La mem¨°ria que no ha estat

Les forces que formen el Govern de la Generalitat es vigilen de re¨¹ll i van exhibint cada vegada m¨¦s les seves discrep¨¤ncies. Tot aix¨°, a l¡¯espera d¡¯unes eleccions que es preparen al Parlament, anunciades al gener per un Quim Torra que es deia llavors desautoritzat i veia el seu propi govern dividit i sense projecte. No sembla que el primer hagi guanyat autoritat ni que el segon es trobi en m¨¦s bona forma. Les eleccions no acaben d¡¯arribar, per¨° mentrestant, cal fer balan? del mandat, tamb¨¦ en l¡¯¨¤mbit de la mem¨°ria hist¨°rica.

Catalunya t¨¦ avui tres lleis en mat¨¨ria de mem¨°ria hist¨°rica. Aborden diferents aspectes de les pol¨ªtiques de mem¨°ria, i es pot dir que, cadascuna a la seva manera, han estat pioneres. En primer lloc, la llei del memorial democr¨¤tic (2007), seguida de la coneguda com a llei de fosses (2009), i finalment la llei de reparaci¨® jur¨ªdica de les v¨ªctimes del franquisme (2017).

Es feia necessari posar fi a la dispersi¨® normativa, regular els buits existents, introduir les millores que es consideren necess¨¤ries despr¨¦s d¡¯experimentar les dificultats en l¡¯aplicaci¨® de la llei de fosses, refor?ar el Memorial Democr¨¤tic despr¨¦s de la destralada de les retallades d¡¯Artur Mas el 2011, i fer, en definitiva, una llei completa i coherent en mat¨¨ria de mem¨°ria.

Durant el mes de juny del 2018, el PSC va anunciar i va registrar una iniciativa legislativa en aquest sentit, la proposici¨® de llei de mem¨°ria democr¨¤tica de Catalunya. El juliol del 2018, la consellera de Just¨ªcia, Esther Capella (ERC), va anunciar que el seu Departament estava treballant en un projecte de llei integral de mem¨°ria democr¨¤tica.

El cas ¨¦s que la proposici¨® socialista va superar, el novembre del 2018, el debat a la totalitat davant del Ple del Parlament. ?s a dir, que la Cambra va decidir iniciar-ne el tr¨¤mit legislatiu. L¡¯acord que ho va fer possible, amb pragmatisme i bona fe, passava per alentir la tramitaci¨® de la iniciativa socialista i esperar el text del Govern de la Generalitat, que ens deien que arribaria aviat al Parlament, i tramitar tots dos textos conjuntament, buscant consensos amplis.

Encara l'esperem. S¨ª, el Govern va aprovar l¡¯avantprojecte i va impulsar el proc¨¦s participatiu corresponent. El juny del 2019, fa m¨¦s d¡¯un any!, el Departament de Just¨ªcia deia que el projecte de llei s¡¯estava ultimant. Per¨° som a l¡¯agost del 2020, m¨¦s de dos anys despr¨¦s del primer anunci, i continuem sense tenir-lo.

Per la seva deixadesa exasperant, encara que avui mateix aquest esperat projecte de llei tingu¨¦s entrada al registre del Parlament, tot apunta que seria impossible que la Cambra pogu¨¦s aprovar una nova llei de mem¨°ria democr¨¤tica abans del final d¡¯aquesta dissortada legislatura.

La lentitud del Govern, i en concret del Departament de Just¨ªcia, fa dubtar-ne. Trieu si dubtar sobre la seva capacitat d¡¯impulsar els canvis o sobre la voluntat real de fer-ho.

Ferran Pedret ¨¦s diputat al Parlament de Catalunya pel PSC