Temporer amb papers per¨° sense drets

M¨¦s de 19.000 temporers de la fruita estrangers, un 71,5% del total, treballen amb contracte a Catalunya. Per¨° els seus drets s¨®n molt lluny dels de qualsevol ciutad¨¤ espanyol. Relaten situacions d¡¯explotaci¨® laboral que callen per no perdre el jornal o el perm¨ªs de treball: altes d¡¯un dia, baixes m¨¨diques que no es tramiten, contractes simulats pels quals no cotitzen, hores extres sense pagar, amenaces cont¨ªnues d¡¯acomiadament...

¡ªEm diuen que descansi, per¨° jo vull treballar.

Yallow (el sobrenom que demana per parlar) no est¨¤ tan content com ahir. En un missatge de Whatsapp mostra preocupaci¨® perqu¨¨ el cap de l¡¯empresa li ha dit que descansi uns dies despr¨¦s de l¡¯alta post-covid. Aquest gambi¨¤ de gaireb¨¦ 1,90 metres, 43 anys i 15 anys de vida europea treballa actualment en una de les f¨¤briques hortofruct¨ªcoles m¨¦s grans de la zona sud de Lleida, en plena temporada de recollida de nectarines i pr¨¦ssec. Dins del seu cap, dia no treballat ¨¦s igual a dia no cobrat. No havia tingut mai a la m¨¤ cap baixa laboral, com la que li van donar ahir les volunt¨¤ries i voluntaris d¡¯Open Arms quan va sortir del pavell¨® municipal de Torres de Segre, a Lleida, on ha passat 14 dies de quarantena.

¡°Per¨° qui em paga aquests dies, i com?¡±, pregunta al coordinador de la missi¨®. Est¨¤ inquiet, no t¨¦ compte corrent i el sou el cobra en un xec. ¡°El Govern em pagar¨¤ igual?¡±

Els acomiadaments barats i la flexibilitzaci¨® de contractes de la reforma laboral del Govern popular el 2012 afecta de ple els temporers. Sota el jou de la p¨¨rdua del jornal, qualsevol conat de protesta no passa del murmuri. Aixecar la veu ¨¦s perdre la batalla i, per a molts d¡¯ells, fins i tot la possibilitat de perdre la guerra pr¨°pia per la regularitzaci¨®. A Catalunya, 19.230 persones vingudes de fora estaven donades d¡¯alta en el Sistema Agrari del R¨¨gim General de cotitzaci¨® a Catalunya al juliol. S¨®n el 71,5% del total, encara que els seus drets laborals no sempre s¨®n equiparables als dels companys espanyols. Aquest percentatge ¨¦s molt m¨¦s alt que en altres comunitats, com M¨²rcia (54%), Pa¨ªs Valenci¨¤ (42%) o Andalusia (15%).

Les reclamacions socials i pol¨ªtiques de regularitzaci¨® massiva d¡¯aquestes setmanes no van amb ells. Suposadament, s¨®n els privilegiats, han prosperat entre els que van arribar de manera irregular. Yallow ¨¦s un d¡¯aquests 19.000. Actualment, t¨¦ els papers desitjats: un perm¨ªs de treball renovable cada any, amb qu¨¨ encadena contractes temporals com qualsevol espanyol. Cada vegada que signa fa comptes i visualitza el dia en qu¨¨ arribi a cotitzar un any sencer, i aix¨ª sol¡¤licitar l¡¯arrelament social. Per aconseguir-ho, suportar¨¤ les irregularitats que tothom sap. Els agricultors de la zona asseguren que paguen d¡¯acord amb el conveni i que compleixen la normativa.

Els temporers consultats, diuen, han vist de tot, tot i que sempre ho atribueixen a d¡¯altres per evitar problemes. Parlen de baixes m¨¨diques que no es tramiten i no es paguen; papers signats que simulen un contracte per¨° que no s¨®n enviats a la Seguretat Social i que es converteixen en paper mullat quan el treballador comprova que no ha cotitzat res, multitud d¡¯hores extres impagades o compravenda de contractes anuals de fins a 5.000 euros.

Yallow no vol res de tot aix¨° per a la seva filla Esther, de 20 anys, que estudia Construcci¨® a G¨¤mbia, igual com va fer ell. Li canvia la cara i la veu baixa diversos tons quan se li planteja la possibilitat que ella vulgui venir a Europa com va arribar ell, en pastera. ¡°No. Mai. La meva filla primer ha d¡¯acabar els estudis, i vindr¨¤ aqu¨ª nom¨¦s amb contracte, amb una invitaci¨® per treballar. Mai il¡¤legal¡±, fa ¨¨mfasi en la paraula contracte amb diversos cops d¡¯artells a la taula. Altra vegada les paraules legal, contracte, papers. Yallow vol pagar els impostos que li toquin. Els temporers estrangers, com la resta de migrants, abonen l¡¯IVA a cada barra de pa, paquet de tabac o fruita que compren, i els que tenen papers tamb¨¦ l¡¯IRPF a la n¨°mina. Amb tots dos impostos indirectes es financen els sistemes p¨²blics de sanitat, educaci¨®, o els interessos del deute del Govern espanyol. Fins i tot aporten pressupost al Ministeri d¡¯Interior i a les seves pol¨ªtiques de contenci¨® de fronteres.

Yallow no vol que ning¨² li pugui reclamar res a la seva filla. Plataformes com Fruita amb Just¨ªcia Social precisament exigeixen poder contractar sense papers, m¨¦s inspeccions i m¨¦s protecci¨® per a aquests treballadors. Ell es conforma que l¡¯Esther no passi pel que ha hagut d¡¯aguantar ell quan emigri a Espanya. I totes les previsions apunten que ho far¨¤. 22.948 gambians van sortir del pa¨ªs el 2018 en l¡¯intent d¡¯arribar a Europa, segons dades del Govern de G¨¤mbia, recollides per l¡¯Organitzaci¨® Internacional del Treball (OIT). D¡¯aquests, el 93% eren persones aturades. La xifra d¡¯atur frega el 35% i s¡¯eleva al 42% entre la poblaci¨® jove d¡¯un pa¨ªs on la mitjana d¡¯edat ¨¦s de 21 anys.

Yallow va tardar quatre anys a poder tornar a parlar amb la fam¨ªlia despr¨¦s d¡¯arribar a Europa. Ahir, just abans de sortir del pavell¨® ja amb un informe d¡¯alta, va trucar a la filla per dir-li que tornava a la feina, per¨° es va guardar per a ell que, tot i contribuir com els companys espanyols, encara tardar¨¤ molt de temps a tenir els mateixos drets.