El testament vital de Pau Don¨¦s

Al m¨²sic Pau Don¨¦s li quedaven menys de tres setmanes de vida quan va trucar a Jordi ?vole per plantejar-li fer la seva ¨²ltima entrevista. Uns dies m¨¦s tard, el periodista es va presentar a la Vall d'Aran amb el seu equip i un petit gui¨®. Curiosament, la primera pregunta d'aquella xerrada no la va fer ell, sin¨® el l¨ªder de Jarabe de Palo. ¡°T'has espantat?¡±, li pregunta amb un fil de veu ronca, una sonda al nas i uns ulls que brillen de felicitat. ¡°Aix¨ª estem¡±, diu per normalitzar el seu aspecte, conseq¨¹¨¨ncia d'un c¨¤ncer contra el qual havia lluitat cinc anys i que li va causar la mort el 9 de juny als 53 anys.

Aquest ¨¦s el punt de partida d'una conversa recollida al documental Eso que t¨² me das, un treball dirigit per Ram¨®n Lara i el mateix ?vole. L'obra es pot veure aquest dimecres al Festival de M¨¤laga i arribar¨¤ als cinemes a principis d'octubre si la crisi sanit¨¤ria ho permet. Un testament vital en el qual el m¨²sic conversa sense embuts i amb total llibertat. Parla de cinema, de m¨²sica, de patiment, de l'origen pag¨¨s de la seva fam¨ªlia, del su?cidi de la seva mare, el seu enterrament o com la seva filla li va ensenyar a dir ¡°t'estimo¡±. Tamb¨¦ de com les coses senzilles ¨C¡°mirar com baixen les daines a la tardor per la muntanya o com neva a l'hivern¡±¨C donen la felicitat o de la import¨¤ncia d'allunyar-se del soroll per centrar-se a viure la vida. ?s el que ja anticipava en la seva biografia quan deia: ¡°En el passat vivia la vida a tota velocitat, gaireb¨¦ sempre de manera futura¡±. En la seva recta final va ser tot present.

¡°Aquell dia estava especialment inspirat: les seves frases haurien de subministrar-se cada vuit hores com un medicament¡±, afirma Jordi ?vole a EL PA?S. Hi ha, en les paraules de Pau Don¨¦s, ensenyaments que parteixen del sentit com¨², per¨° tamb¨¦ de qui sap millor que ning¨² de la import¨¤ncia d'aferrar-se a la vida, d'aprofitar fins a l'¨²ltim sospir. ¡°No em vull morir, tinc coses a fer. No em va b¨¦, per¨° qu¨¨ hi farem¡±, comenta Don¨¦s en un moment de la pel¡¤l¨ªcula. A la Vall d'Aran va viure els seus ¨²ltims mesos amb els seus germans Marc, Bernat i Isabel, a m¨¦s de la seva filla. El seu pare vivia a prop. De vegades feien passejos, xerraven o anaven a comprar formatge. ¡°Estic en pau¡±, insisteix amb una serenitat que ajuda a fer que l'espectador trobi el seu lloc a la butaca i aparqui el possible recel de veure una entrevista a alg¨² que sap que morir¨¤ al cap de poc per¨° que, si hagu¨¦s de demanar una pr¨°rroga, es conformaria amb arribar als 70.

L'equip del documental el defineix com un treball ¡°¨²nic¡±. ¡°Que alg¨² de la rellev¨¤ncia social que tenia Pau Don¨¦s decideixi parlar, donar la cara, mostrar-se tal com estava, ¨¦s in¨¨dit¡±, diu ?vole. ¡°Soc aqu¨ª per parlar de la vida, no de la mort¡±, subratlla el cantant, que simplement volia xerrar una estona amb el seu amic, sense m¨¦s pretensions. Ho fa sense pudor, sense por de mostrar-se com est¨¤; per¨° tamb¨¦ des d'una situaci¨® en la qual ja ha acceptat el seu dest¨ª: ¡°No tinc por de la mort, la por et bloqueja¡±. I ell, des que va saber que tenia c¨¤ncer fa cinc anys, va gravar un disc, va tenir un nebot, va fer diverses gires i va viure un any amb la seva filla, la Sara, a Calif¨°rnia. ¡°Va ser fant¨¤stic, ¨¦s una cosa que recomano a tothom¡±. I encara queda un videoclip in¨¨dit per sortir a la llum.

L'amistat que uneix el m¨²sic i el periodista va n¨¦ixer casualment a TV3. El 2002, el Follonero s'aixecava d'entre el p¨²blic al programa d'Andreu Buenafuente per dir al l¨ªder de Jarabe de Palo que Depende i Bonito eren la mateixa can?¨®. Aqu¨ª va comen?ar una relaci¨® que es va estr¨¨nyer des que el cantant va anunciar la seva malaltia el setembre del 2015. Recentment ?vole havia recuperat aquell esquetx a la televisi¨® catalana per anunciar el seu nou programa a La Sexta. Amb aix¨° juguen tamb¨¦ tots dos a Eso que t¨² me das, que tamb¨¦ t¨¦ algun moment per a l'humor que serveix per deixar anar pes.

I pot una pel¡¤l¨ªcula en format entrevista funcionar a les sales de cinema? ¡°?s un producte diferent, per¨° pensem que pot tenir una bona acceptaci¨®¡±, diu Jordi ?vole, conscient que el cinema viu un dels seus pitjors moments a causa, entre altres aspectes, de les restriccions i mesures de seguretat obligat¨°ries a les sales. ¡°Potser aquesta sigui la manera tamb¨¦ d'aportar el nostre granet de sorra perqu¨¨ es recuperin tradicions com anar al cinema¡±, afirma el director d'un documental que ha generat molta expectaci¨® al seu pas per M¨¤laga.

La llum i la vitalitat de Pau Don¨¦s es reflectien en les seves can?ons, en la seva manera de viure. I durant aquest documental es transmeten a trav¨¦s de les seves paraules, convertides en lli?¨® de vida. Com amb les que acaba, a manera de comiat, mentre es toca els cabells: ¡°Tenia ganes d'anar-me'n dient moltes gr¨¤cies per tot. El que m'ha donat la vida ha estat magn¨ªfic i ho vull agrair, m'ho he passat molt b¨¦¡±. ?s precisament el missatge del single que va presentar, videoclip incl¨°s, el passat mes de maig. Eso que t¨² me das ¨¦s un agra?ment fet pel¡¤l¨ªcula i, tamb¨¦, el seu ¨²ltim regal a la vida.