestigi a Catalunya i per l¡¯ascendent tan important que tenen les artesanies al seu pa¨ªs, Bol¨ªvia, perqu¨¨ Panoso continua sentint-se boliviana.

Mentre treballava, va cursar el Grau Superior de Disseny de Joies a l¡¯Escola Municipal d¡¯Art Arsenal, a Vilafranca del Pened¨¨s. Tamb¨¦ es va formar a l¡¯Escola Massana i va aprendre enquadernaci¨® a l¡¯Escola Industrial de Barcelona. Ha rebut distincions i segells de qualitat, ha participat en fires i no va ser fins l¡¯any passat que va decidir-se a obrir la seva pr¨°pia botiga. S¡¯ubica a la pla?a de l¡¯Ajuntament de Sant Sadurn¨ª i la va inaugurar el desembre passat. Per l¡¯epid¨¨mia de la covid-19, poc temps ha pogut estar oberta. En aquesta empresa l¡¯ha ajudat la seva fam¨ªlia pol¨ªtica. Panoso est¨¤ casada des del 2014 amb el Jordi, membre d¡¯una coneguda fam¨ªlia de productors de cava.

Panoso ¨¦s un cas at¨ªpic. Se sent netament boliviana, per¨° no mant¨¦ cap contacte amb els seus compatriotes. Diu que es deu al fet que roman allunyada de Barcelona, per¨° sembla que m¨¦s que Bol¨ªvia, la seva p¨¤tria sigui la seva fam¨ªlia, la mare i la germana, que ara viuen a Londres, els fills i el Jordi. Tamb¨¦ ¨¦s una boliviana de cor at¨ªpica, perqu¨¨ nom¨¦s es planteja viure a Sant Sadurn¨ª, un poble, que, assegura, l¡¯ha acollida de la millor manera. Recalca que mai no ha patit vexacions per ser estrangera, ni racisme ni rebuig per parlar en castell¨¤.

Panoso t¨¦ clientes que veuen en les seves joies aspectes ex¨°tics, detalls bolivians. En veritat, corregeix ella, no ¨¦s aix¨°, com a m¨ªnim de forma conscient. Hi ha una s¨¨rie que s¨ª que recorda els teixits andins. La naturalesa ¨¦s la seva gran inspiraci¨®, tamb¨¦ la seva afinitat per la terra on ha trobat una llar; un exemple d¡¯aix¨° ¨¦s la seva col¡¤lecci¨® inspirada en les branques de la vinya.

Nom¨¦s troba un punt negatiu d¡¯Espanya: els feixucs tr¨¤mits burocr¨¤tics per obtenir la ciutadania espanyola. Creu que els llatinoamericans residents a Espanya, per la relaci¨® de segles, pel passat colonial, haurien de tenir m¨¦s facilitat per ser espanyols de ple dret. El recorregut de Panoso fins a arribar a la seva estabilitat actual ha estat dur. Opina que no ha fet res especial, nom¨¦s treballar ambfor?a i valorar-se a si mateixa, ¡°creure que pots aportar alguna cosa¡±.?

Una boliviana en terra de vi

Any i lloc de naixement: 1977, Cochabamba, Bolivia.

Quan va arribar a Catalunya: El 2002, es va instal¡¤lar a Sant Sadurn¨ª d'Anoia amb els seus dos fills, seguint l'exemple de la seva germana.

Qu¨¨ determina que visqui lluny del seu pa¨ªs: La necessitat econ¨°mica per ocupar-se de la seva fam¨ªlia.

Ocupaci¨®: dissenyadora de joies, amb una botiga pr¨°pia a la pla?a de l'Ajuntament de Sant Sadurn¨ª.